Davant dels fets que les últimes setmanes s’han produït en l’àmbit polític, emmarcats entre la manifestació popular de l’11 de setembre i el debat parlamentari d’on ha sortit la dissolució de la càmera i la convocatòria d’eleccions, des de la direcció de l’Associació Col·legial d’Escriptors de Catalunya (ACEC) es considera oportú emetre un missatge de tranquil·litat adreçat als socis i sòcies i, si és el cas, a aquells a qui pugui arribar i interessar.
Des de diferents sectors i des de sensibilitats socials i polítiques diverses s’estan dient moltes coses: algunes que generen il·lusions; d’altres, incerteses, inquietuds o recels. No podem donar resposta a totes, ni tindria sentit intentar-ho, però sí a les que afecten la situació dels escriptors i els traductors que viuen en el país. Així, els fem saber els punts següents:
1. A més del conjunt d’atribucions i prerrogatives contemplades en els seus estatuts, l’Associació Col·legial d’Escriptors de Catalunya (ACEC) manté ara més mai el sentit com a lloc de trobada i de diàleg dels autors i traductors, sigui quin sigui el seu idioma de treball. I continuarà la feina per la convivència, la concòrdia i la col·laboració, que fins ara ha estat la seva línia d’actuació.
2. En conseqüència amb la no bel·ligerància en el terreny lingüístic i social, i sense perjudici de les posicions que de manera inqüestionablement legítima puguin prendre a títol personal els seus socis, també en el terreny polític l’ACEC continuarà mantenint de forma escrupolosa la més estricta neutralitat, amb l’única presa de partit per la llibertat d’expressió de la voluntat ciutadana, d’acord amb la línia seguida des de la seva fundació el 1984.
3. Des dels organismes de gestió cultural de l’Administració ja s’està treballant en les diverses hipòtesis de futur, i l’ACEC hi participa com a membre actiu. Per tant, podem deixar constància que la línia de treball s’encara de forma inequívoca a assegurar que no seran vulnerats ni menystinguts els drets de cap sector de la ciutadania en cas que Catalunya arribés a tenir un Estat propi. Insistim en aquest punt: en cas que tal contingència arribi a produir-se.
4. En tal sentit es preveuen mecanismes per garantir els drets de tots els escriptors, sigui quin sigui l’idioma en què escriguin, i si cal, acords amb d’altres institucions que els permetin l’accés als beneficis normals en una societat de dret, per exemple ajudes i beques a la creació literària i a la traducció, cosa que milloraria de forma substancial les prerrogatives actualment disponibles pel conjunt dels ciutadans.
5. En conseqüència, l’ACEC insta a la prudència a l’hora de donar crèdit a prediccions infundades, a alarmismes tendenciosos, a expectatives apocalíptiques, tot plegat emès des del desconeixement, des de la por o des de la bel·ligerància política, legítima però escassament constructiva ni conciliadora. Ens consta que en les instàncies administratives hi ha la convicció i, pel que fa a la seva responsabil·litat, el ferm propòsit de fer que sigui així que, es produeixi en un futur més o menys pròxim la situació que sigui, cap sector de la cultura no serà menystingut ni molt menys perseguit, que cap individu no haurà d’abandonar el país perquè els seus drets hauran estat vulnerats o disminuïts, al marge per descomptat que pugui o vulgui fer-ho per qüestions personals.
6. Ens comprometem a mantenir una línia d’informació el més àmplia i objectiva que permetin els esdeveniments, i continuem a disposició dels socis per qualsevol qüestió que plantegin.
Miquel de Palol