Divendres, 22 de novembre de 2024



Castellano  


Maria Barbal guanya el premi Josep Pla amb l’obra ‘Tàndem’ i Najat El-Hachmi, el Nadal amb ‘El lunes nos querrán’
acec7/1/2021



(Foto:)
 
La tra­dició de cele­brar una vet­llada de pre­mis lite­ra­ris la nit del dia de Reis ja fa 77 anys que dura, i no és poca cosa. Aquest any, però, sense sopar i sense cen­te­nars de per­so­na­li­tats con­vi­da­des, pre­si­dents de la Gene­ra­li­tat, alcal­des­ses de Bar­ce­lona, edi­tors de tot pelatge, autors de tot gènere, peri­o­dis­tes vete­rans i novells...


La pandèmia va obli­gar que l’acte d’ahir a l’hotel Palace es limités a un lliu­ra­ment fred i, tot seguit, una roda de premsa amb les dues gua­nya­do­res, perquè, per segon any con­se­cu­tiu, dues dones van gua­nyar aquests dos pre­mis.


La novel·la Tàndem, de Maria Bar­bal, va ser decla­rada gua­nya­dora del 53è premi Josep Pla de prosa, dotat amb 6.000 euros i la publi­cació a Des­tino, que ja la tindrà al car­rer el 3 de febrer en català i el 17 de febrer en cas­tellà.


El lunes nos querrán, de Najat El-Hachmi, va ser decla­rada gua­nya­dora del 77è premi Nadal de novel·la en cas­tellà, dotat amb 18.000 euros i la publi­cació a Des­tino, el 10 de febrer al car­rer en cas­tellà i, també, en català.


La con­duc­tora de l’acte –en bilingüe per con­si­de­ració als mit­jans espa­nyols– va ser la peri­o­dista Lídia Here­dia, ves­tida amb un model stend­halià còmode, brusa ver­me­lla i pan­ta­lons negres, sense les bri­llan­tors de Cap d’Any. I sense pas­sar fred. Ella va donar pas, abans de cada lliu­ra­ment, a un vídeo de resum de cada premi amb la inter­venció de noms com ara Glòria Gasch i Emili Rosa­les, Laia Agui­lar i Ana Merino, Maria Carme Fer­rer i Lluís Mor­ral, Lluís Foix i Xavier Pla i, entre d’altres, Ramon Oriol, dis­se­nya­dor de l’obra de metall i fusta que es lliura als gua­nya­dors.


El jurat del premi Josep Pla d’aquest any, que no el va con­ce­dir per una­ni­mi­tat, va estar for­mat per Laia Agui­lar i Marc Arti­gau (gua­nya­dors del Pla el 2020 i 2019, res­pec­ti­va­ment) i dels també escrip­tors Antoni Pla­de­vall i Montse Bar­deri, a més de l’edi­tora Glòria Gasch.


S’hi van pre­sen­tar 60 ori­gi­nals arri­bats de tot l’àmbit lingüístic català, amb gèneres inti­mis­tes, històrics i policíacs i també, perquè el premi ho per­met, reculls de nar­ra­ci­ons, die­ta­ris i lli­bres de con­tin­gut auto­bi­ogràfic.

Les obres fina­lis­tes van ser El llarg camí del sol, de Conxa Solans Roda; Pan­demònium, de Màrius Blàvia Ribé; Conte d’amor en temps de coro­na­vi­rus, de Cesa­ria Evora (pseudònim); Qua­tre hiverns a Buca­rest, de Joan Mercé, i Cançó de sol­veig, de Lluís Coves (pseudònim), que era l’obra de Bar­bal.


“Per a mi, la lite­ra­tura és una segona pàtria”, va decla­rar l’autora nas­cuda a Tremp el 1949 i que en aquesta ocasió no ambi­enta l’obra al Pallars. “No és una novel·la palla­resa, en cap sen­tit, ni d’ambi­en­tació, ni de per­so­nat­ges, ni de llen­gua... Passa a Bar­ce­lona, en espe­cial al barri de Sants”, hi va afe­gir. “És una història sobre la feli­ci­tat, entre un home i una dona que per diver­ses cir­cumstàncies havien renun­ciat a aspi­rar a la lli­ber­tat i a una vida feliç.”


