Català - Castellano
Associa-t'hi! Noticia anterior
Noticia següent
Què commemorem el 2026?
5/1/2026
C
om cada primer de gener, Joan Josep Isern ens parla d’algunes de les efemèrides, aniversaris i commemoracions més destacats que celebrarem el 2026, l’any que comença
De la mateixa manera que aquest 2025 que acabem de deixar enrere ha estat marcat –sobretot a la part final– pel cinquantè aniversari de la mort del dictador, els dotze mesos vinents commemorarem un bon nombre de fets que, vists amb una perspectiva de mig segle, dibuixen el retrat d’un país que tenia pressa per treure’s del damunt la crosta infame d’aquells anys de franquisme. Un temps, doncs, carregat d’il·lusions i de ganes de canviar… que la crua realitat s’ha encarregat de rebaixar lamentablement.
Tres concerts, cinc assassinats i un diari nou de trinca
No vàrem haver d’esperar gaire per veure-li les dues cares, al ninot. Un dels primers esdeveniments que presagiaven uns nous temps va ser la tanda de tres recitals de Lluís Llach al Palau dels Esports de Barcelona els dies 15, 16 i 17 de gener, enregistrats en el disc Barcelona, gener de 1976, un document impagable no tan sols per la part musical –amb un Llach en plena forma–, sinó també per la participació entusiàstica del públic. Una participació que a parer meu és la banda sonora més fidel d’aquella efervescència amb què ens disposàvem a viure la nova època. En contrapartida, un dels primers esdeveniments que feien entendre que les coses no havien canviat gens va ser la matança del 3 de març dins l’església de Sant Francesc d’Assís de Vitòria (País Basc) arran d’una vaga de treballadors que la policia va reprimir durament, amb un saldo final de cinc morts entre els vaguistes. Uns fets que van inspirar la cantata Campanades a morts que l’any següent va publicar en disc Lluís Llach.
Per primera vegada d’ençà del final de la guerra el dia de Sant Jordi va aparèixer un diari escrit íntegrament en llengua catalana: l’Avui, amb Josep Faulí i Josep Maria Cadena com a director i subdirector, respectivament. Aquell mateix dia començaven dues seccions diàries que varen esdevenir històriques: “El llenguatge”, d’Albert Jané, que es va publicar fins el 1985, i “A la vora de…”, de Josep M. Espinàs, que es va mantenir fins el 1999, quan va passar a un altre diari.
Seguint el camí obert per l’Avui, quatre publicacions més en català varen veure la llum en aquells mesos: el setmanari Arreu, el número zero de l’Avenç, la bimestral Taula de Canvi, dirigida per Alfonso-Carlos Comín i, al País Valencià, la mensual Saó. Una llista ben engrescadora a la qual cal afegir Vindicación feminista, de periodicitat mensual i en castellà.
Paranimf de dones, el Grec i el Lliure, Sant Boi i Ràdio 4
El gener del 1976 es va suprimir l’obligatorietat de projectar en els cinemes el noticiari oficialista No-Do; els últims dies de maig es varen celebrar al paranimf de la Universitat de Barcelona les Jornades Catalanes de la Dona; al juliol es va constituir l’Assemblea d’Actors i Directors, que va activar la primera temporada de teatre popular al Teatre Grec de Montjuïc; paral·lelament, al barri de Gràcia es va fundar el Teatre Lliure que el desembre es va estrenar amb la representació de Camí de nit 1854’ de Lluís Pasqual, dirigida per Fabià Puigserver.
El primer Onze de Setembre després de Franco es va celebrar de manera multitudinària a Sant Boi. En els parlaments d’aquell dia tres noms importants: Miquel Roca i Junyent, Octavi Saltor i, sobretot, Jordi Carbonell, que ens va advertir del perill que la prudència no ens fes traïdors, una sentència ben actual que ens invita a reflexionar sobre l’eficàcia real d’allò tan bonic de “ni un paper a terra”.
El 13 de desembre va començar la programació de Ràdio 4, la primera emissora íntegrament en català d’ençà del 1939. El mes de març es va publicar una disposició que autoritzava el Registre Civil a inscriure en la documentació oficial els noms en llengua catalana, el mes de setembre es va estrenar el film d’Antoni Ribas La ciutat cremada, a Ràdio Barcelona Joaquim Maria Puyal va fer la primera retransmissió d’un partit de futbol en català, a Perpinyà l’escola Bressola va començar les activitats i a Palma Rafael Jaume va obrir la llibreria Cavall Verd especialitzada en poesia.
Una Marxa per la Llibertat, la perruca de Carrillo i l’estultícia de Suárez
La relació de fets notoris de fa cinquanta anys continua: el 22 de juny de 1976 es va fer al Palau Blaugrana el míting fundacional del PSC-Congrés; entre el juliol i el setembre es va escampar arreu del país la Marxa de la Llibertat, reprimida sovint per la policia i les forces d’extrema dreta. L’11 de juny els Rolling Stones van actuar per primera vegada a la Monumental de Barcelona –el mateix escenari on onze anys abans havien cantat els Beatles–, dins la ronda europea de presentació del disc Black & Blue.
