La darrera sessió d’El Laberinto de Ariadna, celebrada divendres 22 de febrer a l’Aula dels Escriptors de l’Ateneu, va tenir com a protagonistes dos reconeguts autors, que aquella mateixa tarda van formalitzar el seu ingrès com a socis de l’Associació Col·legial d’Escriptors de Catalunya: Carlos Zanón i Lorenzo Silva, si bé aquest darrer va intervenir fonamentalment com a editor de la recentment estrenada Playa de Ákaba.

La conversa, presentada per Anna Rossell i conduïda per Félipe Sérvulo, va abordar el paper i la condició de l’autor i l’editor i va servir perquè els dos protagonistes exposessin els seus respectius projectes. Zanón va llegir poemes inclosos a la seva antologia Yo vivía aquí (1989-2012), editada precisament per Playa de Ákaba. Zanón va assenyalar que “la poesia em va arribar com a adolescent i m’ha acompanyat des d’aleshores”. “És una manera de veure el món”, va afegir l’autor, que a més de la poesia conrea també la narrativa.

Lorenzo Silva, una de les principals referències de la literatura española actual i guanyador del darrer Premi Planeta, va referir-se a Carlos Zanón com un dels tres autors “del que seria la Santíssima Trinitat de la narrativa española; tots tres es diuen Carlos i són: Zanón, Castán i Soto; tres magnífics narradors amb un món interior excepcional, que destaquen per la seva originalitat, brillantor i capacitat per expressar-se”.

El reconegut autor de las sèries de Bevilacqua i Chamorro va exposar la seva nova condició d’editor, juntament amb Noemí Trujillo, a Playa de Ákaba, on han obert quatre col·leccions: poesia, narrativa, clàssics i infantil: “només editem llibres que ens apassionen i ens agraden; això només té sentit amb productes que realment t’interessin”.

Els dos protagonistes, a proposta d’un assistent, van dialogar sobre les tendències digitals del món editorial i el mal causat per la pirateria. Zanón va ser taxatiu en afirmar: “la cultura no és gratis i cal actuar d’una vegada davant les descàrregues il·legals”. 

Per la seva part, Silva, va mostrar-se molt crític amb l’excés de tolerància que existeix a Espanya davant la pirateria, les descàrregues il·legals i el negoci que s’ha generat al voltant: “és possible ser implacable i eficaç davant d’això: qui es pensava que a Espanya no es fumaria a cap local? Doncs, no ha estat tan difícil posar-ho en pràctica, només calia una llei i aplicar-la. Amb la pirateria succeeix el mateix”. L’autor de La flaqueza del bolchevique va augurar un desastre al planter literari si les editorials continen perdent diners per la pirateria: “gràcies als beneficis que generen els Ken Follet i altres best seller, les editorials editen quinzenes d’autors novells; si aquests beneficis desapareixen o es redueixen considerablement, molts d’aquests autors mai no tindran l’oportunitat d’editar”.