Es va iniciar la Setmana de Poesia de Barcelona al Verger del Museu Frederic Marès, amb l’acte Espriuans. Memorial Salvador Espriu, amb la participació dels poetes Marta Pessarrodona, Joan Margarit, Miquel de Palol, Enric Sòria i Vicenç Villatoro. Xavier Bru de Sala, comissari de l’Any Espriu, va fer una introducció a la vida i obra del poeta i va explicar que Espriu “és un referent viu a la poesia catalana actual”, destacant l’extraordinari valor de la seva poesia, en la qual el jo poètic, va comentar, s’està construint a partir de les experiències de mort del poeta (la greu malaltia de la seva infància i la dels seus germans, la mort del seu amic poeta mallorquí Bartomeu Rosselló-Pòrcel, l’estrip de la guerra civil i la postguerra). “El doble enrunament: el personal i familiar, amb la malaltia, i el civil, amb la guerra i la postguerra”. Va comparar, també, la fondària de la seva poesia mística i metafísica amb la del Llibre d’Amic e Amat, de Ramon Llull.
A continuació, Miquel de Palol va llegir cinc poemes del seu llibre Aire amb cel de fons, entre els quals la Balada del Reunit, que versiona, va explicar, un en castellà atribuït suposadament a l’actor Paco Rabal. Per acabar, va enllaçar la lectura de l’últim poema, Cançó d’opòsits, amb la lectura d’una altra “cançó d’opòsits” d’Espriu, va indicar Miquel de Palol, el poema Diré del vell foc i de l’aigua, del llibre Final del laberint.
Enric Sòria va llegir quatre poemes, entre ells Paisatge nocturn i el poema d’Espriu Versos, enllà del camí, del llibre Mrs. Death. Per la seva part, Marta Pessarrodona va fer la lectura de quatre poemes i va comentar la cançó del cantant italià Adriano Celentano titulada C’era un ragazzo che come me amava i Beatles e i Rolling Stones, abans de llegir el seu poema C’era un ragazzo che come me amava Espriu e Pere Quart, Tàpies e Cuixart, del seu llibre Setembre 30. Per acabar, va llegir el poema d’Espriu Amb música ho escoltaries potser millor.
Vicenç Villatoro va llegir una selecció d’Un llibre de blasfèmies, poemes incorporats a una de les seves novel·les, i va finalitzar l’acte al Verger del Museu Frederic Marès amb la lectura de Joan Margarit, que va llegir dotze poemes amb veu potent, eixordadora, interrompuda tant sols amb crits i visques d’alguns assistents a favor de Catalunya i la República.
A. T.
