Elvira Augusta Lewi va ser una de les pioneres del gènere fantàstic als anys 30, i ara Males Herbes en reedita 'Els habitants del pis 200', gairebé nou dècades després.
.Quan va publicar el relat L'home de cristall a la revista D'Ací i d'Allà el novembre del 1929, Elvira Augusta Lewi (Barcelona, 1909 - 1970) tot just acabava de fer 20 anys. Va debutar molt aviat perquè tenia clara la vocació literària, però també hi va ajudar el fet de venir d'una família benestant barcelonina d'arrels judeoalemanyes. Encara hi ha un tercer element que cal tenir en compte, recorda Neus Real Mercadal, una de les estudioses més destacades de l'autora: la fi de la dictadura de Primo de Rivera havia permès deixar enrere la repressió del règim militar, i les dones van tenir un paper decisiu en l'obertura cultural que va culminar durant els anys de la Segona República i va quedar estroncada per la Guerra Civil i el seu desenllaç.
Cal afegir el nom d'Elvira Augusta Lewi en un lloc destacat al panorama literari de l'època, al costat d'una esponerosa nòmina d'escriptores, periodistes i traductores molt actives durant els anys 30 com ara Mercè Rodoreda (1908-1983), Anna Murià (1904-2002), Rosa Maria Arquimbau (1909-1992) i Maria Teresa Vernet (1907-1974). Ha calgut que passessin gairebé nou dècades perquè tornés a les llibreries Els habitants del pis 200, que els Quaderns Literaris de Josep Janés havien posat a l'abast dels lectors el 1936, mesos després que l'autora publiqués la novel·la Un poeta i dues dones (Proa, 1935). Se n'ha ocupat Males Herbes, que des de fa poc més d'una dècada ha compaginat la publicació d'autors contemporanis vinculats, directament o no, amb el gènere fantàstic, amb recuperacions de noms oblidats com Joan Oller i Rabassa, Agustí Esclasans, Ramon Vinyes i Joan Crespí. "Els anem fent amb comptagotes, però és una feina que ens apassiona –comenta Ramon Mas, un dels dos editors de Males Herbes–. El proper serà Jordi Sarsanedas, de qui publicarem El martell".
Una nova veu en un paisatge desèrtic
Després d'estudiar a l'Escola Alemanya i a l'Escola de Belles Arts de Barcelona, Elvira Augusta Lewi "va col·laborar profusament a la premsa catalana", en publicacions com La Nau, La Dona Catalana i la Rambla, i "va participar en iniciatives culturals destacades", explica Neus Real Mercadal a l'epíleg d'Els habitants del pis 200, entre les quals destaca el vincle amb el Lyceum Club, entitat cultural femenina fundada el 1931 per escriptores com Aurora Bertrana (1892-1974) i Carme Montoriol (1892-1966) i pianistes com Maria Carratalà (1899-1984). La publicació de L'home de cristall el 1929 "va descobrir una nova autora en un paisatge narratiu més aviat desèrtic, en el qual, al marge del prestigi de Víctor Català, tan sols destacava Maria Teresa Vernet", afegeix Real.
Tota l'obra literària coneguda de Lewi va aparèixer abans que l'autora fes 28 anys. La barcelonina tenia "el mèrit afegit de conrear la literatura fantàstica –continua Real–, una de les tradicions que, amb una presència relativa a Catalunya des del segle anterior, havia obtingut atencions rellevants en l'espai de la traducció i estava començant a atraure alguns escriptors". En aquest aspecte cal dir que Lewi va ser una de les dones pioneres del fantàstic en llengua catalana, precedida per Maria de Bell-lloc (1841-1907) i Víctor Català (1869-1966).
