La sala d’actes de l’ACEC va acollir, el passat 5 de març, la presentació del llibre Mam’enying (cosas de la vida), d’Inongo-vi-Makomé. L’editor de l’obra, José Membrive, va agrair la gran tasca de l’ACEC i la seva gentilesa per la cessió de l’espai, així com la confiança de l’autor, que al llarg de més de quinze anys de col·laboració ha permès la publicació tant d’assaigs com de contes i novel·les. “Els nostres projectes coincideixen. La seva literatura està al servei de la convivència, de la confraternització cultural i humana. La comunitat negra del món hispà-lusità necessita que algú desperti la seva consciència, i la literatura d’Inongo compeix perfectament aquesta funció”.
Per la seva part, el professor Augusto Iyanga Pendi va ressenyar la trajectòria literària, intel·lectual i humana d’Inongo. Va glossar el contingut d’algunes de les seves obres i va explicar l’origen del títol Mam’enying (cosas de la vida) “com l’acceptació dels imponderables de la vida”. També va comentar el valor de l’obra en la tasca de denúncia, tant de la corrupció de la societat africana com del menyscabament d’Occident cap al que Àfrica i els africans representen”. De fet, Abaga Milkwe, el protagonista de l’obra, pateix en carn pròpia el mateix menyspreu per part dels occidentals que el que ell havia infós als menys afavorits quan era fill d’un potentat africà.
Va intervenir, en últim lloc, l’autor Inongo-vi-Makomé, que va senyalar que aquesta obra s’enfila amb la tradició de la litaratura oral africana, però que també té en compte tot allò après de la cultura occidental. Es tracta, doncs, d’una literatura mestissa, integradora, però fortament crítica respecte els àmbits més obscurs de cada societat. A més, va afegir que, igual que els contistes africans, ell també recorria a la literatura per resoldre problemes.
Per altra banda, va explicar que el que més l’inquieta és que “fins i tot les victòries personals o socials condueixen inexorablement a derrotes a mig o llarg termini”, com va ocórrer amb el procés de descolonització d’Àfrica, que va desembocar en dictadures opaques, recolzades des de l’exterior. Les democràcies fruit de conquestes polítiques acaben assumint valors propis de les dictadures. “Escric per trobar sortida als problemes, tant en l’àmbit social com en l’individual. I seguiré escribint i seguiré buscant. Perquè, fins ara, no he trobat la solució a l’enigme humà”.
