Veus independents com l’escriptor Sebastià Bennasar proposen una campanya perquè el 25% de la població compri un llibre, com per Sant Jordi
Sant Jordi restarà ajornat sense data, en espera d’una data alternativa. La Cambra del Llibre de Catalunya, institució que reuneix el Gremi d’Editors, el Gremi de Llibreters, l’Associació d’Editors en Llengua Catalana, el Gremi de Distribuïdors de Publicacions i el Gremi de la Indústria i la Comunicació Gràfica, es va reunir ahir per avaluar la situació derivada de la caiguda sobtada i brusca de l’activitat econòmica per la crisi de la Covid-19 i va acordar celebrar el Dia del Llibre, al marge del 23 d’abril, abans de les vacances d’estiu. Tal com explica Montse Ayats, de l’Associació d’Editors en Llengua Catalana, es buscarà una data alternativa per poder instal·lar les parades i convocar autors i lectors a les habituals signatures al carrer. Ayats assegura que no era prudent avançar dates perquè encara no se sap l’abast i repercussió del confinament i de la malaltia, però que “és important que tots els sectors remem junts per trobar sortida a aquestes dificultats, sobretot perquè els llibres són el millor refugi a la soledat, per entretenir i formar”.
Segons les primeres previsions efectuades per la Cambra del Llibre de Catalunya, “l’impacte de la crisi del coronavirus per al conjunt del sector a Catalunya, si les mesures de restricció de moviments de les persones no s’allarguen més enllà de Setmana Santa, s’estima que podria arribar a afectar un terç de la facturació de l’any, equivalent a l’activitat econòmica del quadrimestre març-juny”. “Si a aquest impacte hi afegim l’efecte de la crisi a Amèrica Llatina, que està repercutint en les exportacions dels editors, la suma total se situaria en uns 200 milions d’euros”, afirmen.
La Cambra del Llibre de Catalunya ha fet arribar a les diferents administracions un paquet de mesures puntuals i estructurals per fer front a una situació que està posant en perill la continuïtat de l’ecosistema editorial a Catalunya, que és d’una extraordinària diversitat però, alhora, d’una delicada fragilitat financera atesa la seva atomització. Les principals mesures que s’han proposat estan en la línia de fer front, de manera urgent, a la crisi de liquiditat de moltes de les empreses que formen part del teixit industrial del món del llibre, el primer sector cultural de Catalunya.
També s’ha proposat a la Generalitat que els tretze milions d’euros que està previst destinar de més a la cultura en el pressupost de la Generalitat es destinin directament a pal·liar els efectes del coronavirus en el sector cultural.
Altres actors
La incertesa del sector davant d’una data de la qual depenen gran part dels beneficis editorials de l’any ha estat analitzada també per sectors independents. Per exemple, Cultura21, davant la crisi del coronavirus, afirma: “En aquests moments tan complexos que estem vivint, l’equip de la cooperativa Cultura21 (Tigre de Paper, Catarsi Magazín i Fira Literal) adrecem aquest comunicat a les nostres subscriptores i a tota la xarxa que fa possible la publicació dels nostres llibres –traductores, correctores, il·lustradores, missatgeria, distribuïdors i altres proveïdors– i a les persones que seguiu les nostres activitats.”
Cultura21, organitzadora de la influent Fira Literal a la Fabra i Coats, ha pres la decisió de “seguir endavant amb l’organització de la fira de drets Literal Pro (21 i 22 de maig) i Literal, fira d’idees i llibres radicals (22, 23 i 24 de maig)”. “Seguirem de prop totes les novetats i indicacions relacionades amb l’evolució del coronavirus per tal de fer-ne una valoració, setmana a setmana”, assenyalen. Entre les mesures de protecció asseguren que busquen preservar la salut de tot l’equip que treballa a la cooperativa: “És per aquest motiu que hem habilitat el teletreball i mantenim un equip mínim a l’oficina que treballa amb totes les garanties per protegir la seva salut.”
