Català - Castellano
Associa-t'hi! Noticia anterior
Noticia següent
Una biografia ficcionada i teatralitzada
11/7/2025
E
l polifacètic (escriptor, actor, professor, fotògraf, publicista...) Jordi Folck (Reus, 1961) ha endegat un nou projecte d’allò més necessari i interessant, la “Biblioteca Jordi Folck de Dramatúrgies”, per apropar textos de teatre familiar, que massa sovint es perden, a famílies, escoles, biblioteques..., com apunta al pròleg del primer volum de la col·lecció, La biblioteca del senyor Seguin, una teatralització, musicada i tot, de la vida i l’obra de Josep Vallverdú. La col·lecció té uns objectius que poden semblar una mica utòpics, però que l’honoren, com tantes altres iniciatives que ha dut a terme. Les solapes de les cobertes dels tres volums apareguts fins ara ho deixen ben clar: “Teatre per llegir en veu alta, per interpretar a casa i a l’aula, per allunyar-nos de les pantalles i que la força de la paraula ressoni, com en temps antics, en el silenci de la tarda o de la nit”.
Els tres primers volums són obres seves escrites i representades arran de les commemoracions d’anys institucionals, dedicats, ara com ara, al ja esmentat Josep Vallverdú (Lleida, 1923); a Joan Salvat-Papasseit (Barcelona, 1894-1924), el segon volum de la col·lecció, titulat Salvat-Papasseit i els nens de la meva escala; i el darrer, que ressenyo, dedicat a Àngel Guimerà (Santa Cruz de Tenerife, 1845 - Barcelona, 1924). Esperem i desitgem que ja vagi preparant els de Paco Candel, del qual aquest any commemorem el centenari del naixement, i d’Antoni Gaudí, el centenari de la mort del qual ens arribarà l’any 2026.
Soc Àngel Guimerà (Hola Creador i Veus Públiques Edicions), com he apuntat, és una biografia ficcionada i teatralitzada d’Àngel Guimerà, representada per ell mateix, que, arran del centenari i com una de les seves creacions, surt de la tomba i es troba representant el seu propi personatge en un teatre d’aficionats, només acompanyat d’un segon actor que fa més àgil el text i impedeix que sigui un llarg monòleg o un dels nombrosos discursos que Guimerà va pronunciar. Ell mateix fa un repàs, doncs, de la seva vida i obra, amb referències i lectures de textos propis, però també de ressenyes d’obres seves, de polèmiques aparegudes a la premsa...
No hi falten, imbricades en el text, referències a l’actualitat (clares i crítiques, tot sigui dit, i presents en tots tres volums), com ara al dèficit fiscal (p. 43, per exemple); als polítics actuals, que qualifica “de fireta, amb sang d’orxata, escalfadors de butaques” (p. 48); als joves, que “són uns inconscients. Us traieu de sobre el català com els mitjons bruts. No hi ha sentiment de pertinença a un país i a una llengua” (p. 49); o al menyspreu per la cultura: “un temps que ja no és el meu, aquell que ha fet de poetes i lletraferits, d’actors i músics, pintors i artistes zeros a les esquerres” (p. 90). Per tot plegat, per tot el que troba en aquest segle XXI en què ha aparegut com una ànima en pena, no ens fa estrany que acabi demanant de tornar a la tomba, amb els versos d’un dels seus personatges: “La sepultura altra volta, / la soledat i l’oblit!... / Oh gràcies, mon Déu; benhages; / he somniat que era entre els vius!” (p. 90).
Una bona aproximació a Guimerà, com també ho són els altres dos volums, dedicats a Josep Vallverdú i a Joan Salvat-Papasseit, com he dit. Només els hem de retreure que no s’hagin editat i corregit (malgrat els correctors que apareixen a la pàgina de crèdits) amb la cura que es mereix una col·lecció d’aquestes característiques.
Pere Martí i Bertran
Artícles relacionats :
11/7/2025
Els tres primers volums són obres seves escrites i representades arran de les commemoracions d’anys institucionals, dedicats, ara com ara, al ja esmentat Josep Vallverdú (Lleida, 1923); a Joan Salvat-Papasseit (Barcelona, 1894-1924), el segon volum de la col·lecció, titulat Salvat-Papasseit i els nens de la meva escala; i el darrer, que ressenyo, dedicat a Àngel Guimerà (Santa Cruz de Tenerife, 1845 - Barcelona, 1924). Esperem i desitgem que ja vagi preparant els de Paco Candel, del qual aquest any commemorem el centenari del naixement, i d’Antoni Gaudí, el centenari de la mort del qual ens arribarà l’any 2026.
Soc Àngel Guimerà (Hola Creador i Veus Públiques Edicions), com he apuntat, és una biografia ficcionada i teatralitzada d’Àngel Guimerà, representada per ell mateix, que, arran del centenari i com una de les seves creacions, surt de la tomba i es troba representant el seu propi personatge en un teatre d’aficionats, només acompanyat d’un segon actor que fa més àgil el text i impedeix que sigui un llarg monòleg o un dels nombrosos discursos que Guimerà va pronunciar. Ell mateix fa un repàs, doncs, de la seva vida i obra, amb referències i lectures de textos propis, però també de ressenyes d’obres seves, de polèmiques aparegudes a la premsa...
No hi falten, imbricades en el text, referències a l’actualitat (clares i crítiques, tot sigui dit, i presents en tots tres volums), com ara al dèficit fiscal (p. 43, per exemple); als polítics actuals, que qualifica “de fireta, amb sang d’orxata, escalfadors de butaques” (p. 48); als joves, que “són uns inconscients. Us traieu de sobre el català com els mitjons bruts. No hi ha sentiment de pertinença a un país i a una llengua” (p. 49); o al menyspreu per la cultura: “un temps que ja no és el meu, aquell que ha fet de poetes i lletraferits, d’actors i músics, pintors i artistes zeros a les esquerres” (p. 90). Per tot plegat, per tot el que troba en aquest segle XXI en què ha aparegut com una ànima en pena, no ens fa estrany que acabi demanant de tornar a la tomba, amb els versos d’un dels seus personatges: “La sepultura altra volta, / la soledat i l’oblit!... / Oh gràcies, mon Déu; benhages; / he somniat que era entre els vius!” (p. 90).
Una bona aproximació a Guimerà, com també ho són els altres dos volums, dedicats a Josep Vallverdú i a Joan Salvat-Papasseit, com he dit. Només els hem de retreure que no s’hagin editat i corregit (malgrat els correctors que apareixen a la pàgina de crèdits) amb la cura que es mereix una col·lecció d’aquestes característiques.
Pere Martí i Bertran
Artícles relacionats :
-
Sense artícles relacionats
Noticia anterior
Noticia següent
