Fins fa pocs anys, la sostenibilitat s’entenia com un concepte lligat al medi ambient. Avui dia és una evidència que sense la cultura no podem aconseguir el desenvolupament sostenible.
Ens costa una mica d’admetre, però la cultura va endarrerida en alguns aspectes respecte del que va més enllà de les seves parets egocèntriques i alhora inspiradores. Potser perquè és un univers tan ric que es convenç de la seva autosuficiència. Però de tant en tant ha de fer, a batzegades, posades al dia perquè el món s’escola dins les seves sales a través del públic.
En qüestió de pocs mesos, alguns festivals i institucions culturals han introduït al seu vocabulari la paraula sostenibilitat. Si el conjunt de la societat i els agents que l’usen des de fa molt més temps encara no saben ben bé a què es refereix aquest concepte, podem imaginar que el món de la cultura no ho té gens clar. Només cal rascar una miqueta rere el claim i veure que el que es proposa no té prou profunditat ni consistència. Però, tanmateix, ens ha de congratular que almenys s’hagi obert el meló.
Fins fa pocs anys, la sostenibilitat s’entenia com a concepte lligat al medi ambient. Avui dia se’ns presenta com a evidència que sense la cultura no podem aconseguir el desenvolupament sostenible. Les manifestacions artístiques tenen el poder d’impregnar la societat de la consciència ambiental i social que tant necessitem, perquè ens esperonen a reflexionar sobre el que ens envolta i ens capaciten per fer una crítica constructiva dels models i estructures que ens regeixen. Són catalitzadors socials i d’unió entre les persones i els pobles, essencials per crear societats més justes. Perquè cultura és transformació, revolució, i tot allò que aconseguim a través de pensar i identificar-nos amb l’altre reverteix en tot el nostre entorn. Ens genera, finalment, un sentiment de responsabilitat compartida per a la sostenibilitat del planeta.
Gràcies a la tasca de les Nacions Unides i a la conscienciació d’empreses, governs i població civil, podem situar diversos eixos lligats a aquest concepte de sostenibilitat. Hi distingim tres pilars, el mediambiental, el social i l’econòmic: no hi ha sostenibilitat sense justícia social ni institucions solvents. De fet, els cinc eixos sobre els quals es treballa avui dia són les cinc P: people, plet, posperity, pace and partnerships.
El 2015, les Nacions Unides van acordar els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) que marca l’Agenda 2030. Dels disset que es van establir, n’hi ha alguns que podem treballar específicament a través de la cultura. L’ODS 3 tracta de la salut i el benestar, i el poder terapèutic de l’art pot incidir molt positivament en la millora de les persones. Per la seva banda, l’ODS 4 vol garantir una educació inclusiva i equitativa de qualitat i promoure oportunitats d’aprenentatge permanent per a tothom. Els ODS 5 i 10 tracten de fomentar la igualtat: l’ODS 5 se centra en la igualtat de gènere i l’empoderament de dones i nenes, i l’ODS 10 en la reducció de les desigualtats dins dels països i entre els països. En aquest punt, l’art hi té un paper fonamental a l’hora de crear un relat respectuós i inclusiu que entrellaci societats i persones.
TREBALL DIGNE
Però també cal treball digne i un creixement econòmic sostingut, i d’això en parla l’ODS 8. La cultura és un agent destacat en l’engranatge econòmic com a aglutinadora de sectors, persones i interessos, i no oblidem l’eterna reivindicació de la cultura pel treball digne per a tots els seus stakeholders. A més, l’emergència del turisme cultural és un factor econòmic clau. L’ODS 11 parla de ciutats, assentaments humans i comunitats sostenibles, i el paisatge urbà és un llenç que pinta realitats i dibuixa camins de llibertat. A més, l’ODS 16 promou la pau i la justícia per a tothom i institucions fortes i sostenibles, i això s’aconsegueix a través de la tolerància i l’empatia que transmeten l’art. Finalment, l’ODS 17, que demana revitalitzar l’aliança mundial per al desenvolupament sostenible, és, si fa o no fa, una conclusió de tot plegat.
Cal que ens alineem amb aquests objectius per millorar la comunitat i el planeta i per resituar la cultura com a eix articulador d’un nou discurs global. La cultura, com a forma específicament humana de ser i estar al món, ens ajuda a entendre com una societat pot interactuar de manera sana i positiva amb l’entorn natural i social, viure en harmonia amb els recursos limitats de la Terra garantint un futur viable per a les noves generacions. Cultura és valors, normes de vida com les que transmet l’art en totes les formes, per acompanyar-nos en el camí cap a la llibertat individual i col·lectiva. La moral, l’ètica, la inclusió, el respecte i la tolerància per l’alteritat i la diversitat, la igualtat, la dignitat, la bondat, la justícia o la fraternitat. Cultura és educació, cosa que ens dota de la capacitat crítica i de la sensibilitat per empatitzar amb els valors propis de la sostenibilitat i dur a terme accions que contribueixin al benestar de la societat i del planeta.
De tota manera, no podem donar per descomptat que la cultura és estructural en el desenvolupament sostenible sense que hi hagi una transformació interna. La cultura ha de fer un canvi de mindset i replantejar-se el seu paper en el context global. En efecte, el sector de la cultura ha de fer una aposta clara per convertir-se en sostenible i, alhora, ha de fer possible el canvi de relat que implica, en definitiva, l’assumpció de la idea de sostenibilitat que faci possible recosir la relació entre naturalesa i cultura.
La cultura és present en tots els principis fonamentals de l’Agenda 2030: la universalitat, la inclusió, la interconnexió i la interdisciplinarietat, o la cooperació entre múltiples parts interessades. La cultura no deixa ningú ni res enrere, és el camí cap a la polis moderna, el món del segle XXI com a ideal platònic, en què els filòsofs governaven perquè el coneixement els dotava de les capacitats per fer-ho. Nosaltres, avui, anem més enllà, i incloem tothom en la creació d’aliances per a la concòrdia i la pau en aquest govern que intenta ser just i equitatiu.
La sostenibilitat no és una moda, és l’única manera que tenim d’entendre el present i el futur. El present, perquè la realitat és que el pla A que es va començar a dibuixar a partir de la Revolució Industrial i que ens ha conduït fins als canvis vertiginosos que vivim avui dia ja no és respectuós ni amb el planeta ni amb les persones: el canvi climàtic, el perill de la conservació dels oceans o la fam al món s’imposen com a problemes profunds per abordar amb el disseny d’un pla B. I és la manera d’entendre el futur perquè aquest pla B sigui una realitat més aviat que tard.
En realitat, la sostenibilitat és una cosa tan innata en nosaltres com el mateix llenguatge. No és sorprenent que apareguin nous conceptes com el de sostenibilitat lingüística, que abordava el Mutare SOStenibilitat del mes de juliol passat. Els estudis de la Universitat Autònoma de Barcelona sobre el tema ens fan reflexionar sobre la nostra identitat i el nostre lloc al món. Ens reafirmen que juntament amb els elements naturals, la fauna i la flora, tot allò creat per l’home s’ha de cuidar de manera conscient i respectuosa més que mai. La cultura, doncs, és un element estructural de la sostenibilitat. Ara el que cal és que es convenci a si mateixa que ho és.