El 5 d’abril vint-i-set presos polítics varen protagonitzar una fugida espectacular del penal de Segòvia; Oriol Solé Sugrañes, un dels fugitius, va ser abatut a trets l’endemà per la Guàrdia Civil; pocs mesos després el dirigent del PCE Santiago Carrillo va ser detingut a Madrid després de fotografiar-se en diversos llocs de la ciutat abillat amb una perruca; el 30 de desembre es va inaugurar el mosaic de Joan Miró al Pla de l’Ós de la Rambla de Barcelona i en ple mes d’agost l’estultícia celtibèrica es va posar una vegada més en evidència amb unes declaracions del president del govern espanyol Adolfo Suárez a la revista Paris Match en què afirmava que no es podia ensenyar química nuclear de manera seriosa ni en català ni en èuscar.
Aquest apartat inicial sobre les coses que ens va portar l’any 1976 el tancaré amb un recordatori a unes quantes persones que ens varen deixar aquells mesos: els poetes Antoni Pous (6 d’agost) i Clementina Arderiu (17 de febrer), el músic i eclesiàstic Josep Armengou (21 de gener), l’escriptor Jaume Picas (11 d’octubre), el pedagog Ramon Fuster i Rabés (26 d’agost), el col·leccionista d’art Manuel Rocamora (6 de febrer), l’editor Rafael Dalmau (28 d’octubre) i el polític Joan Baptista Roca i Caball (23 d’agost).
Prats de Molló, la vaga de tramvies, la Caputxinada: la resistència sempre necessària
El mes de novembre farà cent anys del frustrat intent d’invasió de Catalunya conegut com els “fets de Prats de Molló” i el març en farà setanta-cinc de la vaga de tramvies de Barcelona, primera i reeixida manifestació col·lectiva de protesta motivada per una pujada del preu del bitllet. L’any 1966 es varen produir uns quants esdeveniments importants marcats per la resistència contra el règim franquista. Més concretament, farà seixanta anys de la Caputxinada (del 9 a l’11 de març), de la manifestació de cent trenta capellans davant la prefectura de la policia a la Via Laietana de Barcelona reprimida sense contemplacions per les forces de l’ordre (11 de maig) i de la primera representació en terres catalanes d’El Pessebre, de Pau Casals, l’11 de setembre a Cuixà amb la presència de l’abat Escarré. El mestre Casals va dirigir l’Orquestra de Tolosa de Llenguadoc i l’Orfeó Català.
S’acosta el centenari de l’intent de reconquesta independentista de Francesc Macià
El juliol d’aquell 1966 es va fer la primera Escola d’Estiu Rosa Sensat i el 7 de juny Raimon va cantar per primera vegada a la sala Olympia de París. Precisament dues setmanes abans Bob Dylan, acompanyat per The Band, havia fet al mateix escenari un concert molt protestat pel públic a causa de la presència d’una bandera americana gegantina posada com a únic teló de fons.
En un epígraf com aquest, centrat en la resistència cultural i cívica contra el règim franquista, no podia faltar una referència al setmanari Tele-Estel, aparegut el juliol del 1966, és a dir, deu anys abans que l’Avui. D’ençà del número inaugural, la revista va publicar un encreuat de Tísner, el primer que es feia en català després de la guerra. Tele-Estel va tenir una existència complicada que la va portar a tancar portes definitivament l’any 1970.
La llista d’aniversaris relacionats amb la resistència del nostre país continua amb la Marxa de la Llibertat de l’estiu de 1976, ja comentada més amunt, amb els quaranta-cinc anys de la constitució –el març del 1981– de la Crida a la Solidaritat en Defensa de la Llengua, la Cultura i la Nació Catalanes com a reacció al “Manifest dels 2.300” publicat al Diario 16, amb l’acte multitudinari convocat per la Crida al Camp Nou el 24 de juny d’aquell mateix any i amb el referèndum, el 12 de març de 1986, sobre l’entrada d’Espanya a l’OTAN amb victòria del “sí” a tot l’estat espanyol, per bé que Catalunya i el País Basc es van decantar clarament pel “no”.
Quant a aniversaris culturals, farà setanta-cinc anys que es va fundar el Grup R d’arquitectura, que va ser un important catalitzador de la recuperació de la modernitat, tot entroncant amb l’activitat del GATCPAC abans de la guerra civil. En el grup inicial trobem noms com Josep Antoni Coderch, Josep Maria Sostres, Antoni de Moragas, Joaquim Gili i Manuel Valls, al costat de joves arquitectes que aleshores ja despuntaven, com Oriol Bohigas, Josep Maria Martorell, Josep Pratmarsó i Manuel Ribas Piera. El mes de febrer d’aquell 1951 l’editorial Selecta va publicar dues antologies del crític Joan Triadú que varen sacsejar la somorta societat literària del moment, tant la de l’interior com la de l’exili: l’antologia de contistes catalans (1850-1950) i la de poesia catalana (1900-1950); i, per acabar aquest apartat, el 19 de març es publicava el primer número de la revista l’Infantil, impulsada des del seminari de Solsona, que va sortir regularment fins que el 1963 es va transformar en Tretzevents.
Els magnífics cent anys de l’organista Montserrat Torrent i uns quants fets importants del 1926
El 17 d’abril Montserrat Torrent, una de les concertistes d’orgue més prestigioses del món, farà cent anys. Un venturós aniversari que caldrà preparar amb bona cura per retre el reconeixement que mereix l’homenatjada.
