Commemoracions literàries del 2012
12/1/2012
Pere Calders, Miguel de Unamuno, Charles Dickens, Jorge Amado, Anna Murià, Jean-Jacques Rousseau (Foto:Edicions 62, Wikipedia, Efe)
| |
L’Associació Col·legial d'Escriptors de Catalunya (ACEC) es fa ressò d’alguns dels noms que marcaran les commemoracions literàries del 2012, un any per a recordar grans escriptors i intel·lectuals d’arreu del món. A continuació en destaquem alguns:
Pere Calders, Josep Ferrater i Mora, Antoni Maria Alcover
El 2012 és un any per a revisar alguns autors importants de la literatura catalana. Entre ells, Pere Calders (Barcelona, 1912-1994), un dels escriptors més llegits en català, estarà present durant tot l’any, en què es commemorarà el centenari del seu naixement. Entre els actes per a celebrar-ho, la Fundació Antoni Tàpies ha programat una agenda dedicada a la seva figura, per la relació que el popular escriptor tenia amb l’editorial Montaner i Simón. També cal destacar el II Simposi Internacional Pere Calderi els seu tamps, que el Grup d'Estudis de Literatura Catalana Contemporània organitza el 15 i 16 de novembre a la Universitat Autònoma de Barcelona. A més, diferents biblioteques recordaran la seva figura al llarg d’aquest 2012.
Entre les commemoracions programades per la Institució de les Lletres Catalanes figuren altres autors rellevants per a la literatura catalana, com ara Avel·lis Artís, Tísner, (Barcelona, 1912-2000), cunyat i amic de Calders de qui el 28 de maig se celebra el
centenari del seu naixement. Escriptor, periodista i artista, Tísner va
obtenir la Creu de Sant Jordi i el Premi d’Honor de les Lletres
Catalanes, com a reconeixement de la seva trajectòria, amb obres com Paraules d’Opòton el vell, Prohibida l’evasió i Viure i veure.
També celebren el seu centenari el traductor, assagista, poeta i autor teatral Alfred Badia i Gabarró (Barcelona, 1912-1994) i l’escriptor valencià, destacat per les seves novel·les relacionades amb la Guerra Civil, Gonçal Castelló i Gómez
(Gandia, 1912 – Barcelona, 2003), per a qui la seva ciutat natal ha
preparat un seguit d’activitats. I tampoc es pot obviar en aquesta
relació, la celebració del centenari del naixement del poeta, assagista
i llatinista Miquel Dolç i Dolç (Mallorca, 1912-Madrid, 1994) i la de l’autor de la novel·la Incerta glòria, Joan Sales (Barcelona, 1912-1983), fundador de Club Editor, l’editorial que va posar al mercat La plaça del Diamant i Bearn i la sala de les nines.
Un altre gran nom del qual se'n parlarà enguany és el de Josep Ferrater i Mora (Barcelona, 1912-1991), considerat el filòsof espanyol més important de la segona meitat del segle XX, que enguany fa 100 anys del seu naixement. La càtedra que porta el seu nom, per tal de retre-li homenatge, lliurarà el II Premi d’Assaig Ferrater i Mora el 30 d’octubre –dia en què va néixer–, destinat a treballs inèdits sobre qualsevol dels àmbits que van interessar al pensador català. A més, la Universitat de Girona i la Diputació de Girona convocaran properament una beca d’estudis sobre el pensament de Ferrater i Mora destinada a estudiants de doctorat. I enguany també se celebra el 150è aniversari del naixement de Mossèn Antoni Maria Alcover (Manacor, 1862-Palma de Mallorca, 1932). El Consell de Mallorca ha declarat el 2012 Any Alcover, amb la programació de diferents actes per a recordar l’autor de les famoses Rondaies i artífex del Diccionari Català-Valencià-Balear. Qui també homenatjarà el lingüista serà la Institució Pública Antoni Maria Alcover.
Considerat un dels cims de la poesia catalana del segle XX, Sol, i de dol tornarà a les llibreries en format butxaca el proper 1 de febrer per commemorar el 25è aniversari de la mort de J.V. Foix (Barcelona, 1893-1987). L'edició compta amb un pròleg de l'editor Jaume Vallcorba. I la Fundació que porta el seu nom ha convocat tots els blocaires de la xarxa perquè el dia 29 de gener retin un homenatge col·lectiu al poeta, publicant l'efemèride als seus respectius blocs.
