L’Associació Col·legial d’Escriptors de Catalunya (ACEC) sosté els equilibris entre una enginyosa economia financera i un sòlid pla de futur que li permet mantenir els seus objectius principals: les prestacions d’ordre tècnic i d’assistència legal, sumades a les ajudes assistencials, el programa d’activitats, els serveis informatius i telemàtics i la cerca de traductors. Així ho va exposar el president, Miquel de Palol, a l’assemblea celebrada, ahir dimarts 9 d’abril a l’Aula dels Escriptors de l’Ateneu Barcelonès, en el qual es van escollir nou membres de la Junta en les eleccions de renovació parcial de càrrecs.

La secretària general de l’ACEC, Pura Salceda, va sortir reforçada de les eleccions, ja que va ser la candidata més votada. S’havien d’elegir nou membres de la Junta Directiva, entre els deu candidats presentats. El resultat va ser el següent: Pura Salceda (196 vots), Albert Tugues (179), Sònia Hernández (177), Josep Anton Soldevila (171), Ricardo Fernández (170), Ada Castells (160), Valentí Gómez i Oliver (154), Gabriel Hormaechea (147), Jaume C. Pons Alorda (130) i Carmen Borja (84). Els nou primers seran els components de la Junta, entre els quals s’estrenen quatre membres: Ricardo Fernández, Gabriel Hormaechea i els joves Sònia Hernández i Jaume C. Pons Alorda.

La Junta Directiva continua presidida per Miquel de Palol i, a més dels nou membres escollits ahir, està integrada per Dante Bertini, David Castillo, Rodolfo Häsler, Matías Néspolo i Maria Cinta Montagut.

Qui ha estat vicepresident en els darrers dos anys, Lluís M. Todó, que, per voluntat pròpia, no es va presentar a la reelecció, va rebre l’agraïment públic per part de Pura Salceda, durant la intervenció que va realitzar la secretària general. També han finalitzat el seu mandat José Luis Espina, Gemma Lienas i Ágata Orzescek.

L’assemblea anual, com és habitual en aquests casos, va presentar balanç del darrer exercici, tant del programa d’activitats, com dels balanços econòmics. Miquel de Palol va ressaltar que, tot i les accentuades dificultats econòmiques, l’Associació ha aconseguit mantenir un programa estable d’activitats (amb un mínim d’una presentació o acte setmanal), a més d’iniciatives rellevants com les Jornades Poètiques, Veus Noves, els premis Ángel Crespo i José Luis Giménez-Frontín, l’homenatge a Susana March i la sessió dedicada a Antonio Beneyto.

Palol va subratllar les tasques que la Junta duu a terme a favor “dels drets i les prerrogatives dels escriptors de Catalunya amb independència de l’idioma que utilitzin”. El president va assenyalar com un dels reptes més importants aconseguir que tots els escriptors que viuen a Catalunya puguin accedir a “les ajudes i beques a la creació i a l’activitat de les lletres en general”.

El tresorer, Josep Anton Soldevila, i el gestor econòmic, Cres Martín, van exposar detalladament la situació i els balanços econòmics i les solucions imaginatives que planteja l’Associació per adaptar-s’hi i fer-hi front. Soldevila es va mostrar confiat que la futura directiva europea que haurà de regular la compensació per còpia privada a tota la UE solucionarà la injusta situació que pateixen els escriptors a l’Estat, des que el Govern central va aprovar el decret, el desembre de 2011, que anul·lava aquesta compensació de drets.

Discurs de Miquel de Palol a l’assemblea general

Apreciats autores i autors associades i associats:

Tinc un any més, l’honor d’adreçar-me a vostès d’acord amb el precepte estatutari per rendir comptes de l’exercici i les activitats d’aquest any.

El balanç té de forma indefugible una natura bipolar. La notícia menys favorable és que, lluny d’albirar-se’n sortida i solució, els greuges pressupostaris de l’Associació es mantenen dins de la precaritat exposada fa un any, agreujada fins i tot per noves retallades i reiterades incerteses de present i de futur, cosa, d’altra banda, no exclussiva de la nostra entitat, sinó malauradament comuna a totes les de la mateixa naturalesa, tot sigui dit sense ànim de consol sinó com a constatació de la realitat actual del país.

