A 21 anys, 1973, vaig trencar una carrera jurídica per a dedicar-me a la poesia, a l'agitació contracultural i a inventar la revista Ajoblanco, de la qual he estat director en totes les seves etapes. (1973-1980/ 1987-2000) / (2016- xxx).

Ajoblanco és una de les revistes contraculturals, en la seva primera etapa, i culturals en la segona, més influents del món hispà. També vaig fundar la primera revista ecologista. La Alfalfa (1977-1979) i la literària La Bañera 1977-1980). Així com una editorial: Puntual Ediciones (Madrid 1980-1984)
He escrit novel·les, El Rostro Perdido, (Plaza Janes 1985), Encuentro Berlín, (Destino 2013); assajos, De qué van las comunas (Edicions La piqueta, 1980), Kavafis (Barcanova 1982); la crònica, Los 70 a destajo (RBA 2007, Emece Argentina 2007, Destino Booket 2011-2017). Niños Malos, 2000-2003 editat primer en el diari El Mundo i en Internet.

Ha estat reporter en grans ciutats llatinoamericanes, en la selva amazònica, en Chiapas, a Cuba, autor de perfils, entrevistes i articles d'opinió en premsa espanyola i sud-americana. He conegut als intel·lectuals més prestigiosos del món i he donat cursos de periodisme cultural i polític en diferents ciutats espanyoles, llatinoamericanes i europees.

També he viscut a Menorca, Madrid, Londres, Buenos Aires, Berlín i en L´Empordà, i he compartit les meves hores debatent amb creadors de diferents latituds. Sóc mestre de la Fundación de nuevo Periodismo Latinoamericano. Crec que l'única cosa que pot millorar la qualitat de la convivència és la cultura, l'educació i la memòria, mai la violència. I sempre he actuat des de la llibertat, la cultura crítica i la independència enfront d'institucions, indústries i centres de poder. En aquests moments estic escribint un llibre sobre els 80 a Espanya, i un altre sobre la història de Muebles Ribas i la revolució industrial a Catalunya entre 1830 i 1983. I continuo dirigint la nova etapa de Ajoblanco Revolvemos