Altres efemèrides que cal ressaltar d’aquest any són el 150è aniversari de la mort de Bonaventura Carles Aribau (Barcelona, 1798-1862), autor de l’Oda a la Pàtria, composició considerada com l’inici de la Renaixença a Catalunya; el 125è aniversari de la mort de Josepa Massanés (Barcelona 1811–1887), una de les poetes més populars del s. XIX, l'obra de la qual s'adscriu als corrents del romanticisme i, a partir de la dècada dels cinquanta, als de la Renaixença; el 20è aniversari de la mort del poeta, assagista i editor Joan Teixidor (Olot, 1913-Barcelona, 1992); i el desè de la desaparició d’Anna Murià (Barcelona, 1904-Terrassa, 2002), narradora, traductora i periodista que va tenir un paper important en la fundació del Grup Sindical d’Escriptors Catalans l’any 1936 i la imatge de la qual presideix la cinquena planta de l'Ateneu Barcelonès, on l'ACEC té la seva seu.
Unamuno, Celso Emilio Ferreiro, Gerardo Diego
Miguel de Unamuno (Bilbao,1864-Salamanca, 1936) serà un dels protagonistes indiscutibles d’aquest 2012, en què Salamanca ha elaborat un programa d’activitats per a celebrar L’Any Unamuno, concidint amb el 75 aniversari de la seva mort, el 31 de desembre del 1936. Per això, tot l’any estarà dedicat a la figura d’aquest pensador i escriptor de la Generació del 98 a través d’exposicions, obres de teatre i publicacions, ente les quals cal destacar les de l’editorial Austral, que recupera les obres Abel Sánchez i Del sentimiento trágico de la vida.
La Xunta de Galícia, d’altra banda, ha declarat el 2012 Any Celso Emilio Ferreiro (Celanova, 1912-Vigo, 1979), amb l’organització d’exposicions, edicions de llibres, concerts i recitals per a commemorar el centenari del naixement del poeta (4 de gener). De la programació, destaca una exposició interactiva centrada en la seva vida i la seva obra que recorrerà tot el territori gallec; la celebració d’una jornada d’homenatge a la Biblioteca de la Ciutat de la Cultura; i l’edició del clàssic Longa noite de pedra en versió anglesa, a la col·lecció Galician Classics. Tots els actes es poden consultar a la pàgina web que la Fundació Celso Emilio Ferreiro ha creat per a l'ocasió.
La Universitat de Lleó, l’Institut Lleonès de Cultura i l’Ajuntament de Villafranca del Bierzo són algunes de les entitats i institucions que han previst el 2012 la celebració d’activitats commemoratives del centenari de l’escriptor i filòleg Ramon Carnicer (Villafranca del Bierzo, Lleó, 1912 – Barcelona, 2007). De fet, tots els actes programats volen ser una reivindicació de la imatge d’aquest autor, que no va ser inclòs en el Catálogo de Escritores de Castilla y León. Entre les accions previstes, l’editorial Cálamo reeditarà l’obra Nueva York. Nivel de vida, nivel de muerte i la Fundació Institut Castellà i Lleonès de la Llengua ultima un inventari crític sobre la seva obra i s'ha obert un grup a facebook amb el nom Ramón Carnicer centenario 1912-2012.
El 8 de juliol de 1987, enguany farà 25 anys, va morir el poeta i escriptor de la Generació del 27 Gerardo Diego (Sandander, Cantàbria, 1896 – Madrid, 1987). La Fundació Gerardo Diego commemorarà aquest aniversari amb una mostra sobre els 90 anys del seu primer viatge a París el 1922. A més, convocarà la dotzena edició del Premi Internacional Gerardo Diego d’Investigació Literària sobre poesia espanyola del segle XX, i publicarà el número 7 del Cuaderno Adrede, sota el títol El legado de Gerardo Diego y la investigación, i un diccionari de la poesia de Cantàbria.
