Francisco Ferrer Lerín és un poeta, un filòleg, un narrador, un oniròman, un propugnador de l'art casual i un ornitòleg especialitzat en grans aus rapinyaires i necròfagues. Considerat el fundador de "l'ala extrema de l'escriptura novíssima", va començar a publicar l'any 1964. Des de finals dels anys setanta viu a Jaca com a especialista del Centre Pirenaic de Biologia Experimental i, allunyat de la vida literària —que no pas de la literatura—, fon aquesta disciplina amb la seva biografia. La seva escriptura "de frontera" és formalment molt agosarada i experimenta amb la potència de les paraules. Els seus poemes hipnòtics i impregnats d'un humor particular, tracten de la crueltat de la natura i de la nostàlgia de la joventut recorrent a la història natural, de referents populars i cultes, de l'enumeració impetuosa i d'una riquesa de lèxic que l'ha convertit en tot un autor, avui, "de culte".
Amb Joan Guàrdia, Frederic Amat, Jesús Aguado, Miriam Reyes, Javier Velaza, Agustí Alcoberro, Noemí Montetes-Mairal i Francisco Ferrer Lerín.
Moderador: Aurelio Major
Aula Magna de la Universitat de Barcelona, Gran Via de les Corts Catalanes, 585 de Barcelona