Català - Castellano
Associa-t'hi! Noticia anterior
Noticia següent
Quan l’educació va anar al sumaríssim
21/11/2025
J
iménez i Guitart van ser dues víctimes d’uns militars que van netejar la societat amb crueltat
Sobre com es va destruir el país es continuen escrivint moltes històries, però ningú sap amb precisió fins on va arribar la repressió política, moral i religiosa que els militars i la dreta van imposar. El país amb ànsies de modernització, i amb grans sectors imposant la revolució davant els involucionistes, va patir un retrocés, representat no únicament per la camarilla del general Franco. Els catòlics van arribar tan lluny en la seva col·laboració que van desaparèixer ells mateixos. Es pot comprovar visitant una església el cap de setmana, i veure què ha quedat.
En una molt bella edició il·lustrada, els historiadors Salvador Coll Icart i Daniel Montañà Buchaca presenten Dos mestres represaliats pel franquisme (Cossetània), una biografia dels mestres immolats Josep Maria Jiménez Bretos, afusellat al Camp de la Bota el 1939, i Josep Guitart Faura, condemnat a trenta anys de presó i depurat. Com expliquen els historiadors, el primer apartat fa referència a la trajectòria de Josep Maria Jiménez Bretos com a mestre, així com a la seva estada a la Pobla de Lillet i a Cardedeu durant l’època republicana. També s’hi aborda la Guerra Civil a Cardedeu. Atès que la guerra a Cardedeu ja ha estat àmpliament documentada, només exposen els fets més rellevants, els directament relacionats amb els aspectes que volen explicar, amb l’objectiu principal de contextualitzar els esdeveniments. Encara que el mestre Jiménez Bretos no hi hagués participat directament, els esdeveniments que van tenir lloc van deixar una forta commoció al poble i serveixen com a context per entendre com van viure la família Jiménez i els habitants de Cardedeu durant aquells anys convulsos. Pel que fa al judici, l’han documentat mitjançant el sumaríssim, que incloïa el processament de vint-i-tres persones: “Malauradament, no ens han arribat fins als nostres dies les cartes que el mestre va enviar des de la presó a la seva esposa i als seus fills. Per tant, només disposem de les declaracions oficials fetes durant el judici i de la seva depuració.”
Ja sabem que aquests dos professors, que van coincidir a la Pobla de Lillet, no tenen la rellevància d’un general comunista o del president Companys, contínuament homenatjat com a màrtir i símbol, però sí que dona una idea metòdica de com es va escampar la sistemàtica desaparició d’una àmplia capa de la societat, que havia apostat fermament pel canvi del país feudal a una situació democràtica. Franco va decidir amputar aquest gran segment de la societat, i així ens va en l’actualitat. La substitució d’aquells mestres per soldats franquistes i capellans resistents va donar unes generacions marcades pel silenci i la misèria moral. Fins a la reinstauració de la democràcia no es va veure ni un pit de dona perquè el Caudillo era un reprimit. I com aquest exemple, en podríem citar un cabàs, de com el règim es va instaurar en les ments de diferents generacions fins a fer nostra aquella cèlebre frase de Juan Goytisolo quan afirmava que havíem de disparar contra el policia que tots dúiem dins. El llibre de Coll i Montañà també està bé perquè contextualitza amb documents, fotografies i, fins i tot, dibuixos el clima d’uns dies infaustos.
També m’agrada que els historiadors no entrin en disquisicions entre bons i dolents sinó que presentin documents i fitxes d’una manera gairebé científica. Així, el volum és, per les diferents raons exposades, un document de primer ordre, que ve acompanyat d’un disseny de luxe.
David Castillo - elpunt-avui
Artícles relacionats :
21/11/2025
Sobre com es va destruir el país es continuen escrivint moltes històries, però ningú sap amb precisió fins on va arribar la repressió política, moral i religiosa que els militars i la dreta van imposar. El país amb ànsies de modernització, i amb grans sectors imposant la revolució davant els involucionistes, va patir un retrocés, representat no únicament per la camarilla del general Franco. Els catòlics van arribar tan lluny en la seva col·laboració que van desaparèixer ells mateixos. Es pot comprovar visitant una església el cap de setmana, i veure què ha quedat.
En una molt bella edició il·lustrada, els historiadors Salvador Coll Icart i Daniel Montañà Buchaca presenten Dos mestres represaliats pel franquisme (Cossetània), una biografia dels mestres immolats Josep Maria Jiménez Bretos, afusellat al Camp de la Bota el 1939, i Josep Guitart Faura, condemnat a trenta anys de presó i depurat. Com expliquen els historiadors, el primer apartat fa referència a la trajectòria de Josep Maria Jiménez Bretos com a mestre, així com a la seva estada a la Pobla de Lillet i a Cardedeu durant l’època republicana. També s’hi aborda la Guerra Civil a Cardedeu. Atès que la guerra a Cardedeu ja ha estat àmpliament documentada, només exposen els fets més rellevants, els directament relacionats amb els aspectes que volen explicar, amb l’objectiu principal de contextualitzar els esdeveniments. Encara que el mestre Jiménez Bretos no hi hagués participat directament, els esdeveniments que van tenir lloc van deixar una forta commoció al poble i serveixen com a context per entendre com van viure la família Jiménez i els habitants de Cardedeu durant aquells anys convulsos. Pel que fa al judici, l’han documentat mitjançant el sumaríssim, que incloïa el processament de vint-i-tres persones: “Malauradament, no ens han arribat fins als nostres dies les cartes que el mestre va enviar des de la presó a la seva esposa i als seus fills. Per tant, només disposem de les declaracions oficials fetes durant el judici i de la seva depuració.”
Ja sabem que aquests dos professors, que van coincidir a la Pobla de Lillet, no tenen la rellevància d’un general comunista o del president Companys, contínuament homenatjat com a màrtir i símbol, però sí que dona una idea metòdica de com es va escampar la sistemàtica desaparició d’una àmplia capa de la societat, que havia apostat fermament pel canvi del país feudal a una situació democràtica. Franco va decidir amputar aquest gran segment de la societat, i així ens va en l’actualitat. La substitució d’aquells mestres per soldats franquistes i capellans resistents va donar unes generacions marcades pel silenci i la misèria moral. Fins a la reinstauració de la democràcia no es va veure ni un pit de dona perquè el Caudillo era un reprimit. I com aquest exemple, en podríem citar un cabàs, de com el règim es va instaurar en les ments de diferents generacions fins a fer nostra aquella cèlebre frase de Juan Goytisolo quan afirmava que havíem de disparar contra el policia que tots dúiem dins. El llibre de Coll i Montañà també està bé perquè contextualitza amb documents, fotografies i, fins i tot, dibuixos el clima d’uns dies infaustos.
També m’agrada que els historiadors no entrin en disquisicions entre bons i dolents sinó que presentin documents i fitxes d’una manera gairebé científica. Així, el volum és, per les diferents raons exposades, un document de primer ordre, que ve acompanyat d’un disseny de luxe.
David Castillo - elpunt-avui
Artícles relacionats :
-
Sense artícles relacionats
Noticia anterior
Noticia següent
