A
bans de sortir de casa, posar-se crema protectora, cacau als llavis, ulleres de sol, gorra o capell, comprovar que portes aigua i un ventall o un ventilador de mà; aviat també serà habitual el para-sol. Cercar la vorera que estigui a cobert fins al metro o el bus o el tren, creuar els dits perquè no s’hagi espatllat l’aire condicionat. Pensar en els qui fan feina netejant escales, o a l’obra, o fent la collita, o en manteniment urbà, o fent de rider o transportista. Suar.
A les estones lliures, portar els nins a la platja o la piscina municipal, remullar-se una mica. De dia mantenir les persianes abaixades, tancar finestres i porticons a les hores de calor intensa. De nit, obrir-ho tot, sempre que els del davant no tenguin l’aire encès, pel renou i per evitar que entri la bafarada calenta que expulsa l’aparell. Dormir malament. Acostar el matalàs al balcó. O una dutxa abans d’estirar-se sota el ventilador de sostre, qui en tengui un.
Uns s’han de protegir per poder-lo poder transitar aquest món i d’altres hi viuen d’esquena D’altra banda, hi ha els qui van des de casa seva ben condicionada directament al garatge i al cotxe també ben condicionat, fins a l’oficina ben condicionada, o a la segona residència amb piscina particular, o a l’aeroport i, d’allà –potser en primera classe, o en jet privat–, a llocs fins i tot més calorosos. S’allotjaran en resorts ben condicionats amb accés directe a una platja privada d’aigües cristal·lines i a grans piscines exclusives, independentment que hi hagi sequeres recurrents, o inundacions, o totes dues coses, i que els residents no puguin permetre’s un habitatge (ni condicionat ni de cap tipus) tot i treballar de sol a sol.
Aquests residents donen gràcies, sempre els han dit que viuen del turisme. N’hi haurà que se sentin part de l’extinta classe mitjana perquè poden evitar sortir al carrer en demanar que un rider els dugui el menjar sota la solana, compraren un pingüí a terminis, i passaran cinc dies de vacances en un Airbnb, posaran una càmera a casa seva perquè no els entrin ocupes mentrestant.
Aquest és el món que hem creat, del qual uns han de protegir-se per poder-lo transitar, i d’altres hi viuen d’esquena, ignoren que fa calor i quines són les conseqüències, com que a Espanya hagin mort 212 persones en quatre dies i ni tan sols sigui una notícia destacada, potser perquè morir-se de calor és de pobres.