Bar­bal va tri­om­far amb la seva pri­mera novel·la, Pedra de tar­tera (1985), a la qual han seguit una desena més, a banda de deu títols en altres gèneres i pre­mis com la Creu de Sant Jordi, el Ber­trana, el Cre­xells, el Tra­jectòria de la Set­mana del Lli­bre i, entre d’altres, el Naci­o­nal de Lite­ra­tura.


Lliu­ra­ment del Nadal

El jurat del premi Nadal d’aquest any va estar for­mat pels escrip­tors Ali­cia Giménez Bart­lett i Andrés Tra­pi­e­llo –que no van poder assis­tir a l’acte–, Care San­tos i Lorenzo Silva, tots qua­tre gua­nya­dors en anys ante­ri­ors, a més d’Emili Rosa­les, direc­tor edi­to­rial del Grup 62.


De les 1.044 obres pre­sen­ta­des, les fina­lis­tes van ser Algo tem­po­ral, de Paula Car­rasco; Una pareja feliz, de Wer­ner Hei­sen­berg (pseudònim); La llave del espejo, de María del Pilar Tor­res Navarro; Quizás en otoño, de Con­su­elo López-Zuri­aga, i Intru­sas, de Cris­tina López (pseudònim), que és El lunes nos querrán, de Najat El-Hachmi.


L’autora va con­si­de­rar que la seva novel·la “enllaça amb Nada, de Car­men Lafo­ret, la pri­mera gua­nya­dora del Nadal”, pel seu espe­rit com­ba­tiu. “La lite­ra­tura té la funció de fer dis­cur­sos fora del que és hegemònic”, va expli­car Najat El-Hachmi, nas­cuda a Nador el 1979, que als vuit anys va anar a viure a Vic i que va debu­tar en novel·la per la porta gran, gua­nyant el premi Llull 2008 amb L’últim patri­arca. El 2015, amb La filla estran­gera va gua­nyar un altre dels pre­mis gros­sos, el Sant Joan i, amb la mateixa obra, el Ciu­tat de Bar­ce­lona.


El lunes nos querrán (Dilluns ens esti­ma­ran), que ens parla de “dues joves que viuen a la perifèria de la perifèria d’una ciu­tat que podria ser Bar­ce­lona, tot i que no se cita, i que llui­ten per la seva lli­ber­tat” en una soci­e­tat mas­clista i clas­sista, és la seva pri­mera obra escrita en cas­tellà. “He escrit alhora les dues ver­si­ons, que s’han nodrit l’una a l’altra.” El-Hachmi no amaga, al con­trari, que l’obra “ha estat una manera de recu­pe­rar i visi­bi­lit­zar la rea­li­tat” que ha cone­gut i de la qual es nodreix”, com en totes les seves obres.


Les auto­res es van mos­trar molt ner­vi­o­ses, incòmodes, pot­ser per l’ambi­ent. Els aplau­di­ments van ser mínims perquè a la sala hi havia una qua­ran­tena de peri­o­dis­tes, però pen­dents d’escriure. La xifra d’ori­gi­nals pre­sen­tats al Nadal d’aquest any marca un rècord: 1.044. El 1944 s’hi van pre­sen­tar 26 ori­gi­nals. Una gran pro­gressió per la qual ni es va poder brin­dar. Ni a la salut de les gua­nya­do­res. Ja vin­dran temps millors, com tot­hom espera.







   
Vídeo destacat

 
Presentació del llibre 'Atreverse a saber'

[+] Vídeos

 

 

 

 

¿Vols rebre el butlletí electrònic de l'ACEC?

 

 
 
 

PATROCINADA PER

Pagina nueva 2