A part els fets del novembre a Prats de Molló, referits més amunt, el 16 d’abril farà cent anys de l’estrena al Teatre Nou del Paral·lel de Cançó d’amor i de guerra, sarsuela en dos actes del compositor d’Ontinyent Rafael Martínez i Valls i amb text de Víctor Mora i Alsinella i Lluís Capdevila. Més centenaris: el 13 de desembre es va morir l’escriptor i filòsof Joan Crexells; el 20 de desembre es va morir Narcisa Freixas i Cruells, pedagoga musical i compositora de cançons per a infants; el 25 d’octubre es van inaugurar al Portal de l’Àngel els magatzems Jorba, popularment coneguts com “Can Jorba”; el 26 d’abril l’Ajuntament de Barcelona va aprovar la compra del Parc Güell en fracassar el projecte inicial de fer-ne una ciutat-jardí; una referència que ve a tomb per a recordar que el 10 de juny va morir l’arquitecte Antoni Gaudí a conseqüència de les ferides que s’havia fet quan havia estat atropellat per un tramvia, tres dies abans.
Quant a les personalitats nascudes fa cent anys, una llista força aproximada de les més notòries seria la següent: els escriptors Blai Bonet (10 de desembre), Ramon Folch i Camarasa (30 d’octubre), Antoni Moll (29 de juliol), Manuel Pérez Bonfill (5 de setembre) i Estanislau Torres (11 d’abril); el crític d’art Arnau Puig (16 de gener), el crític literari i editor Josep M. Castellet (15 de desembre), el músic Rudy Ventura (10 de setembre), el director de cant coral Manuel Cabero (9 de febrer), la compositora Pepita Llunell i Sanahuja (4 d’agost), el músic i abat de Montserrat Cassià M. Just (22 d’agost), el metge i activista Gonçal Lloveras (7 de novembre), el filòsof i poeta José María Valverde (26 de gener), la pedagoga Marta Mata (22 de juny), l’impulsor del nacionalisme occità Enric Garriga Trullols (31 de maig), el director de cinema Vicente Aranda (9 de novembre), el cuiner i fundador del Motel Empordà Josep Mercader (14 d’abril), el fotògraf Eugeni Forcano (11 de març), el teòleg Josep Maria Rovira Belloso (10 de març), l’activista Josep Dalmau Olivé –Mossèn Dalmau– (20 d’octubre), el periodista musical Albert Mallofré (8 d’abril), el caputxí Joan Botam (21 de setembre) i el sacerdot i historiador Casimir Martí (27 de desembre).
Mirada més cap enrere: de Francesco d’Assís a la Wagneriana, passant per Ildefons Cerdà
El 4 d’octubre farà vuit-cents anys de la mort de Giovanni di Pietro Bernardone, conegut per Francesc d’Assís. Un aniversari que a Itàlia se celebrarà de manera molt especial; el 27 de juliol farà set-cents cinquanta anys de la mort a Alzira del rei Jaume I d’Aragó, conegut com “el Conqueridor”; el 26 de març en farà set-cents que Jaume el Just i la seva muller, Elisenda de Montcada, varen fundar el monestir de Pedralbes i el 22 de febrer, tres-cents anys de la mort d’Antoni de Villarroel, militar defensor de Barcelona en el setge de 1714.
El 1826 –farà dos-cents anys– varen néixer Josep Morgades, que va ser bisbe de Vic en temps de Jacint Verdaguer, i el pintor Ramon Martí Alsina.
Farà cent setanta-cinc anys del naixement de Dolors Bonella, coneguda popularment per “la Monyos”; també de la fundació de l’Institut Agrícola de Sant Isidre i de la instal·lació al barri de Sants de la fàbrica tèxtil coneguda per “Espanya Industrial”.
Farà cent cinquanta anys del naixement del músic Pau Casals (29 de desembre), dels polítics Francesc Cambó (2 de setembre) i Josep Irla (24 d’octubre), de l’escultor Juli González (21 de setembre), de l’arquitecte Jeroni Martorell (22 de juliol), de la pintora Lluïsa Vidal i Puig (2 d’abril), del pintor i escenògraf Oleguer Junyent (29 de gener), de la mezzosoprano Maria Lourdes Pichot Gironès –Maria Gay– (12 de juny), i del baríton Emili Sagi Barba (26 de març). El 21 d’agost de 1876 va morir l’enginyer i urbanista Ildefons Cerdà.
Més fets importants d’aquell mateix any van ser la inauguració del Mercat del Born, la fundació del diari El Correo Catalán, que després d’una trajectòria de cent nou anys va tancar portes definitivament el 1985, i la fundació de l’Associació Catalanista d’Excursions Científiques, embrió del que a partir del 1890 va ser el Centre Excursionista de Catalunya.
I el 1901 –farà cent vint-i-cinc anys– varen néixer el llibreter i bibliòfil Josep Porter (21 de gener), l’escriptora Llucieta Canyà (30 de gener) i el poeta Tomàs Garcés (9 d’octubre). Francesc Ferrer i Guàrdia va fundar l’Escola Moderna, es van inaugurar el funicular i el Tramvia Blau del Tibidabo i es va fundar l’Associació Wagneriana de Barcelona.
Dues referències americanes, una cantada d’havaneres i quatre notes sobre Josep Pla
El 4 de juliol farà dos-cents cinquanta anys que es va proclamar a Filadèlfia la Declaració d’Independència dels Estats Units d’Amèrica i l’11 de novembre farà cent anys de la inauguració de la Ruta 66 que va començar a l’estat d’Illinois i, travessant dues mil cinc-centes milles de territori nord-americà, s’acabà a Los Angeles, a les costes del Pacífic de l’estat de Califòrnia.
