L’ACEC celebra la jornada Literaturas / Literatures
10/10/2011
Maria Cinta Montagut, Álvaro Colomer, Andreu Martín i Pedro Zarraluki, participants de la primera taula rodona (Foto:Carme Esteve)
| |
L’ACEC va organitzar, el passat divendres 7 d’octubre, a la Casa del Llibre de Barcelona, la jornada Literaturas / Literatures, coordinada per Maria Cinta Montagut i José Luis Espina. L’acte va consistir en dues taules rodones: una primera en què Andreu Martín, Pedro Zarraluki i Álvaro Colomer van parlar de el paper de la ciutat en les seves respectives obres; i una segona que va centrar-se en la literatura a la Xarxa, amb les intervencions d’Isabel Núñez, Ramon Dachs i Agustín Calvo Galán.
Andreu Martín, Pedro Zarraluki i Álvaro Colomer, els tres autors que van participar en la taula rodona “Cultura urbana i literatura”, van encetar la xerrada explicant les raons per les quals ambienten o no les seves novel·les en ciutats. Colomer va dir que el seu interès en la ciutat és un “interès en la mort urbana”, concretament en el suïcidi, tal com plasma la la trilogia dedicada a aquest tema formada per les obres La calle de los suicidios; Mimodrama de una ciudad muerta; i Los bosques de Upsala. En aquest sentit, van sorgir alguns temes importants sobre la soledat o l’opressió que pot provocar en les persones la gran ciutat, potser una de les raons que podrien portar a aquest suïcidi.
En el cas d’Andreu Martín, “ambiento les meves novel·les a Barcelona pel simple fet que me la conec”, ja que dotar de realisme la novel·la negra és important per tal de fer-la creïble. Però, tot i que la novel·la negra s’identifica sovint amb les ciutats, “això no és cert, ja que hi ha novel·la negra rural magnífica”. De les diferències entre la novel·la rural i la urbana va parlar Zarraluki, que va concloure que “la literatura és bona o no ho és, però no té res a veure amb el lloc on estigui ambientada”. En el col·loqui posterior van sorgir temes molt interessants com la relació entre prostitució i ciutats; la llibertat o la “falsa llibertat” que es respira a la literatura urbana; o la mitificació de ciutats a través de la literatura.
Literatura a la Xarxa
Les possibilitats que ofereix Internet als autors en un mercat editorial “pervers” va ser el punt de partida de la segona taula rodona, que va comptar amb la participació de tres autors molt actius a través dels seus blocs, pàgines webs i xarxes socials: Isabel Núñez, Ramon Dachs i Agustín Calvo Galán.
Dachs va explicar les seves dues aportacions a la Xarxa: Intermínims de navegació poètica, un dels primers poemaris íntegrament hipertextuals del món, que va crear l’any 1996, i Intertarot de Marsella, una proposta de poesia aleatòria interactiva. L’autor creu fermament en les oportunitats que Internet posa a l’abast de tots els autors i va apuntar que “aquest nou mitjà et permet arribar a tot arreu, deslocalitzar totalment el que escrius”.
“Regalar escrits al públic és molt interessant, quan en aquest país no es controlen les vendes dels llibres”, va sentenciar Isabel Núñez, que va criticar durament el “sistema pervers” de l’edició de llibres. L’autora, que edita tres blocs, va explicar les seves experiències molt positives a la Xarxa i la reciprocitat que existeix entre autor i lector. I davant la pregunta de si la literatura a la Xarxa és un recurs per a l’escriptor mediocre, Núñez va assegurar que “clar que hi ha brossa a Internet, però és que a les llibreries també”. L’escriptora creu que “la vida s’ha convertit en un pretext per escriure-la” i va assegurar que per a ella és un vici comunicar-se a través dels seus blocs.
D’altra banda, Agustín Calvo Galán va apostar per la potencialitat que ofereix Internet i les noves tecnologies per als autors, una eina que “evidentment, ja està canviant la manera d’escriure”. L’autor del bloc Afinidades selectivas va parlar de la “igualtat de tots a la Xarxa”, i va apuntar que, tot i que falta molta crítica literària en aquest mitjà, “el criteri del lector estableix una selecció natural dels blocs i webs”. Calvo Galán creu que “el futur està encara per escriure i no sabem què passarà, cap a on anirà tot”. El públic i els participants van mantenir un diàleg final per parlar sobretot de les mancances en la indústria editorial, de les dificultats dels autors per a poder publicar i de les noves portes que la tecnologia els pot obrir.
Galería
fotogràfica
|
|
|
|
|
