Entre 1964 i 1982, Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears van ser el bressol d’un corrent de renovació cultural que va tenir com a protagonistes la poesia i els poetes. És el que es coneix com a revolta poètica. Un moviment marcat per la creació, la imaginació i el compromís vital, enfront la grisor artística i la crisi literària de la postguerra franquista. 

Tres dècades després de tancar aquella etapa, l’exposició La Revolta Poètica 1964-1982 dibuixa per primera vegada el mapa conceptual d’aquell corrent: pop, poesia, art visual, poemes objecte, festivals de folk, revistes de creació o utopies editorials. Un recorregut acompanyat per la veu de poetes com Marta Pessarrodona, Narcís Comadira, Francesc Parcerisas, Carles Hac Mor, Biel Mesquida, Enric Casasses, Miquel de Palol, Jaume Creus, Maria Mercè Marçal, Xavier Bru de Sala o Ramon Pinyol.

Organitzada conjuntament per la Fundació Palau de Caldes d’Estrac i Arts Santa Mònica, La Revolta Poètica 1964-1982 és fruit d’un treball de recerca que ha permès treure a la llum una gran quantitat de materials inèdits: fotografies, dibuixos, manuscrits, mecanoscrits, revistes i llibres il·lustrats. I ho ha fet amb un llenguatge dinàmic que recrea el clima d’aquells anys i el connecta amb el món d’ara.

De fet, l’exposició presenta un fenomen que fins ara no havia estat estudiat: la renovació de la poesia als anys setanta, la connexió amb les arts plàstiques i el seu paper en una subversió imaginativa i creativa que es va traduir en propostes individuals i moviments col·lectius. Comissariada per Vicenç Altaió i Julià Guillamon, la mostra examina aquest fenomen en tota la seva amplitud a través de sis espais que combinen obres d’art, documents i material gràfic, acuradament ambientats per viure l’ambient de la revolta poètica de primera mà.

Article d'Albert Tugues al blog Pensión Ulises