Intel·ligència Artificial Generativa.
Què és i perquè ens afecta?
Què és la Intel·ligència Artificial Generativa (IAG)?
La IAG és una Intel·ligència Artificial que desenvolupa continguts a partir de
fonts existents, són continguts originals, asseguren els seus promotors. Per la
seva pròpia estructura és impropi qualificar els seus continguts d'originals. El
funcionament de la IAG es basa en les xarxes neuronals generatives, aprèn basant-se
en la ingent quantitat de dades conegudes que augmenten diàriament. Troba
patrons que reproduirà en un contingut propi i conforme a la petició de l'usuari.
Perjudicarà la IAG als autors?
La resposta és sí. No sols als escriptors, traductors, guionistes i periodistes
també a qualsevol disciplina artística (pintura, disseny digital, etc). Afectarà
també els investigadors, arquitectes, advocats, programadors. Influirà de manera
decisiva en la creació i en la recerca científica perquè la AIG competirà, i
cada vegada millor, amb nosaltres, els humans.
Podem lluitar contra la AIG?
No podem. La IAG té en un desenvolupament molt ràpid i avança en models cada
vegada més sofisticats i indistingibles de la creació humana. En l'àmbit de la
creació podem usar-la per a millorar els nostres textos, traduccions, dissenys,
etc. En cap cas, almenys en aquesta fase, substituirà el geni creador, però amb
el temps és molt probable que sigui capaç de fer el treball creatiu que ara ens
sembla impossible per a una màquina.
Quines eines legals existeixen en l'actualitat per a protegir les creacions
originals?
La IAG ha provocat que plataformes de mitjans de comunicació hi hagi presentats
demandes per “vampirizació” de continguts. Al juliol de 2023, l'actriu i
comediant estatunidenc Sarah Silverman i els escriptors Paul Tremblay i Bufona
Awad, van demandar a OpenAI, el creador de ChatGPT, i a Meta, per infringir els
seus drets d'autor en l'entrenament dels seus IAG sense el consentiment dels
autors; també l'Associació de Mitjans d'Informació d'Espanya, va presentar
idèntica demanda per apropiació indeguda de continguts.
El problema és provar l'acusació, demostrar la traçabilitat del contingut fins a
l'ús final per la IAG. Per exemple, si una escriptora reconeix fragments
d'algunes de les seves obres i ho denuncia, haurà de demostrar que el text és no
sols idèntic, sinó que té entitat suficient en el conjunt del contingut publicat
en la IAG. No servirà una frase o un únic paràgraf perquè prosperi la demanda.
Potser importaria més regular l'ús dels continguts amb els quals s'alimenta la
IAG, i si aquests continguts estan protegits pels drets d'autor i, en aquest
cas, sí que s'infringiria la llei.
La IAG plagia i còpia els continguts dels autors?
En sentit estricte la IAG no plagia perquè s'alimenta de milions, bilions de
dades, ingents quantitats de continguts i és capaç d'elaborar una creació basant-se
en els patrons que ha après. Una via més eficaç seria regular el consentiment i
el pagament als autors dels continguts que usa la IAG per a elaborar les seves
pròpies creacions.
Quina legislació existeix actualment per a emparar els drets d'autor enfront
de l'ús indegut de la AIG?
La legislació aplicada avui a Espanya és la continguda en Reial decret llei
24/2021 que modifica la Llei de Propietat Intel·lectual per a incorporar les
Directives europees 2019/789 i 2019/790. No existeix una regulació específica
per al cas de vulneració per una IAG dels Drets de Propietat Intel·lectual.
Seran les successives demandes judicials, sentències i regulacions nacionals i
internacionals el marc on es desenvoluparà l'àmbit d'actuació judicial, sancions
i protecció a la creació humana.
Enllaç, articles i treballs sobre Intel·ligència Artificial Generativa