Entre les commemoracions del 2012 tampoc podem oblidar el 175 aniversari del naixement de l'escriptora gallega Rosalía de Castro (Santiago de Compostela, 1837-Padrón, 1885). La Fundació Rosalía de Castro celebrarà diferents actes per a recordar l'autora de Cantares gallegos, però entre ells, un de molt curiós és l'edició especial i limitada d'ampolles d'aigua Cabreiroá, en qui hi figura el rostre de l'escriptora per homenatjar-la. També podem afegir el bicentenari del naixement del dramaturg romàntic Antonio García Gutiérrez; i el 75è aniversari del naixement de Ramón Ayerra i de Félix Grande.
300 anys de la BNE
L’exposició Biblioteca Nacional de España: 300 años haciendo historia va inaugurar el 13 de desembre de 2011 les celebracions del tricentenari de la institució cultural més antiga del país. Durant tot aquest any hi haurà activitats amb editors, llibreters i gent vinculada al món de les lletres, espectacles teatrals, conferències, mostres, concerts, publicacions, etc., i també una trobada amb els Premis Cervantes, que llegiran els seus textos. Aquesta gran celebració es clausurarà a finals d’any amb una reunió internacional d’hispanistes. Felip V va fundar la BNE a finals de 1711 i va obrir les seves portes el 1712 com a Real Biblioteca Pública.
Piñera, Zea, Amado
Sense sortir de la llengua castellana, una de les efemèrides que tindrà més ressó és la del centenari del naixement del poeta, dramaturg i narrador Virgilio Piñera (1912-1979), el 4 d’agost. Piñera està considerat el fundador del teatre modern de Cuba, que ja ha començat amb les celebracions de l’any virgilià. Les activitats van obrir amb l’estrena d’una nova posada en escena d’Aire frío, una de les obres fonamentals de l’escriptor, que es representarà durant tot l’any. A més, diverses editorials de l’illa preparen la publicació d'una col·lecció gairebé completa dels seus textos, que inclourà per primera vegada els seus assajos.
I de Cuba a Mèxic, on les reflexions de Leopoldo Zea (1912-2004) seran objecte d’anàlisi en diverses universitats i institucions culturals en complir-se cent anys del seu naixement, el 30 de juny. El filòsof mexicà serà sempre recordat per les seves aportacions de la idea d’una Amèrica Llatina unida, no només com una utopia, sinó com un projecte històric. Entre les seves obres, hi ha, per exemple, El positivismo en México i América como conciencia. Sense sortir del mateix país, el 16 de gener fa 100 anys que va néixer l’escriptor, historiador i editor Fernando Benítez (1912-2000). Per a recordar aquesta figura fonamental de les lletres mexicanes, el mes de desembre es van reunir al Palau de Belles Arts de Mèxic alguns dels seus amics, entre els quals hi havia José Emilio Pacheco i Carlos Fuentes. D’altra banda, l’Institut Nacional de Belles Arts (INBA) ha organitzat a Monterrey l’exposició Benítez en la cultura, amb més de 40 documents i fotografies. El 20 de febrer també es compliran 30 anys de la mort del poeta mexicà Efraín Huerta (1914-1982), que, juntament amb Octavio Paz, va pertànyer a la generació que es va formar al voltant de la revista Taller, i es va fer molt popular durant la segona meitat del segle XX. El llegat principal de Huerta és el llibre Los hombres del Alba.
Entre els centenaris d’escriptors en llengua castellana d’aquest 2012, també es pot incloure: el del poeta bolivià Óscar Cerruto (1981); el del poeta, narrador i dramaturg nicaragüenc Pablo Antonio Cuadra (2002); el de la novel·lista guatemalenca Argentina Díaz Lozano (1999), autora de la novel·la Mayapán; el del novel·lista equatorià Enrique Gil Gilbert (1973); el de l’escritptor del Yucatán Jaime Orosa Díaz (1986); el del narrador i dramaturg argentí Roger Pla (1982); el del poeta i assagista espanyol Dionisio Ridruejo (1975); el de l‘assagista i investigador mexicà José Rojas Garcidueñas (1981) i el de l’escriptor espanyol Segundo Serrano Poncela, (1976), que va viure exiliat a la República Dominicana i a Veneçuela. Però, a banda, el 25 de desembre farà 200 anys del naixement de l’escriptor i polític Manuel Ancízar i 75 del de l’escriptora brasilera Nélida Piñón i el de l’argentina Cristina Bajo.
