El passat 21 de novembre es va celebrar a l’ACEC l’acte d’homenatge al pintor, escultor i escriptor Antonio Beneyto, coincidint amb el 33è aniversari de la revista Barcarola, l’últim número de la qual també va ser presentat durant l’acte. Un monogràfic dedicat per complet a l’obra de Beneyto, “hacedor poliédrico”, com indica Jaime D. Parra, coordinador del número.
Després d’unes paraules de benvinguda del president de l’ACEC, Miquel de Palol, la secretària general de l’associació, Pura Salceda, va introduir l’acte presetant Adriana Hoyos, directora de la pel·lícula Beneyto desdoblándose, documental de ficció entre surrealista, biogràfic i crític, que es va projectar a l’Auditori Oriol Bohigas de l’Ateneu Barcelonès. Adriana Hoyos va comentar el fet, no premeditat, de la sorprenent presència de poetes que protagonitzaven el documental, entre els quals Pere Gimferrer, José Corredor Matheos, Francesc Cornadó, Jaime D. Parra i Albert Tugues, a més del propi Beneyto i d’Adriana Hoyos, també poetes.
Pura Salceda va llegir la ponència de Pilar Gómez Bedate, que no va poder assistir a l’acte, en el qual es destacava l’element suprarreal, postista, en la seva pintura i escriptura, amb aquestes praules: “Entre les diferents i fluïdes maneres que Antonio Beneyto té de veure’s a si mateix està la d’un bàrbar i la d’un postista: dos definicions darrere les quals s’amaga en el seu llibre Un bárbaro en Barcelona (títol que és un gest de complicitat al del seu admirat Henri Michaux, Un bárbaro en Asia), la segona part del qual es titula Un postista en el barrio gótico, que és, com sabem, on ell viu”.
A continuació, Glòria Bosch, historiadora, investigadora i crític d’art, directora artística de la Fundació Vila Casas, va destacar la “promiscuïtat de gèneres”, la mescla estètica que es dóna en l’obra de Beneyto, on s’interrelacionen i fonen uns amb altres, en un afany de totalitat i voracitat artística. Va analitzar la simbologia de la seva obra, una poètica d’allò surreal entre eròtica i sempre misteriosa, expressada tant en la seva obra plàstica i escultòrica com en la seva obra literària, i també va citar els seus famosos ventalls i sabates pintats, reinventats artísticamen. Així mateix, va destacar la seva profunda amistat amb Alejandra Pizarnik, amb la qual va mantenir una extensa relació epistolar i complicitat literària.
Per la seva part, Manuel Guerrero, responsable de l’àmbit artístic de l’Arts Santa Mònica, assagista, antòleg i traductor, va analitzar l’obra literària de Beneyto, en la qual escriptura i art es fusionen de tal manera que es pot parlar d’una rara i manifesta correspondència estètica entre art, escriptura i vida en l’obra total de beneyto. Va comentar el seu protagonisme en els anys 70, a Barcelona, entre “llibertí, llibertari, lliurepensador”, i els seus treballs com activista poètico-artístic i editor. Va citar alguns dels títols de la seva obra narrativa, Un bárbaro en Barcelona, Còdols en New York, així com els seus assaigs i articles recopilats en Escritos caóticos, sobre autors com Lautréamont, Henri Michaux, Alejandra Pizarnik, Juan Eduardo Cirlot, Carlos Edmundo de Ory, Cristóbal Serra, Joan Brossa, Fernando Arrabal, entre altres.
A continuació, va dir unes paraules Juan Bravo, un dels dos directors de Barcarola (José Manuel Martínez Cano, l’altre director, no va poder assistir), que va presentar l’últim número de la revista, un monogràfic dedicat sencerament a Beneyto. Va senyalar la celebració del 33è aniversari de Barcarola i la constant i fonamental col·laboració de Beneyto amb la revista des de 1981 i, a més, va anunciar la publicació extraordinària d’inèdits de Leopoldo Alas, “Clarín”, per al pròxim número de Barcarola.
Va finalitzar l’acte amb una performance de Beneyto que, desdoblant-se una vegada més, va desaparèixer pel fons de l’escenari, entre bastidors, a la recerca de l’altre, d’Antonio Beneyto. Al cap d’uns instants va tornar a l’escenari, amb el seu doble darrere, “enganxat al clatell”, va dir, i va desplegar un enorme “ban” postista, surreal, escrit en grans lletres, per explicar-nos les vivències i conflictes entre els dos personatges, entre Beneyto, l’artista, i el seu doble, Antonio Beneyto, veí del barrio Gòtic de Barcelona.
Al final de la lectura, tots dos, Beneyto i el seu doble, van ser acomiadats entre aplaudiments pel nombrós públic assistent, on coincidien altra vegada, com havia senyalat Adriana Hoyos quan presentava el documental, molts poetes: a més dels ja citats i de Miquel de Palol i Pura Salceda, hi eren Carmen Borja, Osias Stutman, Maria Cinta Montagut, Roser Amills, Valentí Gómez i Oliver, Goya Gutiérrez, David Castillo, Rodolfo Häsler, Ricard Ripoll, José Florencio Martínez, Maria Prado (pintora i poeta), Aldo Alcorta (pintor i poeta), Silvia Rins... i narradors i crítics d’art com Josep M. Cadena, Arnau Puig, Tesi Rivera, Enrique Granell, Josep Vallès Rovira, sense oblidar entre el públic la resta d’admiradors i fans de Beneyto, “hacedor poliédrico”.
