L’ACEC reivindica l’obra de Mònica Maragall
11/11/2011
Albert Tugues, Tònia Passola, Xavier Rubert de Ventós (Foto:Carme Esteve)
| |
L’última sessió del cicle Encontres 080 va reivindicar l’obra literària de Mònica Maragall a través d’una taula rodona en què van participar Pere Maragall, Tònia Passola, Xavier Rubert de Ventós i Albert Tugues, moderador i coordinador de l’acte. Tots ells van coincidir en la necessitat de reeditar l’obra d’aquesta autora perquè deixi de ser “una escriptora oculta”.
Albert Tugues, després de la presentació de Miquel de Palol, va iniciar l’acte explicant que “fa temps que els llibres de Mònica Maragall estan descatalogats i que és impossible trobar-los a cap llibreria, excepte a Internet”. Pere Maragall va comentar el treball de classificació que s’està realitzant de la gran quantitat d’inèdits que va deixar l’autora en carpetes, i va agrair a Tugues la seva dedicació i el seu esforç per recuperar aquests escrits. Després va llegir poemes de Terrats lliures al vent (1992, prologat per Ignasi Riera) i alguns inèdits. A continuació, Xavier Rubert de Ventós es va referir al primer llibre de Mònica Maragall, El jardín ausente, editat el 1992 i prologat pel mateix Rubert de Ventós, i va comentar que en els poemes en prosa d’aquest llibre, l’autora “assoleix aquella rara precisió poètica que permet ja no expressar-se, sinó, per dir-ho d’alguna manera, “produir-se” a si mateixa; ja no descriure les seves fantasies, sinó deixar-les anar i deixar que perverteixin les coses fins que la por i la innocència en elles es confonguin”.
Tònia Passola, d’altra banda, va analitzar el segon llibre de Mònica Maragall, La bailarina coja (1993), i va destacar la riquesa poètica d’aquest conjunt de proses poètiques, així com la soledat i el dolor que expressen, en què l’autora s’identifica amb els vagabunds del món i la “indigència aristocràtica de les ballarines coixes”, i va fer una lectura d’alguns dels textos d’El jardín ausente i de La bailarina coja, entre ells el commovedor Una mendiga: “pequeña alma en la indigencia”.
Tugues, finalment, va fer una selecció i lectura d’aquells textos on apreciava “un cert sentit de l’humor surrealista, kafkià, humor també present en l’obra de Mònica Maragall”, va comentar. Com exemple, es van llegir fragments de La bailarina coja i de Los Hititas (1998, últim llibre publicat de Mònica Maragall, amb pròleg de Lluís Izquierdo, del qual es van citar alguns fragments).
Tots els participants van coincidir a reivindicar la modernitat de l’obra poètica i narrativa de Mònica de Maragall, així com la necessitat de reeditar-la el més aviat possible, fer-la visible, i que els lectors puguin trobar la seva obra en les llibreries i que l’autora deixi de ser “una escriptora oculta”. Pere Maragall va tancar l’acte llegint uns poemes inèdits, i va expressar la confiança en una ràpida reedició de l’obra de la seva germana, Mònica Maragall.
Llegiu La historia de la florista... (del llibre Los hititas), que es va publicar com a poema en prosa a la revista Poesía 080 l’any 2006.
Galería
fotogràfica
|
|
|
|
|
