Literatura de la raó

Als intel·lectuals els agrada omplir-se la boca amb el nom de Michael de Montaigne, però són pocs els que esmenten en els seus escrits a aquell monjo benedictí que, allà pel segle XVIII, va introduir l'assaig a Espanya: Benito Jerónimo Feijoo. Va ser ell qui va començar a conrear aquest gènere entre nosaltres i qui, a més, va deixar per a la posteritat un lema que encara avui segueix vigent: 'Jo, ciutadà lliure de la República de les Lletres, ni esclau d'Aristòtil ni aliat dels seus enemics, escoltaré sempre amb preferència a tota autoritat privada el que em dictessin l'experiència i la raó'.

Benito Jerónimo Feijoo no és un escriptor a qui es recordi amb la intensitat que sens dubte mereix, motiu pel qual l'Associació Col·legial d'Escriptors de Catalunya/Associació Col·legial d'Escriptors de Catalunya ha organitzat uns diàlegs (Reial Cercle Artístic de Barcelona, 12 i 13 de juny) en els quals es debatrà sobre la 'Literatura de la Raó', és a dir, sobre la importància que el pensament racional ha tingut en les nostres lletres i, per extensió, en les nostres arts. El coordinador de l'esdeveniment, l'escriptor i arquitecte Franscec Cornadó, defineix el cicle com 'un recorregut pels períodes històrics del Renaixement, la Il·lustració i el Racionalisme, analitzant les obres artístiques o literàries que situaven a la raó en l'eix vertebrador del discurs creatiu'.

'Literatura de la raó' és tota aquella que es desenvolupa sota els postulats de la Il·lustració, proposant una mirada crítica sobre la filosofia de la ciència i el seu impacte en la creació literària. Tot i que en l'actualitat detectem una preeminència 'de l'arravatament, la passió o les emocions deslligades' que van dominar el romanticisme, sembla que despunta tímidament un corrent que, segons Cornadó, defensa la militància antiromàntica 'Passat el romanticisme vuitcentista, després de les literatures simbolistes, les experiències més o menys caòtiques dels escriptors maleïts i després del surrealisme, sembla que torna a prendre força un nou romanticisme que envaeix no solament la literatura sinó també els mitjans de comunicació on es potencien les emocions, on se'ns demana que donem regna solta a les mateixes i on ens parlen d'intel·ligència emocional. La literatura de la raó, en termes exagerats, podria dir-se que és una opció de militància antiromàntica'.

Així doncs, el cicle de diàlegs 'Literatura de la raó' no només repassarà el període històric dominat pel pensament il·lustrat, sinó que també s'acostarà a l'època contemporània per rememorar a aquells autors que van anteposar la ciència al cor. Entre els noms que sens dubte apareixeran durant les converses destaquen, en l'àmbit internacional, Voltaire, Rousseau i Holback, i en el nacional, Benito Jerónimo Feijoo, Gaspar Melchor, Jovellanos, José Cadalso i Meléndez Valdés. Una mica més propers al nostre temps, estarien Ortega i Gasset, María Zambrano i, en certa manera, Josep Pla. Entre els filòsofs que van defensar aquest tipus de pensament, cal esmentar a Russell, Wittgenstein i Mario Bunge, entre altres.

Durant les jornades sobre la 'literatura de la raó', s'escoltaran les veus dels filòsofs contemporanis Pere Montaner i Alfons Barceló, així com dels escriptors Francesc Cornadó i José Florencio Martínez. Les seves xerrades, moderades per Marga Iriarte, ens aproximaran a un tipus de literatura que sens dubte mereix ser vindicada.

12 de juny, a les 19,00 horas. Primera jornada
El concepte de racionalitat per Pere Montaner
La raó científica per Alfons Barceló
Diàleg entre els conferenciants moderat per Marga Iriarte

13 de juny, a les 19,00 horas. Segona jornada
L’art i la raó per Francesc Cornadó
Literatura de la raó per José Florencio Martínez
Diàleg entre els conferenciants moderat per Marga Iriarte

Reial Cercle Artístic
C/. Arcs, 5 Barcelona