Aurora Díaz Plaja no va ser una bibliotecària convencional, va portar llibres als soldats republicans al bibliobús del front
Pocs episodis de la història de la cultura catalana són tan èpics com el del Servei de Biblioteques del Front. Poques professions s’han invisibilitzat tant com la de bibliotecària. Per això és tan necessària una novel·la com la que ha escrit Berta Jardí, La bibliotecària del front, que ens apropa a la figura d’Aurora Díaz Plaja: dona de lletres, pionera en el foment de la literatura infantil i juvenil, i bibliotecària de trinxera.
Enguany, com cada primer d’agost a Castellterçol, s’ha homenatjat Enric Prat de la Riba. En aquesta ocasió Carme Mayol, mestra bibliotecària, va glossar la figura de Consol Pastor, amb motiu del cinquantè aniversari de la mort de la que fou la número u i primera titulada de la mítica Escola de Bibliotecàries fundada per la Mancomunitat. Pastor i Díaz Plaja són alumnes exemplars d’una Escola amb un “professorat avançat, liberal i culte” abanderada per Eugeni d’Ors i, posteriorment, per Jordi Rubió. Ambdues pioneres amb un perfil molt diferent. Posar en relleu una altra mirada dona una visió completa de l’impacte de les professionals formades en aquella escola, amb diferents posicionaments.
Aurora Díaz Plaja no va ser una bibliotecària convencional. Amb una discapacitat física de naixement, desafiant molts límits, va tenir la valentia suficient per canviar la pacífica biblioteca de Canet pel front per posar els llibres en préstec a l’abast dels soldats republicans. El bibliobús del front té un tractament ampli al llibre, amb un testimoni infantil que ens relata també com va servir per ajudar a fugir cap a l’exili alguns intel·lectuals catalans. En aquest relat també té un paper destacat la biblioteràpia, que en temps de guerra cobra una singularitat impactant i allunyada de qualsevol menyspreu que el terme pugui causar a ànimes pusil·lànimes d’avui en dia.
Però aquest és només un dels episodis de la seva vida. Malgrat ser defenestrada pel règim franquista, va sortir-se’n compaginant moltes feines alhora i va deixar un llegat majúscul en el camp de la lectura i la ficció infantil. Va ser autora d’una cinquantena de llibres i argent viu de la dinamització lectora. Impulsora de les guies de lectura i les biblioteques als parcs, per posar-ne dos exemples. Així m’ho expliquen mestres bibliotecàries com Teresa Mañà o Mònica Baró, i també podem llegir-ho en la semblança que va fer la seva neboda Ana Díaz-Plaja Taboada, que ens va deixar fa pocs mesos, amb motiu del centenari del naixement de la nostra protagonista.
El lector veurà el contrast de la mirada d’Aurora Díaz Plaja en els episodis de treball braç a braç amb la senyora Romagosa, directora de la Biblioteca de Canet de Mar. Els estereotips bibliotecaris de l’època es desmunten amb una dona de caràcter, riallera, infatigable, insomne, viatjada, mare de família nombrosa, esposa i germana d’homes de lletres, cul inquiet. Per cert, també va ser la presentadora d’un programa de TVE dedicat a la literatura infantil i juvenil. Ara que estrenem un nou Pla de Lectura Nacional, seria bon moment per recuperar aquesta proposta. La lectura de La bibliotecària del front —novel·la un punt desordenada que permetria més profunditat— ens convida a pujar al bibliobús del front i seguir l’exemple d’una dona que va dedicar la seva vida a llegir per fer llegir, però també fa que ens preguntem quins són els motius pels quals aquestes dones no són encara uns referents claríssims i poderosos del nostre imaginari.