Dia 30 de desembre a les 19,00 hores
Armonia del vers
David Castillo conversa amb Jaume Sisa
Jaume Sisa, nom destacat de l'escena musical barcelonina i catalana, Sisa (Barcelona, 1948) és també referent del moviment underground i la contracultura de la Barcelona dels anys 60 i 70. Vinculat en els seus inicis l'efímer Grup de Folk, l'any 1968 va debutar amb el senzill L'home dibuixat. Posteriorment, va formar Música Dispersa, un altre projecte de curta vida, però amb què va deixar un dels millors discos facturats a Catalunya el segle XX, l'homònim Música Dispersa, treball de 1970 en què s'endinsava en les formes i expressions més experimentals del rock. Va ser l'avantsala a una trajectòria en solitari de la qual van sorgir obres monumentals com Orgia (1971), Qualsevol nit pot sortir el sol (1971), Galeta galàctica (1976) o La Catedral (1977). Música Dispersa va ser l'avantsala a una trajectòria en solitari de la qual van sorgir obres monumentals com Orgia, Qualsevol nit pot sortir el sol, Galeta galàctica o La Catedral
Amb l'arribada de la dècada dels anys vuitanta, Jaume Sisa va decidir abandonar el català com a llengua creativa per iniciar un nou capítol en la seva trajectòria, ara en castellà i sota el nom de Ricardo Solfa. D'aquell període sorgirien quatre àlbums: Carta a la novia, Cuando tú seas mayor, Ropa fina en las ruínas, Yo quiero un tebeo. Després de gairebé una dècada silenci, el 2001 va reaparèixer de nou com a Jaume Sisa amb el disc Visca la llibertat.
Jaume Sisa és un creador extraordinari, que encara ara factura treballs incunables -el seu darrer disc Malalts de cel (2016) és una delícia-, i un intel·lectual a qui sempre és interessant sinó necessari escoltar. Alguna cosa així, com, per la seva herència fonogràfica, els seus raonaments i manera d'entendre la vida, i al seu posat estètic.
