Domingo, 22 de diciembre de  2024



Català  


Una obra monumental
26/12/2023



(Foto:)
 
El món que ens està arribant no és feliç, i Miquel de Palol ho constata descrivint ambients hostils i devastats. Destaca el tractament majestuós d’alguns personatges femenins


Miquel de Palol (1953) està con­si­de­rat un dels grans escrip­tors de la lite­ra­tura euro­pea. Par­lar de la seva obra ja ocu­pa­ria tota aquesta plana i més, amb més de vint-i-cinc novel·les i una vin­tena de lli­bres de poe­sia. Boo­tes (Navona, 2023), de l’edi­to­rial d’Ernest Folch, és una obra fas­ci­nant, una obra magna, en què el lec­tor emprèn un viatge, una al·luci­nació des­bor­dant, com si estigués lle­gint una pel·lícula per dins, sense cops d’efec­tes, sense estridències, tot i la violència que s’hi amaga. El plan­te­ja­ment exis­ten­cial de l’home és la base emo­ci­o­nal de l’argu­ment. La qüestió que aporta és fonda: com podem acce­dir a la rea­li­tat? Com podem estar segurs del conei­xe­ment?


La novel·la arrenca amb força, amb una atenció des­crip­tiva i des­bor­dant sobre els fets i l’espai dimen­si­o­nal. Es podria con­si­de­rar una història de ciència-ficció, però l’al·lego­ria des­crita no ho repre­senta. El pro­ta­go­nista mas­culí, Artur, ha d’anar a arre­glar uns pro­ble­mes tècnics a una ciu­tat for­ti­fi­cada, sofis­ti­cada i tec­nològica, de difícil accés. L’home­natge a Kafka és implícit, amb una mirada pes­si­mista, blan­qui­nosa, que acaba res­plen­dint pel seu llen­guatge sublim, sub­ju­gat al plaer. Aquesta és una de les grans apor­ta­ci­ons ètiques de Miquel de Palol. Parla de la fos­cor amb parau­les llu­mi­no­ses. “Tots inútil­ment, des­ti­nats al des­as­sos­sec, a la insídia, al res­sen­ti­ment.” A l’inici, ja ens parla d’un món caòtic, al punt del col·lapse. Arxi­ce­no­tafi, cone­guda com la Illa dels Morts, és la ciu­tat laberíntica on suc­ce­ei­xen els fets inqui­e­tats i tre­pi­dants.


Al mig de totes les aven­tu­res, també s’ha de par­lar de totes les històries amo­ro­ses que hi tenen cabuda. L’amor va surant com un flo­ta­dor que es va desin­flant, com si Miquel de Palol ja estigués anun­ci­ant el futur de les rela­ci­ons huma­nes. “Jo seré la bon­dat entre els espies”, deixa anar una de les pro­ta­go­nis­tes, una frase petita que podria resu­mir el gran debat exis­ten­cial que hi ha en aquesta novel·lassa.


Mal­grat les mil dues cen­tres pàgines, i els pre­ju­di­cis que es poden arri­bar a tenir, una altra de les grans qua­li­tats és la síntesi emprada, el domini de la retòrica. Les con­ver­ses i els debats que man­te­nen els pro­ta­go­nis­tes que­den mag­ni­fi­cats per la qua­li­tat i excel·lència del llen­guatge. “Creu enten­dre el sen­tit de l’existència, la sen­si­bi­li­tat de les pedres i la boira. Si tant hagués nas­cut humà o liquen.” Magis­tral, sublim, poètic, uni­ver­sal. Hi ha moments antològics que bas­cu­len com si fos­sin diver­sos gèneres lite­ra­ris. “No hi ha obrers ni fàbrica, no hi ha mes­tres ni dei­xe­bles, no hi ha pares i fills, no hi ha marits i espo­ses.” Hi ha moments que estàs assis­tint a clas­ses magis­trals de soci­o­lo­gia, de llen­guatge, de geo­me­tria, de filo­so­fia, com si esti­gues­sis gau­dint d’una uni­ver­si­tat d’estiu, i hi ha altres moments que estàs assis­tint a un con­flicte tràgic, de veri­tat, al cen­tre d’una guerra que ningú pot enten­dre.


El món que ens està arri­bant no és feliç, i Miquel de Palol ho cons­tata des­cri­vint ambi­ents hos­tils i devas­tats. Cal­dria des­ta­car el trac­ta­ment majestuós que fa d’alguns per­so­nat­ges feme­nins, fas­ci­nants i enigmàtics, men­tre que alguns per­so­nat­ges mas­cu­lins poden esde­ve­nir tèrbols, ambi­va­lents i ridículs. Artur, el pro­ta­go­nista i la veu del nar­ra­dor, vol acce­dir a tot el conei­xe­ment, a tot el que ha pas­sat abans de “ser jo el punt de vista”.


Boo­tes és una revo­lució per als sen­tits, i crec que tar­da­rem anys a poder-la valo­rar. L’obra és un pro­digi i no em sorprèn (gens) que no hagi estat selec­ci­o­nada per cap premi a obra publi­cada. Segu­ra­ment no l’han lle­gida. La cul­tura cata­lana és així de ridícula i pro­vin­ci­ana, molt caso­lana. Per sort, tenim grans cro­nis­tes, grans novel·lis­tes i grans poe­tes





   
Vídeo destacado

 
Presentación del libro 'Atreverse a saber'

[+] Vídeos

 

 

 

 

¿Quieres recibir el boletín electrónico de la ACEC?

 

 
 
 

PATROCINADA POR

Pagina nueva 2