‘Escrits llibertaris’ conté petites joies com la carta de Simone Weil a Georges Bernanos
No era estrany en les publicacions del Moviment Llibertari dels anys quaranta, cinquanta i seixanta trobar articles d’opinió d’Albert Camus sobre la guerra d’Espanya o sobre la relació entre determinats aspectes de l’escriptor amb Bakunin, sobretot amb la magnífica L’home revoltat, una preclara observació sobre els fills de Caín i la indisposició de l’home lliure contra el poder. Conservo una edició d’aquella època, ¡España libre!, publicada a Mèxic el 1966, de la qual vaig parlar sovint amb la meva professora de l’Autònoma, l’estimada Lucile Nussbaum, quan era alumne seu un llunyà 1977 o 1978. Nussbaum coneixia l’exili republicà per experiència pròpia i les converses apassionades vivien en un interregne entre les classes i la revolució, que aleshores pensàvem tenir a l’abast. El llibre mexicà duia un pròleg del dirigent confederal Juan M. Molina Juanel, que accentuava les opinions de Camus sobre la península dissortada, una per exemple al diari CNT del 1944: “No hi haurà Europa mentre hi hagi Franco. No hi haurà unitat possible allà on la consciència està esgarrapada. I la gran ofensa de la consciència europea és el manteniment d’una dictadura il·legal i sagnant per a les mateixes nacions que pretenien i pretenen encara lluitar contra les dictadures. Els Estats Units volen oposar-se al comunisme sostenint Franco.” Van haver de passar moltes dècades perquè Espanya s’integrés a Europa i les mancances de conductes democràtiques sovint apareixen al nucli mateix dels partits, un dels més grans fundat a partir dels ministres del dictador. Per aquest motiu i pel simple fet de llegir Camus, és convenient adquirir Escrits llibertaris, que publica Raig Verd amb traducció d’Anna Casassas, que ja havia presentat pel x segell El primer home i La caiguda. També havia revisat la històrica traducció de Joan Fuster i Josep Palàcios de L’home revoltat.
Complement ideal dels llibres i els articles sobre Espanya, a la contracoberta d’Escrits llibertaris se’ns diu que Albert Camus complementa i enriqueix amb aquests textos la seva narrativa i el seu assaig L’home revoltat, una obra fonamental sobre l’ésser humà i la història de la revolta i el poder: “Així ens ofereix noves perspectives sobre la ja molt coneguda bibliografia de l’autor i les seves posicions ideològiques, defuig la imatge de l’autor allunyat de la societat del seu temps, perfila noves idees sobre les relacions sociopolítiques i, en definitiva, contribueix a repensar la imatge de l’autor que es tenia fins aleshores. Aquest recull ens interpel·la ara més que mai per trobar solucions a les crisis de les esquerres i per combatre les accions de l’extrema dreta.” No només això, sinó que el volum conté també petites joies com la carta de Simone Weil a Georges Bernanos, autor d’Els grans cementiris sota la lluna. A la carta, Weil reflexiona sobre les seves vivències en la Guerra Civil i les lectures del narrador francès, fent un al·legat de Durruti, la CNT, la FAI, i desmarcant-se de la contesa quan, segons la seva opinió, el combat s’havia convertit en una rivalitat entre Alemanya, Itàlia i Rússia.
Escrits llibertaris és una joia i un complement a altres textos de Camus perquè el premi Nobel del 1957 era un home implicat en els debats del seu temps, no motivat exclusivament per les divagacions filosòfiques i el postureig ideològic. Camus menja sardines i patates al costat dels pàries i admira les legions de pobres que van intentar canviar Espanya abans que les forces catòliques, la noblesa i els militars tornessin al latifundi. És un llibre per sempre d’un autor únic.