Les lletres brasileres celebraran el centenari del naixement de Jorge Amado (1912 – 2001), el 6 d’agost, amb un programa d’actes que s’allargaran durant tot el 2012. Amado, que va rebre el Premi Camoes el 1994, serà recordat amb l’exposició Jorge, amado y universal, que a partir de març s’exhibirà al Museu de Llengua Portuguesa de Sao Paulo i després recorrerà diferents ciutats. Però un dels plats forts del programa serà l’estrena, a l’octubre, de la pel·lícula Capitanes de la arena, una adaptació de la novel·la homònima d’Amado realitzada per la seva néta Cecilia. L’editorial Companhia das Letras treurà al mercat noves reedicions de l’autor i les biblioteques de Bahia oferiran lectures dramatizades.
Dickens, Faulkner, Durrell
Si un autor destaca aquest 2012 per la quantitat d’actes programats per a homenatjar-lo és Charles Dickens (1812 – 1870), de qui el 7 de febrer es compliran 200 anys del seu naixement. Per a festejar el bicentenari del gran novel·lista anglès, l’organització Dickens 2012, amb seu a Londres, ha preparat la retrospectiva Dickens on Screen, que es farà a l’Institut de Cinema Britànic entre gener i març. També la Casa de la Moneda de Gran Bretanya distribuirà una medalla commemorativa, en què els títols David Copperfield i Cançó de Nadal donen forma a la silueta del rostre de l’autor. A més, hi haurà una exposició de manuscrits i documents de Dickens a la Biblioteca i Museu Moragan de Nova York i es publicaran dues noves biografies de l’escriptor. L’any Dickens també inclourà un gran projecte de digitalització de la seva obra que duen a terme voluntaris de diversos països. La programació és molt àmplia i es pot consultar a Dickens 2012. A Espanya, l'editorial Fórcola ha publicat Dickens enamorado, d'Amelia Pérez de Villar, un inèdit amb les cartes d'amor a María Beadnell, el seu primer i ocult amor.
Dins la literatura anglosaxona també destaca el 50è aniversari de la mort de l’escriptor nord-americà William Faulkner (1897-1962), que es complirà el 6 de juliol. Guardonat amb el Premi Nobel de Literatura i amb dos Pulitzer, l’autor d’obres com El silencio y la furia serà recordat al seu país natal. Faulkner va ser decisiu per a la generació de creadors llatinoamericans que formarien el realisme màgic, entre els quals Juan Rulfo i Gabriel García Márquez, que enguany també celebra 30 anys d’haver rebut el Premi Nobel de Literatura. I el 24 de gener farà 150 anys del naixement d’una altra gran autora nord-americana, Edith Wharton (1862–1937). L’Edith Wharthn Society ha preparat la celebració. Un altre escriptor en llengua anglesa que serà revisat és Lawrence Durrell (Índia, 1912 – França, 1990), del qual se’n celebrarà el dia 27 de febrer el seu centenari. Per a homenatjar-lo, es publicarà Petite musique pour amoureux (Buchet-Chastel), una obra inedita en què l’autor del Quartet d’Alexandria explica la seva infantesa a Anglaterra. La pàgina Durrell 2012 inclou tots els actes.
El 5 d'octubre de 2012 farà 50 anys que va morir l'editora i escriptora nord-americana Sylvia Beach (1887-1962). Establerta a París des de ben joveneta, va fundar la llibreria Shakespeare & Company el 1919, un punt de trobada d'artistas i d'escripors expatriats durant els anys vint. El 1922 va editar la novel·la Ulises, de l'irlandès James Joyce. La Princeton University arxiva tota la documentació de l'autora.
Els seguidors de Dràcula segur que no es perdran la commemoració el mes d’abril del centenari de la mort de Bram Stoker (1847-1912), l’autor irlandès que més va contribuir a forjar el mite del vampir. Els actes de festeig provenen sobretot dels lectors i grups dedicats a aquest tipus de literatura. El mes de març, però, es publicarà a Anglaterra un diari juvenil de l’autor, descobert l’any passat.
