https://www.elpuntavui.cat/cultura/article/19-cultura/1904171-apostes-guanyadores.html?cca=3Apostes guanyadores
La tradició de celebrar una vetllada de premis literaris la nit del dia de Reis ja fa 77 anys que dura, i no és poca cosa. Aquest any, però, sense sopar i sense centenars de personalitats convidades, presidents de la Generalitat, alcaldesses de Barcelona, editors de tot pelatge, autors de tot gènere, periodistes veterans i novells...
La pandèmia va obligar que l’acte d’ahir a l’hotel Palace es limités a un lliurament fred i, tot seguit, una roda de premsa amb les dues guanyadores, perquè, per segon any consecutiu, dues dones van guanyar aquests dos premis.
La novel·la Tàndem, de Maria Barbal, va ser declarada guanyadora del 53è premi Josep Pla de prosa, dotat amb 6.000 euros i la publicació a Destino, que ja la tindrà al carrer el 3 de febrer en català i el 17 de febrer en castellà.
El lunes nos querrán, de Najat El-Hachmi, va ser declarada guanyadora del 77è premi Nadal de novel·la en castellà, dotat amb 18.000 euros i la publicació a Destino, el 10 de febrer al carrer en castellà i, també, en català.
La conductora de l’acte –en bilingüe per consideració als mitjans espanyols– va ser la periodista Lídia Heredia, vestida amb un model stendhalià còmode, brusa vermella i pantalons negres, sense les brillantors de Cap d’Any. I sense passar fred. Ella va donar pas, abans de cada lliurament, a un vídeo de resum de cada premi amb la intervenció de noms com ara Glòria Gasch i Emili Rosales, Laia Aguilar i Ana Merino, Maria Carme Ferrer i Lluís Morral, Lluís Foix i Xavier Pla i, entre d’altres, Ramon Oriol, dissenyador de l’obra de metall i fusta que es lliura als guanyadors.
El jurat del premi Josep Pla d’aquest any, que no el va concedir per unanimitat, va estar format per Laia Aguilar i Marc Artigau (guanyadors del Pla el 2020 i 2019, respectivament) i dels també escriptors Antoni Pladevall i Montse Barderi, a més de l’editora Glòria Gasch.
S’hi van presentar 60 originals arribats de tot l’àmbit lingüístic català, amb gèneres intimistes, històrics i policíacs i també, perquè el premi ho permet, reculls de narracions, dietaris i llibres de contingut autobiogràfic.
Les obres finalistes van ser El llarg camí del sol, de Conxa Solans Roda; Pandemònium, de Màrius Blàvia Ribé; Conte d’amor en temps de coronavirus, de Cesaria Evora (pseudònim); Quatre hiverns a Bucarest, de Joan Mercé, i Cançó de solveig, de Lluís Coves (pseudònim), que era l’obra de Barbal.
“Per a mi, la literatura és una segona pàtria”, va declarar l’autora nascuda a Tremp el 1949 i que en aquesta ocasió no ambienta l’obra al Pallars. “No és una novel·la pallaresa, en cap sentit, ni d’ambientació, ni de personatges, ni de llengua... Passa a Barcelona, en especial al barri de Sants”, hi va afegir. “És una història sobre la felicitat, entre un home i una dona que per diverses circumstàncies havien renunciat a aspirar a la llibertat i a una vida feliç.”
Barbal va triomfar amb la seva primera novel·la, Pedra de tartera (1985), a la qual han seguit una desena més, a banda de deu títols en altres gèneres i premis com la Creu de Sant Jordi, el Bertrana, el Crexells, el Trajectòria de la Setmana del Llibre i, entre d’altres, el Nacional de Literatura.
Lliurament del Nadal
El jurat del premi Nadal d’aquest any va estar format pels escriptors Alicia Giménez Bartlett i Andrés Trapiello –que no van poder assistir a l’acte–, Care Santos i Lorenzo Silva, tots quatre guanyadors en anys anteriors, a més d’Emili Rosales, director editorial del Grup 62.
De les 1.044 obres presentades, les finalistes van ser Algo temporal, de Paula Carrasco; Una pareja feliz, de Werner Heisenberg (pseudònim); La llave del espejo, de María del Pilar Torres Navarro; Quizás en otoño, de Consuelo López-Zuriaga, i Intrusas, de Cristina López (pseudònim), que és El lunes nos querrán, de Najat El-Hachmi.
L’autora va considerar que la seva novel·la “enllaça amb Nada, de Carmen Laforet, la primera guanyadora del Nadal”, pel seu esperit combatiu. “La literatura té la funció de fer discursos fora del que és hegemònic”, va explicar Najat El-Hachmi, nascuda a Nador el 1979, que als vuit anys va anar a viure a Vic i que va debutar en novel·la per la porta gran, guanyant el premi Llull 2008 amb L’últim patriarca. El 2015, amb La filla estrangera va guanyar un altre dels premis grossos, el Sant Joan i, amb la mateixa obra, el Ciutat de Barcelona.
El lunes nos querrán (Dilluns ens estimaran), que ens parla de “dues joves que viuen a la perifèria de la perifèria d’una ciutat que podria ser Barcelona, tot i que no se cita, i que lluiten per la seva llibertat” en una societat masclista i classista, és la seva primera obra escrita en castellà. “He escrit alhora les dues versions, que s’han nodrit l’una a l’altra.” El-Hachmi no amaga, al contrari, que l’obra “ha estat una manera de recuperar i visibilitzar la realitat” que ha conegut i de la qual es nodreix”, com en totes les seves obres.
Les autores es van mostrar molt nervioses, incòmodes, potser per l’ambient. Els aplaudiments van ser mínims perquè a la sala hi havia una quarantena de periodistes, però pendents d’escriure. La xifra d’originals presentats al Nadal d’aquest any marca un rècord: 1.044. El 1944 s’hi van presentar 26 originals. Una gran progressió per la qual ni es va poder brindar. Ni a la salut de les guanyadores. Ja vindran temps millors, com tothom espera.