Sant Jordi res­tarà ajor­nat sense data, en espera d’una data alter­na­tiva. La Cam­bra del Lli­bre de Cata­lu­nya, ins­ti­tució que reu­neix el Gremi d’Edi­tors, el Gremi de Lli­bre­ters, l’Asso­ci­ació d’Edi­tors en Llen­gua Cata­lana, el Gremi de Dis­tribuïdors de Publi­ca­ci­ons i el Gremi de la Indústria i la Comu­ni­cació Gràfica, es va reu­nir ahir per ava­luar la situ­ació deri­vada de la cai­guda sob­tada i brusca de l’acti­vi­tat econòmica per la crisi de la Covid-19 i va acor­dar cele­brar el Dia del Lli­bre, al marge del 23 d’abril, abans de les vacan­ces d’estiu. Tal com explica Montse Ayats, de l’Asso­ci­ació d’Edi­tors en Llen­gua Cata­lana, es bus­carà una data alter­na­tiva per poder ins­tal·lar les para­des i con­vo­car autors i lec­tors a les habi­tu­als sig­na­tu­res al car­rer. Ayats asse­gura que no era pru­dent avançar dates perquè encara no se sap l’abast i reper­cussió del con­fi­na­ment i de la malal­tia, però que “és impor­tant que tots els sec­tors remem junts per tro­bar sor­tida a aques­tes difi­cul­tats, sobre­tot perquè els lli­bres són el millor refugi a la sole­dat, per entre­te­nir i for­mar”.

Segons les pri­me­res pre­vi­si­ons efec­tu­a­des per la Cam­bra del Lli­bre de Cata­lu­nya, “l’impacte de la crisi del coro­na­vi­rus per al con­junt del sec­tor a Cata­lu­nya, si les mesu­res de res­tricció de movi­ments de les per­so­nes no s’allar­guen més enllà de Set­mana Santa, s’estima que podria arri­bar a afec­tar un terç de la fac­tu­ració de l’any, equi­va­lent a l’acti­vi­tat econòmica del qua­dri­mes­tre març-juny”. “Si a aquest impacte hi afe­gim l’efecte de la crisi a Amèrica Lla­tina, que està reper­cu­tint en les expor­ta­ci­ons dels edi­tors, la suma total se situ­a­ria en uns 200 mili­ons d’euros”, afir­men.

La Cam­bra del Lli­bre de Cata­lu­nya ha fet arri­bar a les dife­rents admi­nis­tra­ci­ons un paquet de mesu­res pun­tu­als i estruc­tu­rals per fer front a una situ­ació que està posant en perill la con­tinuïtat de l’eco­sis­tema edi­to­rial a Cata­lu­nya, que és d’una extra­or­dinària diver­si­tat però, alhora, d’una deli­cada fra­gi­li­tat finan­cera atesa la seva ato­mit­zació. Les prin­ci­pals mesu­res que s’han pro­po­sat estan en la línia de fer front, de manera urgent, a la crisi de liqui­di­tat de mol­tes de les empre­ses que for­men part del tei­xit indus­trial del món del lli­bre, el pri­mer sec­tor cul­tu­ral de Cata­lu­nya.

També s’ha pro­po­sat a la Gene­ra­li­tat que els tretze mili­ons d’euros que està pre­vist des­ti­nar de més a la cul­tura en el pres­su­post de la Gene­ra­li­tat es des­ti­nin direc­ta­ment a pal·liar els efec­tes del coro­na­vi­rus en el sec­tor cul­tu­ral.

La incer­tesa del sec­tor davant d’una data de la qual depe­nen gran part dels bene­fi­cis edi­to­ri­als de l’any ha estat ana­lit­zada també per sec­tors inde­pen­dents. Per exem­ple, Cul­tu­ra21, davant la crisi del coro­na­vi­rus, afirma: “En aquests moments tan com­ple­xos que estem vivint, l’equip de la coo­pe­ra­tiva Cul­tu­ra21 (Tigre de Paper, Catarsi Magazín i Fira Lite­ral) adre­cem aquest comu­ni­cat a les nos­tres subs­crip­to­res i a tota la xarxa que fa pos­si­ble la publi­cació dels nos­tres lli­bres –tra­duc­to­res, cor­rec­to­res, il·lus­tra­do­res, mis­sat­ge­ria, dis­tribuïdors i altres proveïdors– i a les per­so­nes que seguiu les nos­tres acti­vi­tats.”