Diferents editorials publicaran enguany llibres de i sobre Virginia Woolf (1882-1941), aprofitant que transcorreguts setanta anys de la seva mort els seus textos passen a ser de domini públic, però possibilitant així que la seva obra torni a ser llegida. L'editorial La Bestia Equilátera publicarà La muerte de una polilla i altres assaigs; Cuenco de Plata llançarà en els propers mesos Freshwater, l'única obra de teatre que va escriure Woolf, y també Flush i Un cuarto propio, i Taurus anuncia la publicació de La vida por escrito, un treball de gairebé mil pàgines de la investigadora Irene Chickiar Bauer que agafa com a eix la vida de Virgina Woolf i segueix tot el procés d'escriptura i recepció de la seva obra fins a l'actualitat. Al seu país natal, la Woolf Society of Great Britain ha preparat un programa d'actes per a recordar l'escriptora, considerada una de les figures més destacades del modernisme literari del segle XX, autora d'obres com La senyora Dalloway; Al far; Orlando; una biografia; i l'assaig Una habitació pròpia, un dels textos més citats del moviment feminista.
Altres autors de llengua anglesa per a recorar són: el poeta, pintor, assagista i dramaturg nord-americà E.E. Cummings (1894-1962), que el 3 de setembre farà 50 anys que va morir; l’escriptora i activista també d’Estats Units May Sarton (1912-1995), de la qual se celebrarà el mateix mes el centenari del seu naixement; el Nobel de literatura australià Patrick White (1912-1990), nascut ara fa cent anys; i el gran novel·lista i autor de relats John Cheever (1912-1992), que el 27 de maig hagués fet també 100 anys. I si investiguem més, també podem celebrar els 400 anys del naixement de l’escriptor i polític George Digby; els 200 del poeta anglès Robert Browning; els 150 de l’assagista i poeta anglès A.C Benson i de l’escriptor irlandès Fitz James O’Brien; i el 50è aniversari de la mort de l’escriptor i poeta Richard Aldington.
Hesse, Rousseau, Perec
Entre els noms del 2012 també sonarà el del poeta i novel·lista alemany Herman Hesse (1877-1962), que el 9 d’agost farà mig segle que va morir. El Premi Nobel de literatura, que també va conrear la pintura, serà recordat per obres com Siddartha –que enguany complirà 90 anys– i El llop estepari, i és l’autor alemany més llegit del planeta. Aquesta celebració no serà tan sonada com la dels 125 anys del seu naixement, però tot i així Berlín prepara alguns actes per a recordar-lo, així com l’Associació d’Admiradors de Herman Hesse.
França i Suissa commemoren enguany els 300 anys del naixement d’un pensador que ha marcat els estudis socials i polítics de la història contemporània: Jean-Jacques Rousseau (1712-1778). La figura d’aquest exponent de la Il·lustració és objecte d’una febre editora a França: una trentena d’obres de Rousseau han estat reeditades recentment o ho faran al llarg d’aquest any, entre les quals les Obres completes, a càrrec de Gallimard. A Suïssa s’hi han programat exposicions, congressos i altres iniciatives culturals per a celebrar l’aniversari, sota l’impuls de 2012 Rousseau pour tous. A Espanya, la Universitat de Múrcia acollirà el Congrés Internacional III Centenari Jean-Jacques Rousseau entre el 17 i el 19 d’octubre. Enguany, precisament, es commemoren 50 anys de l’edició del que va ser l’obra més emblemàtica de l’autor francosuís: El contracte social.
També el 2012 se celebra un aniversari significatiu d’una altra obra cabdal de la literatura francesa: els 150 anys d’Els Miserables, de Victor Hugo, de la qual s’escenifica a Barcelona la seva versió musical.
El 3 de març fa 30 anys que va morir Georges Perec (1936-1982) i Éditions du Seuil publicarà, aprofitant aquesta efemèride, una novel·la inèdita de la seva joventut. La revista Europe, fundada a París el 1923, dedica el seu número de gener i febrer a l’autor de La vida: manual d’ús, amb la participació de firmes com Tomas Tranströmer, Enrique Vila-Matas o Gianni Celati, entre d’altres.
Amb motiu d’una desaparició recent, la del sociòleg Pierre Bourdieu (1930-2002), es publiquen també a França els cursos quer va oferir al Collège de France entre els 1989 i 1992 sota l’epígraf de “L’Estat”.
