Català - Castellano
Associa-t'hi! Noticia anterior
Noticia següent
Viure per sacsejar consciències
14/9/2025
J
ordi Sierra i Fabra publica 'La conversió de Habib' (Univers), un llibre superb, amb un sentit del ritme exquisit, que transcendeix les fronteres del gènere negre i es converteix en una crònica fosca i molt real dels nostres dies
Autor de gairebé 400 llibres sobretot de literatura infantil i juvenil i traduït a 25 idiomes, l’escriptor Jordi Sierra i Fabra (Barcelona, 1947) acaba de publicar La conversió d’en Habib, una novel·la negra que recupera un dels seus personatges preferits: la periodista d’investigació Magda Ventura, una dona que no ha tingut una vida fàcil perquè, entre d’altres infortunis, un atemptat a Afganistan la va deixar ferida i va matar la seva parella, en Rafa, d’un tret al clatell dues setmanes abans que es casessin. Ara les úniques coses que li donen forces i l’aparten dels malsons són la seva feina a la revista setmanal Zona Interior i el gaudi del sexe.
La conversió d’en Habib és la cinquena novel·la protagonitzada per la Magda, que viatja deu dies a Colòmbia per investigar el tràfic d’animals exòtics, un assumpte que li va despertar la curiositat a la festa a casa de Manel Casadevall, un amic de l’amant de la dona, en Néstor Oranich, advocat y «playboy tendre». Mentre anava al lavabo, la Magda va entrar en una habitació que era «com un zoo casolà» plena de gàbies amb animals exòtics i prohibits que procedien de Colòmbia. L’ajuda en Habib Haddari, un noi marroquí que segueix gent i espia per ella a canvi de diners per sobreviure, «un encantador de serps». Habib descobreix que els tres ports espanyols on arriben animals il·legals són Almeria, València i les Illes Canàries. Ara cal investigar què passa a Catalunya i on és el magatzem d’animals prohibits: «sense risc no hi ha recompensa».
Amb un narrador omniscient modèlic i una estructura de set parts que s’estén al llarg dels dies d’una setmana, Sierra i Fabra aconsegueix narrar la plenitud de cada dia de principi a fi amb diàlegs vius, estalviant-nos detalls sobrers i faramalla retòrica. En paral·lel a la trama del tràfic d’animals, l’autor enfila una segona línia argumental que ens porta a un assassinat comès al carrer on viu la Magda. Dos motoristes han apunyalat un altre home a ple dia, just quan ella torna a casa seva: el mort és Habib, li ho comunica Joan Molins, el seu amic, confident i protector, inspector dels Mossos: guerra de bandes? Drogues? Revenja? El crim fa confluir les dues trames i es converteix en el detonant que fa que la vida de la Magda entri en un pou de misteri sòrdid i es vegi involucrada en una trama de bitllets falsos i un complot terrorista mentre investiga pel seu compte la misteriosa mort d’en Habib al barri del Raval. Aquí Sierra i Fabra trenca deliciosament una norma del gènere: qui investiga el crim és periodista, i no policia. La Magda «sempre havia anat darrere la notícia» però ara «la notícia era ella».
La tossudesa portarà la investigadora a una experiència perillosa: la segresten i l’apallissen dos terroristes integristes que planegen un atemptat terrorista en una casa abandonada de Vallirana. La Magda entra a la força al món marginal de la immigració il·legal, coneix els rituals masclistes d’algunes cultures i els casaments concertats impossibles d’entendre. En aquest sentit, La conversió d’en Habib planteja qüestions actuals sobre la tolerància, el respecte i la comprensió entre cultures, i critica la ignorància, les violacions en grup, la banalitat de les xarxes socials i els mòbils, «una plaga global».
En un moment en què les tensions entre comunitats han estat presents en el debat públic i ara que fa vuit anys dels atemptats de Barcelona i Cambrils, La conversió d’en Habib recorda i remarca la importància del diàleg i l’empatia en un context social on els delictes d’odi s’estandaritzen. Amb un final on s’explica la conversió del títol —un desenllaç intens amb què l’autor fa un gir esplèndid i del tot inesperat que no té res a veure amb la religió però que tanca el trencaclosques—, Sierra i Fabra remata un llibre superb, amb un sentit del ritme exquisit, que transcendeix les fronteres del gènere negre i es converteix en una crònica fosca i molt real dels nostres dies.
