Aula Maria Mercè Marçal - 5a. Planta de l'Ateneu Barcelonés
C/. Canuda, 6 Barcelona

Miquel-Lluís Muntané. Barcelona,  setembre de 1956. Amb estudis en els camps de la filologia, la sociologia i la música, és autor d’una obra literària extensa i s’ha dedicat també a la docència, la traducció, la gestió cultural i el periodisme.

Fou editor i director de la revista Saba Poètica, que es publicà els anys 1980-92, i col·labora en diferents mitjans de comunicació. Alguns dels seus articles han estat recollits en dos volums: L’espai de la paraula (1990) i Encetar la poma. Escrits sobre cultura (2008).

En el camp de l’associacionisme i la gestió cultural fou president de la Federació Catalana d’Associacions i Clubs UNESCO (1995-99), membre del Consell de Cultura de Barcelona (2008-15), i president de l’Associació de Crítics i Comentaristes Musicals en Llengua Catalana.

La seva obra abraça els gèneres de la biografia: Antoni Coll i Cruells, el valor d’una tasca (1987); l’assaig: Cultura i societat a la Barcelona del segle XVII (2007), El moviment coral dins el teixit social català (2016), UNESCO. Història d’un somni (2000); les memòries: De sèver i de quars. Apunts memorialístics 1981-1999 (2015); el dietari: La seducció dels rius (2006); el teatre: De portes endins (1987), La penúltima illa (1992); la narració breu: Crònica d’hores petites (1981), Madrigal (2001) i la novel·la: Millor actriu secundària (1997), La fi dels dies llargs (2005).

Però destaca principalment en el gènere poètic, al qual pertany la major part de la seva obra: L’esperança del jonc (1980), Llegat de coratge (1983), A influx del perigeu (1985), L’altra distància (1994), El foc i la frontera (1997), Migdia a l’obrador (2003), El tomb de les batalles (2009), Hores tangents (2012), Qualitats de la fusta (2016). Gran part d’aquests poemes han estat recollits a Construir la transparència (2018), antologia a cura de Vicenç Llorca. La seva obra poètica, escrita en un estil que aprofita intensament els recursos que ofereix el llenguatge literari, evoluciona des de l’expressió més diàfana de la lluita per fer camí oposant-se als valors negatius de la societat, fins a l’intent de comprendre la dimensió moral de l’ésser humà a través d’una percepció afinada del detall.

Una part de la seva obra ha estat traduïda al castellà: La hiedra obstinada (2010), traducció al castellà dels poemaris L’altra distància i Migdia a l’obrador a càrrec de J.A. Arcediano i A. García-Lorente; la novel·la Mejor actriz secundaria (2013), a càrrec de Maite Fernández i les peces teatrals La penúltima isla y Hojas en blanco (2016), traduïdes per Maite Fernández i Antonio García Lorente.