El mes de juliol del 1966 –farà, doncs, seixanta anys– es va celebrar a la taverna de Can Batlle de Calella de Palafrugell (Baix Empordà) la primera Cantada d’Havaneres, una cita que es manté fins ara mateix i que ja és una tradició ben consolidada.
En relació amb Josep Pla, cal recordar que el 15 de maig farà cent vint-i-cinc anys del naixement, a Barcelona, d’Adi Enberg, periodista, poliglota, filla de pare noruec i mare sueca, companya intermitent i (possible) esposa de l’escriptor, per bé que en la seva extensa obra publicada no li dediqués ni un sol mot; l’any 1951, en la primera celebració de la Nit de Santa Llúcia, el premi Joanot Martorell el va guanyar Pla amb El carrer estret. Quinze anys després, el 1966, es va publicar, amb un extens pròleg de Joan Fuster, El quadern gris, primer volum de l’Obra Completa editada per les Edicions Destino de Josep Vergés.
Aquest apartat dedicat a Josep Pla s’acaba fatalment el dia de Sant Jordi de 1981, amb el traspàs de l’escriptor, a l’edat de vuitanta-quatre anys.
Unes quantes efemèrides variades i més recents
Els últims dies de gener es compliran setanta-cinc anys de la primera edició del Festival de Sanremo, a la Ligúria italiana i aquell mateix 1951, sota l’aparença d’una entitat dedicada al escacs, es va fundar el Club Comodín, promogut per Jaume Vicens Vives, que va ser el germen del que a partir de 1958 va ser el Cercle d’Economia.
Farà quaranta anys de la represa de la Revista de Catalunya per iniciativa de Max Cahner, que a més va assumir-ne la direcció; també de la fundació, a Alzira, de l’editorial Bromera a càrrec de Josep Gregori i de les morts del poeta Joan Oliver (18 de juny) i l’empresari i mecenes Joan Baptista Cendrós (9 de juliol).
Farà trenta-cinc anys que ens varen deixar Jaume Vidal Alcover (2 de febrer), Francesc de Borja Moll (18 de febrer), Fabià Puigserver (31 de juliol), Maria Aurèlia Capmany (2 d’octubre) i Montserrat Roig (10 de novembre).
Farà trenta anys de la inauguració del Museu d’Història de Catalunya i de les morts de Josep Maria Lladó (9 de maig), Joan Mascaró Pasarius (11 de maig), Miquel Arimany (30 de juny), Miquel Àngel Riera (20 de juliol) i Oriol Martorell (24 d’agost).
L’any 2001 –ara farà un quart de segle– ens varen deixar Alexis Eudald Solà (3 de febrer), Anna Ricci (15 de febrer), Josep Maria Bardagí (24 de febrer), Eugeni Jofra, –Eugenio– (11 de març), Armand Carabén (11 de març), Ramon Barnils (14 de març), Santiago Pey (3 d’abril), Pere Pi-Sunyer i Bayo (6 de maig), Gabriel Galmés (16 de juny), Joan Josep Tharrats (4 de juliol), Josep Vergés (6 de juliol), Jordi Vendrell (8 de juliol), Antoni Ribera (24 de setembre) i Joan Gomis (30 de setembre). El 23 de juliol es va constituir l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, creada per llei tres anys abans, i el 16 de març va començar a funcionar la Viquipèdia en versió catalana, la tercera que es va fundar després de la versió anglesa i l’alemanya, creada només un parell de mesos abans per Jimmy Wales i Larry Sanger.
El 20 de juliol de 2006 es va descobrir, emparedat a les golfes de la casa Puig i Cadafalch del carrer Provença, l’arxiu de la Mancomunitat de Catalunya amagat expressament l’any 1923 per Puig, que aleshores n’era el president, perquè no caigués en mans del dictador Primo de Rivera. Farà també vint anys que a València va obrir les portes l’Octubre, Centre de Cultura Contemporània. Algunes de les absències importants d’aquell any van ser Julià Riu Serra (4 de febrer), Francesc Ferrer i Gironès (17 de febrer), Josep Faulí (6 d’octubre), Montserrat Vayreda (8 de novembre), Jordi Sarsanedas (16 de novembre) i Francesc Vila Rufas –Cesc– (22 de desembre). Una llista a la qual cal afegir la periodista Anna Politkóvskaia, opositora al règim de Putin i assassinada a casa seva el 7 d’octubre de 2006.
Farà quinze anys de la sortida del primer número del diari el Punt Avui i de la reconstrucció de les quatre columnes de Puig i Cadafalch a Montjuïc. Les originals s’havien erigit el 1919 i nou anys després el dictador Primo de Rivera va ordenar d’enderrocar-les. Per fer un breu recordatori dels difunts d’aquell 2011 hauríem d’esmentar Santi Santamaria (16 de febrer), Maria Beneyto (15 de març), Oriol Regàs (17 de març), Miquel Pairolí (6 de juliol), Carles Sentís (19 de juliol), Jordi Fornas (1r de setembre), Josep Termes (9 de setembre), Antoni Cayrol, Jordi Pere Cerdà (11 de setembre), Enric Garriga Trullols (17 de novembre), Montserrat Figueras (23 de novembre) i Enric Barbat (11 de desembre).
El 14 de febrer recordarem que farà deu anys que ens falta Muriel Casals i el primer de novembre celebrarem els primers cinc anys des que la plataforma Rodamots va publicar el primer Paraulògic. Poques setmanes després, ja el 2022, el joc es va integrar en l’espai dedicat a l’entreteniment del portal VilaWeb.
