El món de les lletres plora la mort de l’escriptor, assagista, traductor i crític cultural i literari argentí Marcelo Cohen (Buenos Aires, 1951-2022), que va morir dissabte als 71 anys. El reconegut novel·lista, creador de l’espai imaginari del Delta panoràmic, on va situar les seves últimes ficcions, va ser trobat sense vida a casa seva. Les causes de la seva mort no han transcendit, tot i que patia d’una diabetis des de feia anys.
Considerat com un dels renovadors més importants del gènere fantàstic en llengua castellana de les últimes dècades, l’autor va publicar una vintena de novel·les, assajos i volums de contes durant la seva carrera, entre els quals destaquen El país de la dama eléctrica.
Alguns els va treure a la llum mentre vivia a Barcelona, ciutat on va passar vint anys, entre el 1975 i el 1996, per l’aparició de la dictadura a l’Argentina. Un període decisiu professionalment en què va arribar a col·laborar amb diversos mitjans, entre els quals, La Vanguardia.
El 1980 es va convertir en redactor de la revista literària barcelonina Quimera i, dos anys més tard, quan va tancar la revista El viejo topo, on era redactor en cap, va explotar al màxim la seva faceta com a traductor i es va arribar a convertir en un dels més destacats en llengua castellana. Cohen es va encarregar personalment de l’obra d’autors com ara Philip Larkin, Raymond Roussel, Clarice Lispector i el mateix William Shakespeare, entre d’altres.
També va dirigir, juntament amb la seva dona, la crítica i assagista Graciela Speranza, la revista cultural digital Otra parte, a més de col·laborar en el guió de
la pel·lícula Invierno, mala vida (1997).
Artífex d’una obra plena d’inventiva i experimentació, la seva prosa posseïa un estil personal en què els adjectius i innovacions lingüístiques abundaven. Aquests recursos el van ajudar no només a definir les realitats fantàstiques que descrivia a les seves pàgines, sinó també a captivar els seus lectors.
