Dijous, 21 de novembre de 2024



Castellano  


Gemma Ventura Farré guanya el 55è premi Josep Pla de prosa catalana amb ‘La llei de l’hivern’ i Manuel Vilas guanya el 79è premi Nadal amb ‘Nosotros’
acec7/1/2023



(Foto:)
 
Un cop supera­des les res­tric­ci­ons de la pandèmia, que van obli­gar els dar­rers dos anys a fer el lliu­ra­ment dels pre­mis Pla i Nadal a mitja tarda del dia de Reis, en petit comité a l’hotel Palace (antic Ritz) de Bar­ce­lona, ahir es va poder tor­nar a cele­brar el tra­di­ci­o­nal sopar al luxós hotel amb l’assistència de polítics, alguns empre­sa­ris i gent del món de la cul­tura, sobre­tot de la literària. I amb tor­tell per postres.


La tro­bada en obert és molt més lluïda per als guar­do­nats, que se sen­ten encara més pro­ta­go­nis­tes d’un acte impor­tant, com ho és rebre un premi. Tot i que per als peri­o­dis­tes és menys pràctica que la roda de premsa de tarda, la veri­tat sigui dita... Si el preu ha de ser patir una pandèmia, visca la festa i les inco­mo­di­tats.


Ahir, doncs, es va recu­pe­rar l’esplen­dor de la majo­ria de les 79 edi­ci­ons del premi Nadal de novel·la en cas­tellà i de les 55 del premi Josep Pla de prosa en català i, després de les dife­rents fases de deli­be­ra­ci­ons –tan entra­nya­bles com fer cagar el tió–, el gua­nya­dor del Pla va ser Gemma Ven­tura Farré, sub­di­rec­tora de la revista digi­tal Catorze, per l’obra La llei de l’hivern, i el del Nadal, Manuel Vilas, amb la novel·la Noso­tros.


Coin­ci­deix que totes dues obres són inti­mis­tes, líriques, amb pro­ta­go­nis­tes soli­ta­ris que aca­ben de patir una pèrdua molt pro­pera i que refle­xi­o­nen sobre l’amor i la nostàlgia. En tots dos casos, seran publi­ca­des l’1 de febrer per l’edi­to­rial Des­tino, com sem­pre. El que no és com sem­pre és que aquest any s’han aug­men­tat les dota­ci­ons i el Pla ha pas­sat de 6.000 a 10.000 euros i el Nadal, de 18.000 a 30.000 euros.


El jurat del Pla el for­ma­ven els antics gua­nya­dors Laia Agui­lar (2020) i Marc Arti­gau (2019), la novel·lista Montse Bar­deri, el poeta Manuel For­cano i Glòria Gasch, edi­tora de Des­tino i Columna.


Li va cos­tar una mica arri­bar a l’esce­nari, espe­rant que la vin­gues­sin a bus­car, i va agrair el premi a la seva mare, Josep M. Espinàs i Eva Piquer, que la van empènyer a escriure. A La llei de l’hivern, “una noia vet­lla el seu avi en un poble ima­gi­nari i en plena soli­tud acon­se­gueix dues bones com­pa­nyies, la seva memòria i la seva ima­gi­nació”. Amb un aire inti­mista –el jurat va des­ta­car que “és una novel·la d’un lirisme extra­or­di­nari”–, La llei de l’hivern “ens parla de les per­so­nes que no hi són, però que ens par­len a cau d’ore­lla, i de l’amor que fem aparèixer quan el neces­si­tem i la manera en què suplim cada absència”, va comen­tar Ven­tura, que s’afe­geix a la llista breu d’autors que han gua­nyat el Pla amb el seu debut en nar­ra­tiva, com ara Xavier Roca, Hèctor Bofill, Cris­tian Segura, Genís Sinca...


Va escriure l’obra, “que passa dins del pen­sa­ment de la pro­ta­go­nista”, a Escòcia i va afir­mar que “la soli­tud no exis­teix, la nostàlgia és un insult al pre­sent i viure s’assem­bla a ser dins d’un lli­bre”.


És curiós que un premi amb el pres­tigi del Pla tin­gui unes xifres de par­ti­ci­pació regu­lar­ment dis­cre­tes. Aquest any s’hi han pre­sen­tat 37 obres, mol­tes de les quals, novel·les de dife­rents gèneres, però també nar­ra­ci­ons memo­ri­a­lis­tes.


Les cinc obres fina­lis­tes al Pla van ser: Vuit dies i set nits, de Jordi Vila­gut; Calze d’amar­gor, de Jordi Capgròs (pseudònim); Et dono, Femen­tida, un colla­ret com a penyora, de Cata­lina Navarro Pont; Niko­lai, d’Astrid Johans­son (pseudònim), i Quan obri els ulls, apa­rei­xeràs, de Laura Vall­clara, pseudònim que ama­gava la gua­nya­dora.


El jurat del Nadal el for­ma­ven qua­tre antics gua­nya­dors: Ali­cia Giménez Bart­lett (2011), Care San­tos (2017), Lorenzo Silva (gua­nya­dor el 2000 i fina­lista el 1997) i Andrés Tra­pi­e­llo (2003), a més d’Emili Rosa­les, direc­tor edi­to­rial de Grup 62.


Manuel Vilas (Bar­bas­tre, 1962), agafa el relleu de Inés Martín Rodrigo, gua­nya­dora l’any pas­sat amb Las for­mas del que­rer. El Nadal, en canvi, és un dels pre­mis de novel·la en cas­tellà que reben més ori­gi­nals; aquest any, 997 obres arri­ba­des de tot el món. Segons fonts de l’orga­nit­zació, hi ha hagut un aug­ment d’obres amb més força literària i tra­mes inti­mis­tes, com la gua­nya­dora, si bé s’han man­tin­gut les xifres altes de gèneres com l’històric, el policíac i el thri­ller.


Els cinc fina­lis­tes van ser: Llegó con la tor­menta, de M. Mel­vi­lle (pseudònim); El cri­men y la diosa, de Lau­ren­tino Vélez-Pelli­grini; La ena­mo­rada del viento d’Emily Wat­son (pseudònim triat per Vilas); Un encu­en­tro tardío, d’Adri­ana Murad Konings, i Ellas los vier­nes, de Ruth Kñallinsky.


Noso­tros és una novel·la sobre l’amor i la sole­dat “ins­pi­rada en un bolero de Los Panc­hos”. “La Irene és una dona actual que està con­vençuda d’estar vivint el matri­moni més per­fecte del món. Quan perd Mar­celo, el seu marit, aquest món per­fecte es trenca. Ales­ho­res ini­cia un viatge per la costa medi­terrània espa­nyola i des­co­breix una manera insòlita de con­ti­nuar vivint amb el seu marit”, afirma l’autor ara­gonès.


“La manera en què Irene recorda i invoca l’amor de la seva vida cons­tru­eix la història de Noso­tros”, resu­meix Manuel Vilas, novel·lista, poeta, nar­ra­dor i assa­gista amb gai­rebé una tren­tena de títols publi­cats i una quin­zena de pre­mis. “Rebre aquest premi és un orgull i una res­pon­sa­bi­li­tat”, va asse­gu­rar Vilas.








   
Vídeo destacat

 
Presentació del llibre 'Atreverse a saber'

[+] Vídeos

 

 

 

 

¿Vols rebre el butlletí electrònic de l'ACEC?

 

 
 
 

PATROCINADA PER

Pagina nueva 2