Els cicles novel·lístics han estat una constant en la literatura d’ençà de mitjan segle XIX cap endavant i han proporcionat moltes hores de gaudi als lectors. Cal recordar, per exemple, el d’Émile Zola amb les novel·les dels Rougon-Macquart (vint novel·les entre el 1871 i el 1893); la sèrie de La comèdia humana, d’Honoré de Balzac (1799-1850), que amb els seus noranta-un títols acabats (entre contes i novel·les) volia fer la competència al registre civil, en paraules de l’autor. La tradició no era nova, a l’edat mitjana els personatges més coneguts de la novel·la medieval també formaven cicles, per exemple, el de la matèria de la Bretanya, al voltant del rei Artús i els cavallers de la taula rodona, i al voltant de personatges de cavalleries, com ara l’Amadís de Gaula i Esplandian, per posar dos exemples ibèrics. Més modernament, A la recerca del temps perdut, de Marcel Proust, publicada entre el 1913 i el 1927 en set volums, o el sensacional artefacte narratiu que és La novel·la de Ferrara, de Giorgio Bassani, que inclou sis volums, entre els quals, la seva obra mestra, El jardí dels Finzi-Contini, han estat bons exemples d’aquesta pràctica.

Sense cap mena de dubte, el cicle novel·lístic més important i fascinant de la literatura catalana contemporània és Temps obert, de Manuel de Pedrolo (1918-1990). El gran polígraf –la seva obra té més de cent vint-i-vuit títols entre novel·les, novel·les breus, llibres de relats, poesia, dietaris, reculls d’articles i els volums editats de correspondència– va escriure aquesta obra entre el 1963 i el 1969. No és l’únic cicle narratiu de Pedrolo, que també va escriure els tres volums d’Els anònims, els quatre d’Els apòcrifs, i els quatre de La terra prohibida, però sí que és el més important i un cim de la literatura de casa nostra que, una vegada més, va topar amb un reguitzell d’entrebancs i decalatges en la publicació. La censura, és clar, encara en va fer de les seves.

I com funcionava, aquest cicle narratiu? Cal imaginar que un dels avions italians que s’enlairaven de Mallorca durant la guerra del 1936-1939 arriba fins a Barcelona i la càrrega de mort cau al carrer de Banyoles, on viu un nen anomenat Daniel Bastida, juntament amb el seu germà gran, Francesc, la germana petita, Neus, i els pares. El resultat del bombardament és incert: pot haver destruït casa seva o la del veí, es poden haver salvat tots o haver mort alguns membres de la família. Perquè el resultat d’un bombardament sempre és incert. Aquest és el punt de partida de la sèrie Temps obert, que sempre té de protagonista en Daniel Bastida, que a partir d’aquest punt de partida viu una vida o una altra, segons els resultats d’aquesta acció bèl·lica.

No aixafarem cap guitarra si expliquem en una línia l’argument de cada novel·la: A Un camí amb Eva, la bomba destrueix la casa, la família ha de canviar de barri, i en Daniel esdevé escriptor. Se’n va un estrany parteix del fet que la bomba no toca la casa, però el pare és detingut, i en Daniel es converteix en un delinqüent; uns resultats més dolents passen a Falgueres informa, atès que en el bombardament moren el pare i el germà gran. En Daniel acaba essent empresari. Canviem el resultat a Situació analítica, ara qui mor és la mare i també el germà gran, i en Daniel esdevé psicoanalista. A la cinquena, Des d’uns ulls de dona, la casa se salva, el pare torna a la feina i en Daniel es converteix en un especulador. Les circumstàncies més tràgiques de totes arriben a Unes mans plenes de sol, en què en Daniel queda orfe i sense germans i acaba fent de pagès. A L’ordenació dels maons, setè volum de la sèrie, hi moren els germans i els pares i en Daniel passa a ser dependent. A la vuitena, S’alcen veus del soterrani, no hi ha morts, la bomba respecta la casa, però el pare se’n va a l’exili i en Daniel és obrer. I a la novena, Pols nova de runes velles, tota la família se’n va a l’exili i en Daniel és un desarrelat.