Anna Carreras i Aubet-nuvol
Artícles relacionats :
14/9/2025
Autor de gairebé 400 llibres sobretot de literatura infantil i juvenil i traduït a 25 idiomes, l’escriptor Jordi Sierra i Fabra (Barcelona, 1947) acaba de publicar La conversió d’en Habib, una novel·la negra que recupera un dels seus personatges preferits: la periodista d’investigació Magda Ventura, una dona que no ha tingut una vida fàcil perquè, entre d’altres infortunis, un atemptat a Afganistan la va deixar ferida i va matar la seva parella, en Rafa, d’un tret al clatell dues setmanes abans que es casessin. Ara les úniques coses que li donen forces i l’aparten dels malsons són la seva feina a la revista setmanal Zona Interior i el gaudi del sexe.
La conversió d’en Habib és la cinquena novel·la protagonitzada per la Magda, que viatja deu dies a Colòmbia per investigar el tràfic d’animals exòtics, un assumpte que li va despertar la curiositat a la festa a casa de Manel Casadevall, un amic de l’amant de la dona, en Néstor Oranich, advocat y «playboy tendre». Mentre anava al lavabo, la Magda va entrar en una habitació que era «com un zoo casolà» plena de gàbies amb animals exòtics i prohibits que procedien de Colòmbia. L’ajuda en Habib Haddari, un noi marroquí que segueix gent i espia per ella a canvi de diners per sobreviure, «un encantador de serps». Habib descobreix que els tres ports espanyols on arriben animals il·legals són Almeria, València i les Illes Canàries. Ara cal investigar què passa a Catalunya i on és el magatzem d’animals prohibits: «sense risc no hi ha recompensa».
Amb un narrador omniscient modèlic i una estructura de set parts que s’estén al llarg dels dies d’una setmana, Sierra i Fabra aconsegueix narrar la plenitud de cada dia de principi a fi amb diàlegs vius, estalviant-nos detalls sobrers i faramalla retòrica. En paral·lel a la trama del tràfic d’animals, l’autor enfila una segona línia argumental que ens porta a un assassinat comès al carrer on viu la Magda. Dos motoristes han apunyalat un altre home a ple dia, just quan ella torna a casa seva: el mort és Habib, li ho comunica Joan Molins, el seu amic, confident i protector, inspector dels Mossos: guerra de bandes? Drogues? Revenja? El crim fa confluir les dues trames i es converteix en el detonant que fa que la vida de la Magda entri en un pou de misteri sòrdid i es vegi involucrada en una trama de bitllets falsos i un complot terrorista mentre investiga pel seu compte la misteriosa mort d’en Habib al barri del Raval. Aquí Sierra i Fabra trenca deliciosament una norma del gènere: qui investiga el crim és periodista, i no policia. La Magda «sempre havia anat darrere la notícia» però ara «la notícia era ella».
La tossudesa portarà la investigadora a una experiència perillosa: la segresten i l’apallissen dos terroristes integristes que planegen un atemptat terrorista en una casa abandonada de Vallirana. La Magda entra a la força al món marginal de la immigració il·legal, coneix els rituals masclistes d’algunes cultures i els casaments concertats impossibles d’entendre. En aquest sentit, La conversió d’en Habib planteja qüestions actuals sobre la tolerància, el respecte i la comprensió entre cultures, i critica la ignorància, les violacions en grup, la banalitat de les xarxes socials i els mòbils, «una plaga global».
En un moment en què les tensions entre comunitats han estat presents en el debat públic i ara que fa vuit anys dels atemptats de Barcelona i Cambrils, La conversió d’en Habib recorda i remarca la importància del diàleg i l’empatia en un context social on els delictes d’odi s’estandaritzen. Amb un final on s’explica la conversió del títol —un desenllaç intens amb què l’autor fa un gir esplèndid i del tot inesperat que no té res a veure amb la religió però que tanca el trencaclosques—, Sierra i Fabra remata un llibre superb, amb un sentit del ritme exquisit, que transcendeix les fronteres del gènere negre i es converteix en una crònica fosca i molt real dels nostres dies.
Anna Carreras i Aubet-nuvol
Artícles relacionats :
-
Sense artícles relacionats
Noticia anterior
Noticia següent