Tot plegat els ho exposaran tot seguit en detall el senyor Tresorer i el senyor gestor administrador. Enmig d’un statu quo tan objectivament pessimista, la bona notícia és que hem aconseguit de mantenir les prestacions d’ordre tècnic i d’assistència legal que té encomanades com a prioritat substancial l’Associació, cosa per la qual agraïm als nostres col·laboradors la comprensió i la flexibilitat mostrades. Es mantenen, per tant, pràcticament intactes l’assessoria jurídica, les ajudes assistencials, els serveis telemàtics i la cerca de traductors.

Fa un any els anunciava la necessitat d’obtenir recursos al marge de la política tradicional de subvencions per part d’entitats oficials, una manera de fer i un món en clar declivi. En aquest sentit, continuen els passos legals per aconseguir declarar l’Associació Entitat d’Utilitat Pública, i tenir així accés a avantatges jurídics en relació a les prestacions i les activitats.

En una línia anàloga, una comissió ha elaborat un Business Plan destinat a obtenir recursos per part d’altres associacions, institucions, fundacions i entitats de tipus diversos, un pla que tot just s’ha posat en marxa i en el qual hi tenim posada una confiança ponderada, atès que, com sap qualsevol que segueixi la realitat quotidiana, no s’aprecien sectors especialment ben situats en l’actual panorama de canvi social. Considerar expectatives més enllà del futur immediat excedeix en el moment present les nostres possibilitats.

Destacarem, entre les múltiples activitats realitzades aquest any, la consolidació de l’espai “Veus Noves”, on un autor establert en un cert estatus en presenta un de novell, un promig de més d’una presentació per setmana d’una novetat editorial, l’Homenatge a Susana March, una sessió monogràfica dedicada a Antonio Beneyto, la celebració de les XIIenes Jornades Poètiques dedicades a “Poesia en temps de crisi i de guerra”, amb la conferència inaugural a càrrec de Carlos Garcia Gual, el lliurament del III Premi José Luis Giménez-Frontín a Carme Riera, i el lliurament del XVè Premi de traducció Angel Crespo a Gabriel Ormaechea per la seva versió de Gargantua y Pantagruel.

Ente els diversos projectes que té en marxa l’Associació, i davant la dificultat de fer esment de tots, em sembla oportú fer-lo d’un que fa temps que ocupa les successives direccions, fins a la present. Em refereixo als drets i les prerrogatives dels escriptors de Catalunya amb independència de l’idioma que utilitzin. Fa anys que l’Associació intenta, sense èxit, regularitzar les ajudes i beques a la creació i a l’activitat de les lletres en general pels escriptors que no fan servir la llengua catalana.

La realitat del país és que, d’una banda, la llengua i la cultura catalanes estan en tal desavantatge en relació amb les espanyoles que l’única opció justa i lògica és fer-ne objecte d’especial protecció. I de l’altra, que tots els ciutadans de Catalunya, com els de qualsevol altre territori regit per un Estat de Dret, tenen els mateixos drets. La situació legal és complexa i sense escletxes per on es pugui negociar una solució. També és obligat constatar la nul·la voluntat política per part dels diversos estaments, tant els d’àmbit català com els d’àmbit espanyol, per resoldre la qüestió, cosa que arriba a fer pensar si a uns i altres ja els està bé un conflicte latent que els permet continuar engreixant el sac d’un discurs del qual extreuen rèdits electorals.

Un tòpic sapiencial de la nostra terra diu “així ens ho hem trobat, i així ho deixarem”. M’agradaria mirar el final d’aquesta presidència amb la idea de deixar la qüestió que he esmentat si no resolta sí, com a mínim, raonablement encarada cap una solució satisfactòria per tots. Aquesta, i d’altres potser no tan peremptòries i vistoses, però potser igualment importants.

No vull acabar sense un missatge d’ànim. Ars longa, vita brevis. En temps difícils, la poesia i la literatura continuen.