Cul­tu­ra21, orga­nit­za­dora de la influ­ent Fira Lite­ral a la Fabra i Coats, ha pres la decisió de “seguir enda­vant amb l’orga­nit­zació de la fira de drets Lite­ral Pro (21 i 22 de maig) i Lite­ral, fira d’idees i lli­bres radi­cals (22, 23 i 24 de maig)”. “Segui­rem de prop totes les nove­tats i indi­ca­ci­ons rela­ci­o­na­des amb l’evo­lució del coro­na­vi­rus per tal de fer-ne una valo­ració, set­mana a set­mana”, asse­nya­len. Entre les mesu­res de pro­tecció asse­gu­ren que bus­quen pre­ser­var la salut de tot l’equip que tre­ba­lla a la coo­pe­ra­tiva: “És per aquest motiu que hem habi­li­tat el tele­tre­ball i man­te­nim un equip mínim a l’ofi­cina que tre­ba­lla amb totes les garan­ties per pro­te­gir la seva salut.”

Entre les pro­pos­tes alter­na­ti­ves, el dinàmic escrip­tor mallorquí Sebastià Ben­na­sar ha llançat un repte que cal­dria “fer viral per al bé de tots nosal­tres”: “La sus­pensió de Sant Jordi pot abo­car mol­tes empre­ses al tan­ca­ment si es perd aquesta impor­tant font d’ingres­sos, o si no a una rees­truc­tu­ració impor­tant de les seves plan­ti­lles. Per això mateix pro­poso que entre tots inten­tem asso­lir el repte dels dos mili­ons de lli­bres venuts aquesta pri­ma­vera.”

Ben­na­sar posa com a repte que acon­se­guim que el 25% de la població com­pri un lli­bre, exac­ta­ment igual que per Sant Jordi, només que té per fer-ho tot aquest mes i mig: “Com? Doncs a les webs de les lli­bre­ries habi­tu­als de con­fiança i també a les de les edi­to­ri­als. Com si fos un Sant Jordi qual­se­vol. Què acon­se­gui­rem amb això? Que sense haver de fer una des­pesa extra­or­dinària (la mit­jana del lli­bre és de 15 euros, però n’hi ha de més barats i de més cars) el sec­tor pugui garan­tir la seva con­tinuïtat i els llocs de tre­ball. Ens hi juguem molt.” Ser­vi­ria també per ampliar una data que molts con­si­de­rem massa breu.

L’origen de la diada de Sant Jordi no és recent, tot i que és habitual que no tinguem clar d’on provenen les tradicions. Tot i que es va començar a fer uns anys abans, oficialment va ser el 1456 quan es va instaurar de manera oficial a Barcelona una fira de roses al Palau de la Generalitat amb motiu de Sant Jordi. Era una festa relacionada amb l’amor, sovintejada per matrimonis joves o parelles de promesos que es regalaven roses. Van passar els anys i el costum es va perdre. No va ser fins al 1914 que, gràcies a l’impuls de la Mancomunitat, es va restablir la festa.

La idea de tornar el regal de la rosa amb un llibre es va començar a gestar cap al 1920, ara fa tot just un segle. L’impulsor va ser l’escriptor valencià Vicent Clavel i Andrés, director de l’Editorial Cervantes, que va proposar a la Cambra Oficial del Llibre de Barcelona i al Gremi d’Editors i Llibreters fer una festa per promoure el llibre a Catalunya. La primera data triada va ser el 7 d’octubre del 1927.

Dos anys després, el 1929, i en plena Exposició Internacional de Barcelona, els llibreters van sortir al carrer amb les parades que han esdevingut un paisatge clàssic, atapeïdes de llibres, no tants com ara, naturalment. La iniciativa va tenir tant d’èxit que es va decidir canviar la data pel 23 d’abril, que coincideix amb l’enterrament de Miguel de Cervantes i la mort de William Shakespeare, el 1616, en tots dos casos. Un altre gran autor, no tan universal, l’empordanès Josep Pla, també va morir un 23 d’abril, però del 1981. A més d’aquestes coincidències, cal tenir en compte que és època de primavera, cosa que afavoreix el passeig per tafanejar a la recerca de llibres i autors.

La festa, des d’un bon principi, va ser fonamental per donar un bon impuls a la indústria editorial. No es va aturar ni durant la Guerra Civil Espanyola. Es va reduir molt, és cert, però es va mantenir viva.

Els gremis d’editors i de llibreters els darrers anys solen situar al voltant del 7% les vendes de llibres per Sant Jordi del total de l’any. En un sol dia, no està gens malament. Això vol dir que la resta dels 364 dies es factura una mitjana del 0,25% del total cada dia.

Les imatges dels carrers més cèntrics de totes les ciutats i pobles de Catalunya, en especial de Barcelona, plens a vessar de gent, les llargues cues a la caça de la signatura dels autors de moda i el caràcter festiu i de reivindicació d’una catalanitat allunyada dels colors polítics van fer que, el 1995, la conferència general de la Unesco declarés el 23 d’abril Dia Mundial del Llibre i dels Drets d’Autor.

Però ha arribat el coronavirus sense que l’hagin convidat i ho ha esguerrat tot.

David Castillo
El Punt/Avui