Joan Josep Isern - vilaweb
Artícles relacionats :
5/1/2026
De la mateixa manera que aquest 2025 que acabem de deixar enrere ha estat marcat –sobretot a la part final– pel cinquantè aniversari de la mort del dictador, els dotze mesos vinents commemorarem un bon nombre de fets que, vists amb una perspectiva de mig segle, dibuixen el retrat d’un país que tenia pressa per treure’s del damunt la crosta infame d’aquells anys de franquisme. Un temps, doncs, carregat d’il·lusions i de ganes de canviar… que la crua realitat s’ha encarregat de rebaixar lamentablement.
Tres concerts, cinc assassinats i un diari nou de trinca
No vàrem haver d’esperar gaire per veure-li les dues cares, al ninot. Un dels primers esdeveniments que presagiaven uns nous temps va ser la tanda de tres recitals de Lluís Llach al Palau dels Esports de Barcelona els dies 15, 16 i 17 de gener, enregistrats en el disc Barcelona, gener de 1976, un document impagable no tan sols per la part musical –amb un Llach en plena forma–, sinó també per la participació entusiàstica del públic. Una participació que a parer meu és la banda sonora més fidel d’aquella efervescència amb què ens disposàvem a viure la nova època. En contrapartida, un dels primers esdeveniments que feien entendre que les coses no havien canviat gens va ser la matança del 3 de març dins l’església de Sant Francesc d’Assís de Vitòria (País Basc) arran d’una vaga de treballadors que la policia va reprimir durament, amb un saldo final de cinc morts entre els vaguistes. Uns fets que van inspirar la cantata Campanades a morts que l’any següent va publicar en disc Lluís Llach.
Per primera vegada d’ençà del final de la guerra el dia de Sant Jordi va aparèixer un diari escrit íntegrament en llengua catalana: l’Avui, amb Josep Faulí i Josep Maria Cadena com a director i subdirector, respectivament. Aquell mateix dia començaven dues seccions diàries que varen esdevenir històriques: “El llenguatge”, d’Albert Jané, que es va publicar fins el 1985, i “A la vora de…”, de Josep M. Espinàs, que es va mantenir fins el 1999, quan va passar a un altre diari.
Seguint el camí obert per l’Avui, quatre publicacions més en català varen veure la llum en aquells mesos: el setmanari Arreu, el número zero de l’Avenç, la bimestral Taula de Canvi, dirigida per Alfonso-Carlos Comín i, al País Valencià, la mensual Saó. Una llista ben engrescadora a la qual cal afegir Vindicación feminista, de periodicitat mensual i en castellà.
Paranimf de dones, el Grec i el Lliure, Sant Boi i Ràdio 4
El gener del 1976 es va suprimir l’obligatorietat de projectar en els cinemes el noticiari oficialista No-Do; els últims dies de maig es varen celebrar al paranimf de la Universitat de Barcelona les Jornades Catalanes de la Dona; al juliol es va constituir l’Assemblea d’Actors i Directors, que va activar la primera temporada de teatre popular al Teatre Grec de Montjuïc; paral·lelament, al barri de Gràcia es va fundar el Teatre Lliure que el desembre es va estrenar amb la representació de Camí de nit 1854’ de Lluís Pasqual, dirigida per Fabià Puigserver.
El primer Onze de Setembre després de Franco es va celebrar de manera multitudinària a Sant Boi. En els parlaments d’aquell dia tres noms importants: Miquel Roca i Junyent, Octavi Saltor i, sobretot, Jordi Carbonell, que ens va advertir del perill que la prudència no ens fes traïdors, una sentència ben actual que ens invita a reflexionar sobre l’eficàcia real d’allò tan bonic de “ni un paper a terra”.
El 13 de desembre va començar la programació de Ràdio 4, la primera emissora íntegrament en català d’ençà del 1939. El mes de març es va publicar una disposició que autoritzava el Registre Civil a inscriure en la documentació oficial els noms en llengua catalana, el mes de setembre es va estrenar el film d’Antoni Ribas La ciutat cremada, a Ràdio Barcelona Joaquim Maria Puyal va fer la primera retransmissió d’un partit de futbol en català, a Perpinyà l’escola Bressola va començar les activitats i a Palma Rafael Jaume va obrir la llibreria Cavall Verd especialitzada en poesia.
Una Marxa per la Llibertat, la perruca de Carrillo i l’estultícia de Suárez
La relació de fets notoris de fa cinquanta anys continua: el 22 de juny de 1976 es va fer al Palau Blaugrana el míting fundacional del PSC-Congrés; entre el juliol i el setembre es va escampar arreu del país la Marxa de la Llibertat, reprimida sovint per la policia i les forces d’extrema dreta. L’11 de juny els Rolling Stones van actuar per primera vegada a la Monumental de Barcelona –el mateix escenari on onze anys abans havien cantat els Beatles–, dins la ronda europea de presentació del disc Black & Blue.
El 5 d’abril vint-i-set presos polítics varen protagonitzar una fugida espectacular del penal de Segòvia; Oriol Solé Sugrañes, un dels fugitius, va ser abatut a trets l’endemà per la Guàrdia Civil; pocs mesos després el dirigent del PCE Santiago Carrillo va ser detingut a Madrid després de fotografiar-se en diversos llocs de la ciutat abillat amb una perruca; el 30 de desembre es va inaugurar el mosaic de Joan Miró al Pla de l’Ós de la Rambla de Barcelona i en ple mes d’agost l’estultícia celtibèrica es va posar una vegada més en evidència amb unes declaracions del president del govern espanyol Adolfo Suárez a la revista Paris Match en què afirmava que no es podia ensenyar química nuclear de manera seriosa ni en català ni en èuscar.
