Les tres lleis de la robòtica, àmpliament conegudes i escrites per l'autor de ciència-ficció Isaac Asimov, diuen que cap robot pot fer mal a cap humà ni permetre que un humà sigui perjudicat per la inacció (primera llei), que qualsevol robot ha d'obeir qualsevol ordre donada a per un humà tret que vagi en contra de la primera llei i que un robot s'ha de protegir a si mateix tret que entri en contradicció amb la primera o la segona llei

La infracció dels drets d'autor perjudica els humans? Com recorda la nostra campanya anual a les xarxes socials cada 23 d'abril, #rerecadallibre hi ha un autor. Hi ha proves documentades d'ús il·legal d'obres amb drets d'autor en la formació d'aquest tipus de programari.

Per tant, estem #contraelsescriptoides

Són robots? No tenen una estructura autònoma, semblen granges de dades, estàtiques, denses, amenaçadores. Però tenen una manera de comunicar-se amb nosaltres. I induir-nos a falses creences o fer-nos pensar que estem fent actes legals i ètics quan interactuem amb aquests programes. Aquests robots utilitzen les nostres dades, sovint sense el nostre consentiment, i ara estan construint capacitats competidores per substituir-nos a nosaltres, els escriptors.

Per tant, estem #contraelsescriptoides

La tercera llei sobre la ciència de l'escriptor i científic de ciència-ficció Arthur C. Clarke diu que qualsevol tecnologia prou avançada no es pot distingir de la màgia. La gent sembla fascinada pels resultats de les tecnologies robòtiques i les està utilitzant en qualsevol tipus d'aspecte de la seva vida quotidiana, com ara falsificar textos, tesis doctorals o novel·les. Però això no és màgia. És un truc barat. Aquests motors robòtics són el que va escriure Jorge Luis Borges: “mitja dotzena de micos proveïts de màquines d'escriure produirien, en unes quantes eternitats, tots els llibres del Museu Britànic”. Els escriptoides són micos increïblement ràpids, amb la capacitat afegida de redactar respostes segons les indicacions que els donen els usuaris. Això no és intel·ligència, sinó poder combinatori. Els escriptoides no escriuen, sinó que compilen.

Per tant, estem #contraelsescriptoides

Podem esperar que alguns d'aquests motors robòtics esdevinguin autoaprenentatges. Sembla que això es pot descontrolar, i hi ha molts enginyers, científics i filòsofs que ho diuen. De fet, els motors robòtics són disfresses per a humans no sempre ben pensats. Ens referim a la IA en singular, com si només fos una entitat mundial que respongués preguntes. Això és perillós perquè posa aquesta entitat (l'anomenada IA) en un fals nivell suprahumà, una mena de "déu" dissenyant la nostra realitat. No humà no vol dir millor que humà. Al contrari.

Per tant, estem #contraelsescriptoides

Es tracta d'elevar els nostres llindars ètics per protegir-nos i protegir el nostre futur. No només com a escriptors sinó com a ciutadans de països (encara) democràtics i lliures. I no només amb marcs ètics sinó amb lleis fortes i protectores. Els nostres governs han de mirar aquestes amenaces i actuar. Estem en un moment molt delicat. El món virtual s'està apoderant no només dels espais relacionals, sinó fins i tot emocionals de les persones. I, per descomptat, ocuparà molts espais i feines dels autors. Nosaltres, els escriptors, reclamem els nostres drets com a autors i professionals. Reclamem el nostre dret a ser escoltats, a posar sobre la taula les pors i els dubtes de milions de lectors, ciutadans, éssers humans. Defensem la llibertat de tots nosaltres. La tecnologia no ha de conduir les nostres vides ni organitzar els nostres somnis.

Per tant, estem #contraelsescriptoides

I tu?