Jaume Pont (Lleida, 1947) és poeta i professor de literatura a l'Estudi General de Lleida. La seva activitat assagística gira també al voltant de la poesia, amb punts d'interès molt diversos, des de la poesia postista fins a l'estudi de les noves generacions poètiques catalanes. La seva antologia La nova poesia catalana, feta amb Joaquim Marco, es converteix en la punta de llança de la seva pròpia promoció literària, la generació dels 80. També s'interessa per la narrativa del XIX, en especial per les formes breus, sobre les quals ha publicat diversos llibres i estudis. 

 

Tot i aquesta tasca com a estudiós de la literatura, l'obra de Jaume Pont pren bona part de la seva força de la poesia. El 1976 ja havia publicat el seu primer llibre, Límit(s), i veurien la llum uns quants més fins al 1990, data de la publicació de la seva obra completa fins aleshores: Raó d'atzar. Poesia 1974-1989. Més tard, amb Vol de cendres, assoleix un dels reculls més intensos de la literatura catalana. Dedicat a la figura paterna, Pont s'hi enfronta al dolor des de la poesia i arriba a sobtar-nos per la profunditat dels seus plantejaments. 

 

Ja el 2000 publica una antologia de poetes apòcrifs aràbigo-lleidatans, El llibre de la frontera, que és fins ara el seu darrer llibre de poesia. Tots aquells reculls li han valgut diversos premis, entre ells el Serra d'Or de la Crítica, dues vegades, i el Premi de la Crítica de Poesia Catalana amb el títol susdit. Ha estat també promotor de diverses iniciatives editorials i col·labora habitualment en premsa i en revistes literàries.