Aquest apartat inicial sobre les coses que ens va portar l’any 1976 el tancaré amb un recordatori a unes quantes persones que ens varen deixar aquells mesos: els poetes Antoni Pous (6 d’agost) i Clementina Arderiu (17 de febrer), el músic i eclesiàstic Josep Armengou (21 de gener), l’escriptor Jaume Picas (11 d’octubre), el pedagog Ramon Fuster i Rabés (26 d’agost), el col·leccionista d’art Manuel Rocamora (6 de febrer), l’editor Rafael Dalmau (28 d’octubre) i el polític Joan Baptista Roca i Caball (23 d’agost).
Prats de Molló, la vaga de tramvies, la Caputxinada: la resistència sempre necessària
El mes de novembre farà cent anys del frustrat intent d’invasió de Catalunya conegut com els “fets de Prats de Molló” i el març en farà setanta-cinc de la vaga de tramvies de Barcelona, primera i reeixida manifestació col·lectiva de protesta motivada per una pujada del preu del bitllet. L’any 1966 es varen produir uns quants esdeveniments importants marcats per la resistència contra el règim franquista. Més concretament, farà seixanta anys de la Caputxinada (del 9 a l’11 de març), de la manifestació de cent trenta capellans davant la prefectura de la policia a la Via Laietana de Barcelona reprimida sense contemplacions per les forces de l’ordre (11 de maig) i de la primera representació en terres catalanes d’El Pessebre, de Pau Casals, l’11 de setembre a Cuixà amb la presència de l’abat Escarré. El mestre Casals va dirigir l’Orquestra de Tolosa de Llenguadoc i l’Orfeó Català.
S’acosta el centenari de l’intent de reconquesta independentista de Francesc Macià
El juliol d’aquell 1966 es va fer la primera Escola d’Estiu Rosa Sensat i el 7 de juny Raimon va cantar per primera vegada a la sala Olympia de París. Precisament dues setmanes abans Bob Dylan, acompanyat per The Band, havia fet al mateix escenari un concert molt protestat pel públic a causa de la presència d’una bandera americana gegantina posada com a únic teló de fons.
En un epígraf com aquest, centrat en la resistència cultural i cívica contra el règim franquista, no podia faltar una referència al setmanari Tele-Estel, aparegut el juliol del 1966, és a dir, deu anys abans que l’Avui. D’ençà del número inaugural, la revista va publicar un encreuat de Tísner, el primer que es feia en català després de la guerra. Tele-Estel va tenir una existència complicada que la va portar a tancar portes definitivament l’any 1970.
La llista d’aniversaris relacionats amb la resistència del nostre país continua amb la Marxa de la Llibertat de l’estiu de 1976, ja comentada més amunt, amb els quaranta-cinc anys de la constitució –el març del 1981– de la Crida a la Solidaritat en Defensa de la Llengua, la Cultura i la Nació Catalanes com a reacció al “Manifest dels 2.300” publicat al Diario 16, amb l’acte multitudinari convocat per la Crida al Camp Nou el 24 de juny d’aquell mateix any i amb el referèndum, el 12 de març de 1986, sobre l’entrada d’Espanya a l’OTAN amb victòria del “sí” a tot l’estat espanyol, per bé que Catalunya i el País Basc es van decantar clarament pel “no”.
Quant a aniversaris culturals, farà setanta-cinc anys que es va fundar el Grup R d’arquitectura, que va ser un important catalitzador de la recuperació de la modernitat, tot entroncant amb l’activitat del GATCPAC abans de la guerra civil. En el grup inicial trobem noms com Josep Antoni Coderch, Josep Maria Sostres, Antoni de Moragas, Joaquim Gili i Manuel Valls, al costat de joves arquitectes que aleshores ja despuntaven, com Oriol Bohigas, Josep Maria Martorell, Josep Pratmarsó i Manuel Ribas Piera. El mes de febrer d’aquell 1951 l’editorial Selecta va publicar dues antologies del crític Joan Triadú que varen sacsejar la somorta societat literària del moment, tant la de l’interior com la de l’exili: l’antologia de contistes catalans (1850-1950) i la de poesia catalana (1900-1950); i, per acabar aquest apartat, el 19 de març es publicava el primer número de la revista l’Infantil, impulsada des del seminari de Solsona, que va sortir regularment fins que el 1963 es va transformar en Tretzevents.
Els magnífics cent anys de l’organista Montserrat Torrent i uns quants fets importants del 1926
El 17 d’abril Montserrat Torrent, una de les concertistes d’orgue més prestigioses del món, farà cent anys. Un venturós aniversari que caldrà preparar amb bona cura per retre el reconeixement que mereix l’homenatjada.
