Darrerament, s’han presentat a Barcelona dos llibres que tracten la vida de les dones a les presons. Tot i que tenen un caràcter i un àmbit temporal molt diferent, ambdós estan motivats pel mateix aspecte: la realitat que han d’afrontar les dones recluses. Brians, mujeres invisibles és una iniciativa de la Fundació SETBA, i és el resultat d’un treball col·lectiu que mostra com la fotografia pot esdevenir una eina empoderadora per a les dones internades en centres penitenciaris. L’editorial Ojos de Buey recull a Presas 1976 – 1978 un seguit de fotografies que va fer Pilar Aymerich ja fa gairebé cinquanta anys a l’antiga presó de dones de la Trinitat.

La fotògrafa activista i feminista Marta Fàbregas forma part del treball col·lectiu que estructura el projecte que engloba Brians, mujeres invisibles. La fotògrafa, que ha organitzat un seguit de tallers fotogràfics a la Unitat de dones de la presó Brians 1, expandeix el projecte a la presó de Wad Ras, i està previst que ho faci també en altres presons. Com apunta la directora de la Fundació SETBA, Cristina Sampere, “aquest és un projecte de caràcter feminista de llarg recorregut”. La iniciativa compta amb el suport de diferents empreses i institucions com el Departament de Justícia, l’Institut Català de la Dona, l’IEFC, el Festival Lumínic o la Firma Panasonic. 

Els tallers a la presó de Brians, que han servit per estructurar el llibre, s’han desenvolupat en quatre grups de vint dones que han realitzat cadascuna deu sessions teòriques i pràctiques de fotografia, ambientades especialment en el retrat. Marta Fàbregas i la resta de tutores del projecte expliquen que el treball ha resultat molt gratificant i que ha tingut molt bona acollida entre les recluses, que han vist en les sessions un cert espai de llibertat i la possibilitat de connectar amb altres companyes.

El llibre, que es presenta en una edició molt cuidada, ofereix diferents perspectives del projecte. En el seu cos mostra tant els retrats en blanc i negre que van fer les internes com els que els va fer Marta Fàbregues a elles. La il·luminació i les composicions d’aquests retrats, així com el resultat de la impressió del llibre son magnífiques. A més, el llibre recull també les fotografies de Laura Gàlvez-Rehin, que retrata en color els espais i altres elements de la presó. Amb una composició molt senzilla, gairebé minimalista, les seves imatges es van intercalant al llarg de tot el llibre de retrats i aconsegueixen transportar l’espectador a la nuesa i soledat dels diferents espais de la presó. Finalment, Brians, mujeres invisibles presenta també les fotografies d’una de les internes de la presó de Brians, Sofia Kyprisli, que mostra els diferents serveis que ofereix el centre penitenciari: l’economat, tallers, perruqueria, cuina o biblioteca, entre d’altres. A més, ofereix també un seguit de reflexions de les participants al llarg dels tallers, que permeten copsar els seus pensaments.

El llibre es distribuirà en una primera fase de manera selectiva i es pot adquirir a través de les pàgines web de la Fundació SETBA, de l’editorial Lumínic i a diferents llibreries de Barcelona com ara la Laie, el CCCB, KBr i Finestres. Cal recordar que aquesta és només la primera de les sèries de publicacions que estan previstes. A més de la publicació, està previst fer una exposició a l’aire lliure amb el mateix material fotogràfic amb la finalitat d’apropar el projecte a un públic més ampli.

El segon treball sobre el món de les dones a les presons és Presas 1976 – 1978, un recull de fotografies de la reconeguda fotògrafa Pilar Aymerich, i és la cinquena publicació de la iniciativa del jove editor Gabriel Albertí, que amb el segell ‘Ojos de buey’, publica breus reportatges documentals de caràcter social que no hagin estat publicats prèviament en els mitjans o en el paper imprès.

En aquesta fotografia, feta l’any 1976, es mostra una manifestació de familiars d’internes a l’antiga presó de dones de la Trinitat, que reclamaven un canvi en la seva gestió, encomanada a una ordre de monges anomenada “Cruzadas Evangelistas de Cristo Rey”. La iniciativa del Movimiento de Mujeres Democráticas de Catalunya va tenir èxit i finalment les monges varen abandonar la presó. Abans que arribessin les noves funcionàries, però, durant uns dies la presó va funcionar de manera autogestionada, fet que va permetre a Aymerich entrar-hi i retratar-ne els espais i la vida dins del centre. En paraules de la fotògrafa, aquesta experiència li va permetre comprovar que “a voltes, la fotografia té la propietat de retornar per uns moments la identitat a les persones que han sigut desposseïdes d’ella. Somriuen perquè testimonien la seva existència i saben que tu no els faràs mal”.

Totes les imatges que recull Presas 1976 – 1978 tenen el segell propi d’Aymerich: respecte, proximitat i empatia. A més, en aquest cas reflecteixen també una presó amb uns espais i un tarannà més propis d’una llar que d’un centre penitenciari –segurament, accentuat per l’alliberament dels dies en què no hi havia les monges, que les havien vigilat fins llavors.

Dos projectes ben diferents, però un mateix objectiu: apropar-nos a una dura realitat que, sovint, vivim de molt lluny.

Foto: Laura Gàlvez-Rehin, Cristina Sampere i Marta Fàbregas. © J. M. Cortina