Ramón Andrés (Pamplona, 1955) va desenvolupar una important activitat com a cantant, entre 1974 i 1983, la qual cosa li va portar a conrear el repertori medieval i renaixentista, amb instruments antics. Entre els seus mestres estan Agustín García Calvo i Ferran Llop.

 

En 1983 va crear un departament pioner de música antiga a Barcelona, on van impartir cursos músics com Bob van Asperen, Hopkinson Smith i Glen Wilson. Va ser lector en l'Institut Universitari Orientale de Nàpols des de 1988 fins a 1989, i al seu retorn es va centrar en l'escriptura i el món editorial. En aquest últim terreny, ha dirigit obres musicals de caràcter divulgatiu, i publicat, entre uns altres, autors com Nikolaus Harnoncourt, Jonathan Harvey, Peter Szendy i Massimo Donà.

 

És autor de nombrosos escrits musicals i literaris. Va ser membre fundador de la revesteixi Arxipèlag. Quaderns de crítica de la cultura, editada a Barcelona, fundada en 1988, que va obrir un curiós espai de reflexió, de crítica i de dispersió, fins a 2008, data en què es va veure olbigada a desaparèixer. Ramón Andrés ha col·laborat en les revistes Goldberg (de la qual va anar el seu coordinador entre 2004 i 2007), Humanitas, Ínsula, Nexus, Passatges, Scherzo, Sonograma, a més de l'esmentada Archipiélago, i en els periòdics El País, La Vanguardia, El Periódico de Catalunya i El Mundo.

 

A més, Ramón Andrés ha escrit comentaris per a diversos segells discogràfics, com Harmonia mundi [France] i Assaig, així com programes destinats al Teatre Real de Madrid, Orquestra Nacional d'Espanya, Orquestra i Cor de la Comunitat de Madrid, i Teatre de l'Òpera de Bilbao. Alguns dels seus escrits, a manera d'assaig, han format part de catàlegs d'art, literatura i música, cas de  Los luthiers españoles(1988) i Visiones del Quijote(2005). D'altra banda, imparteix seminaris i conferències actualment.