Entre les propostes alternatives, el dinàmic escriptor mallorquí Sebastià Bennasar ha llançat un repte que caldria “fer viral per al bé de tots nosaltres”: “La suspensió de Sant Jordi pot abocar moltes empreses al tancament si es perd aquesta important font d’ingressos, o si no a una reestructuració important de les seves plantilles. Per això mateix proposo que entre tots intentem assolir el repte dels dos milions de llibres venuts aquesta primavera.”
Bennasar posa com a repte que aconseguim que el 25% de la població compri un llibre, exactament igual que per Sant Jordi, només que té per fer-ho tot aquest mes i mig: “Com? Doncs a les webs de les llibreries habituals de confiança i també a les de les editorials. Com si fos un Sant Jordi qualsevol. Què aconseguirem amb això? Que sense haver de fer una despesa extraordinària (la mitjana del llibre és de 15 euros, però n’hi ha de més barats i de més cars) el sector pugui garantir la seva continuïtat i els llocs de treball. Ens hi juguem molt.” Serviria també per ampliar una data que molts considerem massa breu.
No ho va aconseguir aturar ni la Guerra Civil
L’origen de la diada de Sant Jordi no és recent, tot i que és habitual que no tinguem clar d’on provenen les tradicions. Tot i que es va començar a fer uns anys abans, oficialment va ser el 1456 quan es va instaurar de manera oficial a Barcelona una fira de roses al Palau de la Generalitat amb motiu de Sant Jordi. Era una festa relacionada amb l’amor, sovintejada per matrimonis joves o parelles de promesos que es regalaven roses. Van passar els anys i el costum es va perdre. No va ser fins al 1914 que, gràcies a l’impuls de la Mancomunitat, es va restablir la festa.
La idea de tornar el regal de la rosa amb un llibre es va començar a gestar cap al 1920, ara fa tot just un segle. L’impulsor va ser l’escriptor valencià Vicent Clavel i Andrés, director de l’Editorial Cervantes, que va proposar a la Cambra Oficial del Llibre de Barcelona i al Gremi d’Editors i Llibreters fer una festa per promoure el llibre a Catalunya. La primera data triada va ser el 7 d’octubre del 1927.
Dos anys després, el 1929, i en plena Exposició Internacional de Barcelona, els llibreters van sortir al carrer amb les parades que han esdevingut un paisatge clàssic, atapeïdes de llibres, no tants com ara, naturalment. La iniciativa va tenir tant d’èxit que es va decidir canviar la data pel 23 d’abril, que coincideix amb l’enterrament de Miguel de Cervantes i la mort de William Shakespeare, el 1616, en tots dos casos. Un altre gran autor, no tan universal, l’empordanès Josep Pla, també va morir un 23 d’abril, però del 1981. A més d’aquestes coincidències, cal tenir en compte que és època de primavera, cosa que afavoreix el passeig per tafanejar a la recerca de llibres i autors.
La festa, des d’un bon principi, va ser fonamental per donar un bon impuls a la indústria editorial. No es va aturar ni durant la Guerra Civil Espanyola. Es va reduir molt, és cert, però es va mantenir viva.
Els gremis d’editors i de llibreters els darrers anys solen situar al voltant del 7% les vendes de llibres per Sant Jordi del total de l’any. En un sol dia, no està gens malament. Això vol dir que la resta dels 364 dies es factura una mitjana del 0,25% del total cada dia.
Les imatges dels carrers més cèntrics de totes les ciutats i pobles de Catalunya, en especial de Barcelona, plens a vessar de gent, les llargues cues a la caça de la signatura dels autors de moda i el caràcter festiu i de reivindicació d’una catalanitat allunyada dels colors polítics van fer que, el 1995, la conferència general de la Unesco declarés el 23 d’abril Dia Mundial del Llibre i dels Drets d’Autor.
Però ha arribat el coronavirus sense que l’hagin convidat i ho ha esguerrat tot.