A part els fets del novembre a Prats de Molló, referits més amunt, el 16 d’abril farà cent anys de l’estrena al Teatre Nou del Paral·lel de Cançó d’amor i de guerra, sarsuela en dos actes del compositor d’Ontinyent Rafael Martínez i Valls i amb text de Víctor Mora i Alsinella i Lluís Capdevila. Més centenaris: el 13 de desembre es va morir l’escriptor i filòsof Joan Crexells; el 20 de desembre es va morir Narcisa Freixas i Cruells, pedagoga musical i compositora de cançons per a infants; el 25 d’octubre es van inaugurar al Portal de l’Àngel els magatzems Jorba, popularment coneguts com “Can Jorba”; el 26 d’abril l’Ajuntament de Barcelona va aprovar la compra del Parc Güell en fracassar el projecte inicial de fer-ne una ciutat-jardí; una referència que ve a tomb per a recordar que el 10 de juny va morir l’arquitecte Antoni Gaudí a conseqüència de les ferides que s’havia fet quan havia estat atropellat per un tramvia, tres dies abans.
Quant a les personalitats nascudes fa cent anys, una llista força aproximada de les més notòries seria la següent: els escriptors Blai Bonet (10 de desembre), Ramon Folch i Camarasa (30 d’octubre), Antoni Moll (29 de juliol), Manuel Pérez Bonfill (5 de setembre) i Estanislau Torres (11 d’abril); el crític d’art Arnau Puig (16 de gener), el crític literari i editor Josep M. Castellet (15 de desembre), el músic Rudy Ventura (10 de setembre), el director de cant coral Manuel Cabero (9 de febrer), la compositora Pepita Llunell i Sanahuja (4 d’agost), el músic i abat de Montserrat Cassià M. Just (22 d’agost), el metge i activista Gonçal Lloveras (7 de novembre), el filòsof i poeta José María Valverde (26 de gener), la pedagoga Marta Mata (22 de juny), l’impulsor del nacionalisme occità Enric Garriga Trullols (31 de maig), el director de cinema Vicente Aranda (9 de novembre), el cuiner i fundador del Motel Empordà Josep Mercader (14 d’abril), el fotògraf Eugeni Forcano (11 de març), el teòleg Josep Maria Rovira Belloso (10 de març), l’activista Josep Dalmau Olivé –Mossèn Dalmau– (20 d’octubre), el periodista musical Albert Mallofré (8 d’abril), el caputxí Joan Botam (21 de setembre) i el sacerdot i historiador Casimir Martí (27 de desembre).
Mirada més cap enrere: de Francesco d’Assís a la Wagneriana, passant per Ildefons Cerdà
El 4 d’octubre farà vuit-cents anys de la mort de Giovanni di Pietro Bernardone, conegut per Francesc d’Assís. Un aniversari que a Itàlia se celebrarà de manera molt especial; el 27 de juliol farà set-cents cinquanta anys de la mort a Alzira del rei Jaume I d’Aragó, conegut com “el Conqueridor”; el 26 de març en farà set-cents que Jaume el Just i la seva muller, Elisenda de Montcada, varen fundar el monestir de Pedralbes i el 22 de febrer, tres-cents anys de la mort d’Antoni de Villarroel, militar defensor de Barcelona en el setge de 1714.
El 1826 –farà dos-cents anys– varen néixer Josep Morgades, que va ser bisbe de Vic en temps de Jacint Verdaguer, i el pintor Ramon Martí Alsina.
Farà cent setanta-cinc anys del naixement de Dolors Bonella, coneguda popularment per “la Monyos”; també de la fundació de l’Institut Agrícola de Sant Isidre i de la instal·lació al barri de Sants de la fàbrica tèxtil coneguda per “Espanya Industrial”.
Farà cent cinquanta anys del naixement del músic Pau Casals (29 de desembre), dels polítics Francesc Cambó (2 de setembre) i Josep Irla (24 d’octubre), de l’escultor Juli González (21 de setembre), de l’arquitecte Jeroni Martorell (22 de juliol), de la pintora Lluïsa Vidal i Puig (2 d’abril), del pintor i escenògraf Oleguer Junyent (29 de gener), de la mezzosoprano Maria Lourdes Pichot Gironès –Maria Gay– (12 de juny), i del baríton Emili Sagi Barba (26 de març). El 21 d’agost de 1876 va morir l’enginyer i urbanista Ildefons Cerdà.
Més fets importants d’aquell mateix any van ser la inauguració del Mercat del Born, la fundació del diari El Correo Catalán, que després d’una trajectòria de cent nou anys va tancar portes definitivament el 1985, i la fundació de l’Associació Catalanista d’Excursions Científiques, embrió del que a partir del 1890 va ser el Centre Excursionista de Catalunya.
I el 1901 –farà cent vint-i-cinc anys– varen néixer el llibreter i bibliòfil Josep Porter (21 de gener), l’escriptora Llucieta Canyà (30 de gener) i el poeta Tomàs Garcés (9 d’octubre). Francesc Ferrer i Guàrdia va fundar l’Escola Moderna, es van inaugurar el funicular i el Tramvia Blau del Tibidabo i es va fundar l’Associació Wagneriana de Barcelona.
Dues referències americanes, una cantada d’havaneres i quatre notes sobre Josep Pla
El 4 de juliol farà dos-cents cinquanta anys que es va proclamar a Filadèlfia la Declaració d’Independència dels Estats Units d’Amèrica i l’11 de novembre farà cent anys de la inauguració de la Ruta 66 que va començar a l’estat d’Illinois i, travessant dues mil cinc-centes milles de territori nord-americà, s’acabà a Los Angeles, a les costes del Pacífic de l’estat de Califòrnia.
El mes de juliol del 1966 –farà, doncs, seixanta anys– es va celebrar a la taverna de Can Batlle de Calella de Palafrugell (Baix Empordà) la primera Cantada d’Havaneres, una cita que es manté fins ara mateix i que ja és una tradició ben consolidada.
