L’ACEC va presentar, el passat dilluns 29 d’octubre, i amb nombrosa assistència de públic, l’antologia de poesia uruguaia Austero desorden (Editorial Verbum), de Valentina Litvan, professora de la Université Paris VIII, i María José Bruña, professora de la Universidad de Salamanca. Després de la introducció de Pura Salceda, les dues antòlogues van traçar un panorama general de la poesia uruguaia contemporània, explicant les quatre tendències diferents representades pels setze poetes antologats: la poètica de l’enfora (poesia del desterrament, de l’exili), la de tendència neobarroca, la de gènere (poesia de la celebració del cos, com en la poètica audaç i pionera de Cristina Peri Rossi) i, per últim, la poètica de la performance.
Tant María José Bruña com Valentina Litvan van destacar la gran quantitat de dones poetes que hi ha hagut sempre a l’Uruguai. Cristina Peri Rossi, amb la seva habitual ironia, va assenyalar que, “potser, la causa de què hi hagi tantes escriptores a l’Uruguai és la insatisfacció sexual, la qual cosa és una broma, per suposat. Es podria dir el mateix dels homes. És una interpretació freudiana, i estic d’acord amb ella. Però també es podria dir que és la vida mateixa la que sempre causa insatisfacció, afirmació freudiana també”.
Peri Rossi també va citar l’anècdota viscuda amb el poeta suec Artur Lundkvist, bon coneixedor i traductor de poesia espanyola i llatinoamericana (va formar part de les Brigades internacionals espanyoles), que un dia li va fer la següent pregunta: “Per què a l’Uruguai, país de la mateixa mida que Suècia i amb una socialdemocràcia molt similar, hi ha tant bons escriptors, i això no passa a Suècia?”. La qüestió va sorprendre-la fins a deixar-la sense paraules: a la mateixa Peri Rossi, que sempre deia que “no hi ha pregunta que aconsegueixi fer-me callar”.
També es va comentar que les escriptores abans estaven més marginades per la societat, que les declarava malaltes o se suicidaven, com “Delmira Agustini, uruguaia, poeta importantíssima, a la qual va matar el seu marit d’un tret. O Alfonsina Storni, Virginia Woolf i Alejandra Pizarnik, que es van suicidar. La llista és llarga… Clarice Lispector, contra la creença general, no es va suicidar, sinó que va morir de càncer”, ha indicat Peri Rossi.
L’escriptora també va citar un vers de Juana de Ibarbourou, del poema Rebelde: “Caronte: yo seré un escándalo en tu barca”, que il·lustra ja la rebel·lió de les poetes uruguaianes en els temps de Juana de Ibarbourou. L’acte va finalitzar amb una lectura dels poemes de l’antologia per part dels poetes presents: Elder Silva, Teresa Shaw i Cristina Peri Rossi, que també va llegir alguns poemes del seu llibre inèdit, Box número 7.
