Biografía

Carles Duarte i Montserrat (Barcelona, 1959) és poeta i filòleg. Es va llicenciar en Filologia Catalana l'any 1981, i va presentar el 1984 la tesi de llicenciatura sobre el vocabulari jurídic del Llibre dels Costums de Tortosa. Ha treballat, com a lingüista, amb els professors Antoni M. Badia i Margarit i Joan Coromines, amb qui ha col·laborat en el seu diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana. El 1985 va iniciar la publicació d'una obra poètica que enclou nombrosos referents de les cultures històriques del Mediterrani i que ha estat àmpliament traduïda i reconeguda amb els premis Rosa Leveroni, el 1995; Vila de Martorell, el 1996; i Crítica Serra d'Or, el 2004. Alguns dels seus poemas han estat publicats en col·laboració amb els fotògrafs Francesc Guitart i Kim Castells, els dibuixants Manuel Chuscas i Pilarín Bayés i el pintor Antonio Hervàs. Va treballar,  del 1981 al 1989, a l'Escola d'Administració Pública de Catalunya, i ha asumit rellevants càrrecs culturals, socials i polítics, com la secretaria general de la Presidència de la Generalitat durant l'últim govern de Jordi Pujol (1999-2003), així com la vicepresidència del Fòrum Universal de les Cultures (Barcelona, 2004). Actualment dirigeix la Fundació Lluís Carulla i és patró de la Fundació Amics del MNAC. És Chevalier des Arts et des Lettres de la República Francesa, i el 2007 va rebre la Creu de Sant Jordi.