El I Premi José Luis Giménez-Frontín es lliurarà el proper 21 de desembre
15/12/2010
El guardó ha estat creat per Dante Bertini. (Foto:Dante Bertini)
| |
L’acte de lliurament del I Premi José Luis Giménez Frontín se celebrarà el proper dimarts, 21 de desembre, a les 19,30 hores, a la Sala Verdarguer de l’Ateneu Barcelonès. L’ACEC atorgarà aquest guardó al potea, traductor, assagista i crític literari Enrique Badosa, “una figura del món literari que ha destacat per haver contribuït a l’apropament entre cultures”.
L’ACEC ha instituït el Premi José Luis Giménez-Frontín, que es lliurarà anualment, per retre homenatge i mantenir viu l’esperit de l’obra de qui va ser fundador, president i secretari general de l’entitat, i una de les figures intel·lectuals més importants de la Catalunya actual. Els membres de la Junta Directiva de l’ACEC, presidida per Montserrat Conill, unànimement, van destacar com a aspecte més representatiu d’una obra polièdrica com la seva –Giménez-Frontín era poeta, narrador, assagista, articulista i gestor cultural– “la disposició al diàleg que impregna tota la seva producció i caracteritza la seva trajectòria intel·lectual i humana, i el converteix així en un referent a l’hora de trobar punts de contacte i vies d’aproximació entre idees i cultures diverses”.
En el mateix acte de lliurament del premi l'Associació presentarà en públic la web de l'Arxiu Audiovisual de Poetes.
El guardó
El guardó que rebrá Enrique Badosa està representat per una peça artesanal de bronze tractat amb diversos àcids. Creada per Dante Bertini, suggereix un objecte-desplegable en el qual estan inscriptes les inicials de José Luis Giménez-Frontín (J, L, G-F). El seu autor ha pensat en “un objecte amable que a José Luis li hagués agradat tenir sobre el seu escriptori”. La forma geomètrica i oberta del seu disseny, ressalt Bertini, “respon al fet que ell era un home profundament racional i, alhora, amant de mites, cultures i religions primitives”.
El guardonat
Enrique
Badosa (Barcelona, 1927) és poeta, traductor, assagista i crític
literari. És llicenciat en Filosofia i Lletres per la Universitat de
Barcelona i Diplomat en Periodisme, un ofici que va exercir en El Noticiero Universal,
de Barcelona, on també hi va conrear la crítica literària. Ha estat
durant molts anys director del Departament de Llengua Espanyola de
l’Editorial Plaza y Janés i responsable de diverses de les seves
col·leccions.
Com a poeta ha publicat més d’una vintena de llibres, entre ells Baladas para la paz (1963; 1970); Historias en Venecia (1971; 1978); Dad este escrito a las llamas (1976); Mapa de Grecia (1979; 1980; 1989; 2004 (edició bilingüe)); Cuadernos de las Ínsulas Extrañas (1973); Epigramas confidenciales (1989; 1993); Marco Aurelio, 14 (1998); Epigramas de la Gaya Ciencia (2000); De fin de siglo (2003); i Ya cada día es más noche (2006). Però la manera més senzilla d’accedir a la seva obra poètica és a través d’Antología (2007), que el poeta Joan Margarit va dedicar a l’autor.
Badosa
ha traduït Horaci, Paul Claudel, Mariana Alcoforado, Salvador Espriu i
J.V. Foix, entre d’altres, i és el responsable de l’obra La lírica medieval catalana (2007). Entre els seus assajos destaca Primero hablemos de Júpiter (La poesía como medio de conocimiento) (1958); Razones para el lector (1964); i La libertad del escritor (1968).
La
seva aportació a la literatura li ha merescut prestigiosos
reconeixements, com el Premio Quevedo, el Ciutat de Barcelona de Poesia
en Llengua Castellana i el Fastenrath de la Real Academia. L’ACEC li va
retre un homenatge l’any 1999 i li va dedicar un monogràfic.
|
|
|
|
|