Encara que sigui Neus Real Mercadal qui ha estudiat l'aportació literària de Lewi més a fons i la primera a reivindicar-la en un article acadèmic –aparegut a Els Marges el 2006, el mateix any de publicació de la tesi doctoral Les novel·listes dels anys trenta (Publicacions de l'Abadia de Montserrat)–, potser el primer a rellegir-la i revaloritzar-ne l'obra va ser l'escriptor i editor Antoni Munné-Jordà. "Vaig arribar-hi per casualitat –fa memòria–. Cada diumenge anava al mercat de Sant Antoni buscant literatura d'anticipació, el nom que llavors fèiem servir per designar la ciència-ficció, i vaig topar amb Els habitants del pis 200. El títol em va intrigar. A més, fins llavors no havia llegit mai el nom d'Elvira Augusta Lewi".
Munné-Jordà va quedar "molt impressionat" pel conte que obre el volum, "un experiment de sociologia-ficció en què tres vells se'n van a viure junts al pis 200 d'un gratacel fins que l'arribada d'una dona els altera la vida". El va incloure a l'antologia Narracions de ciència-ficció (Edicions 62, 1985). Van haver de passar gairebé dues dècades fins que Víctor Martínez-Gil recuperés el nom de Lewi en una altra antologia de referència, Els altres mons de la literatura catalana (Galàxia Gutenberg, 2004). "El llibre del Víctor és de capçalera, tant per a la trajectòria com a lector com per l'editorial –comenta Ramon Mas–. En el cas de Lewi em vaig passar un any buscant Els habitants del pis 200 a Iberlibro, i quan finalment en vaig trobar un exemplar el vaig comprar i el vaig llegir amb molt d'interès". Mas hi va trobar "una autora amb un món molt genuí". "Les dones que surten als contes de Lewi són diferents de les de l'època –afirma–. Són cosmopolites i modernes, i trenquen amb els estereotips de femme fatale i de la dona esclafada per la cultura i la societat. Llegint-la t'adones que la cultura catalana estava en un moment d'obertura formal i també pel que fa al perfil dels autors que publicaven".
La desaparició posterior a la guerra
En sintonia amb Neus Real Mercadal, Ramon Mas destaca la influència de la formació alemanya de Lewi. "L'home de cristall recorda l'expressionisme d'Alfred Döblin, i Quan la mort s'enamora té elements gòtics i tardoromàntics que em fan pensar en E.T.A. Hoffmann i Friedrich de la Motte Fouqué", explica. Aquest últim conte arrenca de la decisió de suïcidar-se d'una metgessa que acaba seduint la mateixa mort. A L'extraordinari Pau, un escultor és interpel·lat per una de les seves creacions, que li demana que mati la seva parella. "El punt de vista narratiu d'Elvira Augusta Lewi és d'una gran originalitat, tant a Els habitants del pis 200 com en altres narracions del volum –assegura Antoni Munné-Jordà–. En català, l'aproximació al fantàstic es feia en aquells moments des d'un punt de vista més proper al surrealisme i l'absurd. Penso sobretot en Francesc Trabal i la Colla de Sabadell". Neus Real en destaca el progressiu "decantament cap al psicologisme en detriment del component fantàstic".
Abans de publicar Els habitants del pis 200 aquest novembre, Ramon Mas va incloure'n un dels relats a Bromistes, tramposos i mentiders (Males Herbes, 2021), que traçava un recorregut pels pioners del realisme màgic a les lletres catalanes que arrencava el 1923 i arribava fins al 1945. "Lewi hauria pogut fer grans coses, però se li perd el rastre després de la guerra", explica Mas. "Podria ser que s'hagués exiliat a Alemanya, i que allà acabés perseguida pel cognom que portava, o que fins i tot fos tancada als camps", afegeix Munné-Jordà. Encara que es desconeix quines experiències va haver de superar, Lewi va tornar a Barcelona, perquè va ser des de la capital catalana que als anys 50 va reeditar la seva única novel·la, traduïda al castellà i publicada per Ediciones Hymsa. Un poeta y dos mujeres anava signat per Elvira L. Salinas, que s'havia decidit a camuflar el seu cognom jueu. Va ser el crític i escriptor Julià Guillamon qui va localitzar la partida de defunció de l'autora, datada el 1970. "Elvira Augusta Lewi tenia molta vocació literària –reconeix Mas–. M'estranyaria que no hagués escrit res més després de la guerra". De moment no es té cap notícia de possibles inèdits seus.