S’ha presentat a la Casa del Llibre l’últim llibre de Valérie Tasso, sexòloga i escriptora, titulat El método de Valérie. Després d’una breu introducció de l’editor de Plaza y Janés, Valérie Tasso, sòcia de l’ACEC, va presentar el seu llibre com un “mètode de l’antimètode de la seducció”, que intenta rebatre amb arguments i humor (“l’humor escurça distàncies i enriqueix la comunicació”, va dir) les propostes de llibres d’autoajuda, pseudocientífics i d’altres similars que recomanen aquest o aquell mètode com a infalibles per a resoldre un problema.
En realitat, va comentar, en la nostra societat, on gairebé tot és mercat, encara falta per fer una vertadera revolució sexual, entre altres, ja que el poder ens presenta com a llibertat allò que no és més que un control de la mateixa, convertint-nos en consumidors de sexe més que en éssers alliberats de la repressió, una repressió que s’oculta sota una aparença de llibertat. O el que Michel Foucault denominava com a “biopolítica”, on el control del poder sobre els individus no es realitza només mitjançant la ideologia, sinó també pel control del cos com a “realitat biopolítica”, va comentar Valérie Tasso.
També va esmentar el Marquès de Sade per destacar el poder de la imaginació com a revulsiu moral. I va recordar que Simone de Beauvoir, en una entrevista, va lamentar no haver escrit un llibre sobre la seva pròpia experiència sexual. Va explicar la diferència entre seducció, que és un procés de la imaginació, d’un treball de la paraula com a un encantament, a vegades retorçat (Casanova, Don Juan, etc.), i de l’enamorament, que seria ja allò quotidià. Va indicar que a Las amistades peligrosas, una obra que és un autèntic tractat novel·lat de la seducció, el personatge Valmont resulta ser al final “un seductor fracassat perquè s’enamora”. Va afegir que a ella, com a sexòloga i escriptora, no li interessa el sexe en si mateix, sinó la condició humana, la relació de poder i domini que s’estableix entre els individus i que es manifesta a través del sexe, del qual, va dir, encara hem d’investigar molts enigmes.
I respete les plataformes digitals, com Facebook i Twitter, va senyalar que seria interessant fer un “filtre de mediocritat” per no perjudicar una relació virtual positiva i pràctica entre els usuaris. Ens va informar de la pròxima novel·la que està preparant sobre misteri i suspens, així com de les proses poètiques que ve treballant en secret des de fa temps. I va finalitzar l’acte amb una sèrie de preguntes per part del nombrós públic assistent, com l’editora Amàlia Sanchís i socis de l’ACEC com Antonio Beneyto i Rodolfo Häsler, entre altres.
A. T.
