La pell del món és una novel·la dura i colpidora que explora la incomprensió i la violència, la inclemència d’unes vides mal viscudes i la desfeta d’una família en la qual dos germans lluiten per entendre’s. “I així transiteu el món: construïts per fora i derruïts per dintre. Una destrucció íntima, invisible als ulls, ben amagada a les regions més interiors dels cossos. I envegeu tot allò que és material, tot allò que sap no consumir-se, que sap no corrompre’s, que sap existir ininterrompudament amb una impassibilitat de pedra.” Una dona s’està morint. En una habitació blanca i trista d’hospital, la seva filla, que després de molt temps ha tornat al poble on va néixer, haurà d’enfrontar-se als ulls buits de la mare moribunda, amb qui sempre va tenir una relació distant, i als ulls desconeguts del seu germà, a qui després de tants anys ja no reconeix. Haurà de tornar als carrers de la seva infantesa, i també a la casa on va criar-se, i a l’hort familiar que ja no hi és, i a tots els llocs que, per molt que se n’allunyés, han continuat existint sense ella.

Xavier Mas Craviotto (Navàs, 1996) viu a cavall entre Navàs i Barcelona i estudia Filologia Catalana a la Universitat de Barcelona. Modera clubs de lectura juvenils, és cofundador de “Com ho diria”, una plataforma digital especialitzada en l’argot juvenil del català col·loquial, i durant dos anys ha col·laborat amb el Centre de Sociolingüística i Comunicació (CUSC-UB) gràcies a una beca de col·laboració. Als 17 anys va quedar finalista del Premi Literari Jordi Sierra i Fabra d’Espanya i Llatinoamèrica i, des d’aleshores, ha guanyat una quinzena de premis de narrativa i poesia, d’entre els quals destaquen el Premi Gabriel Ferrater d’Òmnium Cultural Baix Camp 2017 amb el poemari Phosphorus i Hesperus i el I Certamen Art Jove Salvador Iborra amb el poemari Renills de cavall negre (Viena Edicions). La mort lenta, la seva primera novel·la, li ha valgut el Premi Documenta 2018.