En relació amb Josep Pla, cal recordar que el 15 de maig farà cent vint-i-cinc anys del naixement, a Barcelona, d’Adi Enberg, periodista, poliglota, filla de pare noruec i mare sueca, companya intermitent i (possible) esposa de l’escriptor, per bé que en la seva extensa obra publicada no li dediqués ni un sol mot; l’any 1951, en la primera celebració de la Nit de Santa Llúcia, el premi Joanot Martorell el va guanyar Pla amb El carrer estret. Quinze anys després, el 1966, es va publicar, amb un extens pròleg de Joan Fuster, El quadern gris, primer volum de l’Obra Completa editada per les Edicions Destino de Josep Vergés.
Aquest apartat dedicat a Josep Pla s’acaba fatalment el dia de Sant Jordi de 1981, amb el traspàs de l’escriptor, a l’edat de vuitanta-quatre anys.
Unes quantes efemèrides variades i més recents
Els últims dies de gener es compliran setanta-cinc anys de la primera edició del Festival de Sanremo, a la Ligúria italiana i aquell mateix 1951, sota l’aparença d’una entitat dedicada al escacs, es va fundar el Club Comodín, promogut per Jaume Vicens Vives, que va ser el germen del que a partir de 1958 va ser el Cercle d’Economia.
Farà quaranta anys de la represa de la Revista de Catalunya per iniciativa de Max Cahner, que a més va assumir-ne la direcció; també de la fundació, a Alzira, de l’editorial Bromera a càrrec de Josep Gregori i de les morts del poeta Joan Oliver (18 de juny) i l’empresari i mecenes Joan Baptista Cendrós (9 de juliol).
Farà trenta-cinc anys que ens varen deixar Jaume Vidal Alcover (2 de febrer), Francesc de Borja Moll (18 de febrer), Fabià Puigserver (31 de juliol), Maria Aurèlia Capmany (2 d’octubre) i Montserrat Roig (10 de novembre).
Farà trenta anys de la inauguració del Museu d’Història de Catalunya i de les morts de Josep Maria Lladó (9 de maig), Joan Mascaró Pasarius (11 de maig), Miquel Arimany (30 de juny), Miquel Àngel Riera (20 de juliol) i Oriol Martorell (24 d’agost).
L’any 2001 –ara farà un quart de segle– ens varen deixar Alexis Eudald Solà (3 de febrer), Anna Ricci (15 de febrer), Josep Maria Bardagí (24 de febrer), Eugeni Jofra, –Eugenio– (11 de març), Armand Carabén (11 de març), Ramon Barnils (14 de març), Santiago Pey (3 d’abril), Pere Pi-Sunyer i Bayo (6 de maig), Gabriel Galmés (16 de juny), Joan Josep Tharrats (4 de juliol), Josep Vergés (6 de juliol), Jordi Vendrell (8 de juliol), Antoni Ribera (24 de setembre) i Joan Gomis (30 de setembre). El 23 de juliol es va constituir l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, creada per llei tres anys abans, i el 16 de març va començar a funcionar la Viquipèdia en versió catalana, la tercera que es va fundar després de la versió anglesa i l’alemanya, creada només un parell de mesos abans per Jimmy Wales i Larry Sanger.
El 20 de juliol de 2006 es va descobrir, emparedat a les golfes de la casa Puig i Cadafalch del carrer Provença, l’arxiu de la Mancomunitat de Catalunya amagat expressament l’any 1923 per Puig, que aleshores n’era el president, perquè no caigués en mans del dictador Primo de Rivera. Farà també vint anys que a València va obrir les portes l’Octubre, Centre de Cultura Contemporània. Algunes de les absències importants d’aquell any van ser Julià Riu Serra (4 de febrer), Francesc Ferrer i Gironès (17 de febrer), Josep Faulí (6 d’octubre), Montserrat Vayreda (8 de novembre), Jordi Sarsanedas (16 de novembre) i Francesc Vila Rufas –Cesc– (22 de desembre). Una llista a la qual cal afegir la periodista Anna Politkóvskaia, opositora al règim de Putin i assassinada a casa seva el 7 d’octubre de 2006.
Farà quinze anys de la sortida del primer número del diari el Punt Avui i de la reconstrucció de les quatre columnes de Puig i Cadafalch a Montjuïc. Les originals s’havien erigit el 1919 i nou anys després el dictador Primo de Rivera va ordenar d’enderrocar-les. Per fer un breu recordatori dels difunts d’aquell 2011 hauríem d’esmentar Santi Santamaria (16 de febrer), Maria Beneyto (15 de març), Oriol Regàs (17 de març), Miquel Pairolí (6 de juliol), Carles Sentís (19 de juliol), Jordi Fornas (1r de setembre), Josep Termes (9 de setembre), Antoni Cayrol, Jordi Pere Cerdà (11 de setembre), Enric Garriga Trullols (17 de novembre), Montserrat Figueras (23 de novembre) i Enric Barbat (11 de desembre).
El 14 de febrer recordarem que farà deu anys que ens falta Muriel Casals i el primer de novembre celebrarem els primers cinc anys des que la plataforma Rodamots va publicar el primer Paraulògic. Poques setmanes després, ja el 2022, el joc es va integrar en l’espai dedicat a l’entreteniment del portal VilaWeb.
Joan Josep Isern - vilaweb
Artícles relacionats :
-
Sense artícles relacionats
Noticia anterior
Noticia següent