Llegir aquestes nou novel·les fins avui era un exercici complex. O bé es tenien les edicions antigues, o bé es recorria als llibreters de vell o bé es rebuscava a les biblioteques, sempre amb un èxit relatiu perquè ben sovint no hi havia la col·lecció completa. Però ara tot serà molt més senzill perquè l’editorial Comanegra ha decidit de recuperar aquests primers nou llibres de Pedrolo i, a més, aportar-hi informació nova, pàgines censurades i tot un seguit de postfacis que expliquen la intervenció del franquisme en les novel·les. L’editorial torna a fer una de les seves apostes arriscades i ha editat els llibres exclusivament en format digital, però amb un preu de llançament molt bàsic, 2,49 euros cada volum, fins a final d’any, perquè tots els lectors puguin tenir els nou llibres de Pedrolo a la mà amb una edició que inclou totes les revisions esmentades. Segons que explica l’editorial, “inclouen els postfacis d’Àlex Moreno Mulet, que ha estudiat el recorregut editorial de cadascuna de les obres i que explica quins fragments van ser eliminats en les primeres edicions, per quins altres van ser substituïts, de quines maneres s’intentava d’esquivar la censura (saturant el text de fragments censurables; escrivint cartes de reclamació al ministeri signades per Josep Maria Castellet, l’editor de Pedrolo els anys setanta, etc.) i quins eren els criteris emprats pels censors en cada cas concret”.

Aquesta edició en digital de tot el llibre primer de Pedrolo era el pas natural i lògic que havia de fer l’editorial després d’haver emprès l’any passat la continuació del cicle. Però per entendre-ho cal que tornem a Pedrolo i les seves intencions. L’escriptor havia previst de crear una obra total i infinita. De fet, tot partia de la situació inicial del bombardament, però després cada novel·la es dividia en dues a partir d’una situació concreta i això donava pas a l’anomenat llibre 2 de la sèrie Temps obert, que hauria d’estar format per 18 novel·les. De fet, Pedrolo va començar el segon llibre i va escriure dues novel·les a partir d’Un camí amb Eva, el llibre en què hem vist que Daniel Bastida esdevé escriptor. Així és com sorgeixen Cartes a Jones Street i Pols nova de runes velles. Tots dos casos parteixen d’una relació amorosa apuntada a la primera novel·la, que continua en el temps en un dels casos i s’estronca en el segon, i determina la vida de Bastida com a factòtum intel·lectual en el primer cas o escriptor marginal en el segon.

Una vegada apuntat l’exemple de la continuació, Pedrolo va abandonar el projecte i sempre va manifestar la intenció que uns altres escriptors el poguessin continuar. Hi va haver un primer intent dels autors del col·lectiu Ofèlia Dracs, però el projecte no va quallar. Fins l’any passat, que Comanegra va entomar el desafiament i va encomanar a diferents escriptors la continuïtat de Temps obert. Fins ara, han aparegut les obres de Joaquim Carbó, Núria Cadenes i Borja Bagunyà, i l’any vinent apareixerà el volum de Teresa Colom. Cada volum inclou dues novel·les curtes que també bifurquen les vides de Bastida i és previst d’arribar a completar el segon llibre de la sèrie, amb un de Pedrolo i després vuit escriptors més. Per això va ser tan important que Joaquim Carbó, amic personal de Pedrolo i membre del col·lectiu Ofèlia Dracs, fos un dels continuadors de la sèrie. El projecte és inacabable, perquè una vegada publicades les divuit novel·les del llibre segon, cadascuna s’hauria de dividir en dos, i així fins a l’infinit.

En el seu moment, l’editor Jordi Puig va explicar: “Han hagut de passar més de quaranta anys perquè Temps obert es reediti complet i es reivindiqui com el que és dins el conjunt de l’obra pedroliana: la pedra fonamental, la gran obra de referència. A Comanegra recuperem totes les onze novel·les que Pedrolo va escriure per al cicle i anunciem la continuació, en mans d’autors contemporanis, d’un dels projectes novel·lístics més importants no solament de la nostra literatura, sinó de la literatura universal.”

Manuel de Pedrolo mateix en una entrevista deia: “T’imagines una colla d’escriptors, de generacions successives, embarcats a desenvolupar aquest llibre? Una cosa demencial, d’acord. Però potser les úniques coses que val la pena de fer són aquelles que surten del corrent, del normal…”

Ara no solament el primer llibre sembla que s’enllesteix amb autors de tot el país, de diferents generacions i amb dones, sinó que també es recupera íntegrament l’edició original. Això sí, en digital, bo i aprofitant les noves tecnologies, i amb un preu de sortida que fa que sigui a l’abast de tothom.