En llengua francesa cal també destacar el 25è aniversari de la mort de Marguerite Yourcenar (1903-1987). Novel·lista, poeta, dramaturga i traductora, va ser la primea dona membre de l’Acadèmia Francesa de les Lletres i de l’Acadèmia Belga de Llengua i Literatura Francesa. Es realitzaran diferents homenatges per a recordar-la
Levi, Pascoli, Strindberg
Itàlia, d’altra banda, tindrà un record per a Primo Levi (1919-1987), escriptor sobretot reconegut pel seu testimoni com a supervivent dels camps de concentració nazis, que l’11 d’abril farà 25 anys que va morir. El Centre Internacional de l’estudi de Primo Levi ha preparat diferents conferències i xerrades, però, a més, la Universitat de Torí, juntament amb la de Guadalajara (Mèxic), han creat la nova Càtedra Primo Levi, i a Londres tindrà lloc, el 6 i 7 de juliol, la conferència internacional A sort Wisdom: Exploring the legacy of Primo Levi.
També a Itàlia, se celebra enguany el centenari de l’editor i intel·lectual Giulio Einaudi (1912-1999), impulsor de l’emblemàtica editorial del mateix nom. La Unesco commemorarà aquesta efemèride. El 1912 també va néixer l’escriptora Elsa Morante (1912-1985). El programa “Alta voce” de Radio 3 dedica l’any a aquesta autora i a través de lectures de les seves novel·les i relats.
El 2012 també és l’any d’una de les figures més universals de les lletres italianes, Emilio Salgari (1862-1911). De fet, les activitats de commemoració de l’autor de Sandokan, el tigre de Malàsia es van iniciar l’any passat, quan se’n va celebrar el centenari de la seva mort i es mantenen enguany, quan se’n commemora els 150 anys del seu naixement.
El 1912 va morir un dels poetes italians més significatius del segle XIX, Giovanni Pascoli (1855-1912), i per a commemorar l’efemèride, a més de l’edició de diferents publicacions seves i l’organització de concerts i espectacles, es digitalitzarà el seu arxiu i es restaurarà la casa-museu dedicada a la seva figura a Castelvecchio, a la província de L’Aquila.
El 19 de maig es compleixen 100 anys de la mort del dramaturg suec August Strindberg (1849-1912), l’escriptor més conegut d’aquest país. El govern suec prepara un gran repertori d’activitats per a retre-li homenatge (podeu consultar el programa). Per començar, hi haurà representacions per tot el país de les obres d’aquest autor que va fascinar a Nietzsche. Poeta, novel·lista, lingüista, pintor, escultor i precursor del teatre i la pintura de les avantguardes del segle XX. Aquí, ACE Traductores organitza el mes de març a la Universitat de Granada les Jornades Cien años sin August Strindberg: la huella viva de un genio, amb la participació de Ken Benson, Mario Gas, Diego Moreno, Fernando Savater, Francisco Uriz i Simon Zabell.
L’escriptor austríac Stefan Zweig (1881-1942) es va suïcidar el 22 de febrer de fa 70 anys decepcionat pel progrés dels nazis. La casa de l’autor, prop de Rio de Janeiro, s’obrirà pròximament com a museu en una de les accions que Brasil ha preparat per a revalorar la seva figura. També se celebraran trobades d’escriptors i historiadors per a reflexionar sobre el seu llibre Tierra del futuro i està en marxa l’estrena de dos films brasilers adaptant dues de les seves obres: La colección invisible i Leporella. I el 7 de setembre es commemorarà el 50è aniversari de la mort de l'escriptora danesa Isak Dinesen (1885-1962), pseudònim literari de Karen Christentze Dinesen, autora, entre d'altres obres, de Memòries d'Àfrica, Set contes gòtics i Contes d'hivern.
Altres efemèrides
El 2012 també es commemorarà: els 150 anys del naixement de l’escriptor belga i premi Nobel de Literatura Maurice Maeterlinck; el 75è aniversari de l’autora francesa d’Albertine Sarrazin; el 25è aniversari de la mort del dramaturg francès Jean Anouilh; el bicentinari del novel·lista rus Iván Goncharov; el 150è aniversari del naixement del Premi Nobel de Literatura alemany Gerhart Hauptmann; i el centenari de la mort del novel·lista també alemany Karl May.
|
|
|
|
|
