Català - Castellano
DONAR-SE D’ALTA
Diario del anciano averiado (Diarios de Pániker 4)
Salvador Pániker 12/2015
«Un crític ha assenyalat que el millor de la meva obra (i el més amè) es troba en els meus diaris. Aquests textos són, en tot cas, els que més he gaudit escrivint. Diari de l'ancià avariat comprèn el període que va de l'any 2000 al 2004, ja en ple segle XXI. Com de costum, parlo de les meves vivències, les meves reflexions, anècdotes de la meva vida social i, fins i tot, de dues noves històries d'amor que poden sorprendre al lector tant com m'han sorprès a mi mateix. De la qual cosa s'infereix que, en contra del que diu el títol del llibre, l'ancià no està encara del tot avariat.» Salvador Pániker Diari de l'ancià avariat prossegueix la sèrie iniciada per Cuadernillo amarillo, Variaciones 95 i Diario de otoño. Ressenyes: «En els seus diaris Pániker juga amb les cartes de cap per amunt, es mostra sense embuts: contradictori, disgresiu, dopat, malalt, insultantment atractiu als setanta i punts, exultant, cansat, curiós, procaz, amb l'afany de reunir al vell savi i al nen interior, i amb l'aspiració de posar la paraula al servei de la felicitat i la lucidesa: un misticisme desproveït de santurroneria, entre el zen, el tao i el tantra.» Manel Ollé, Cultures, La Vanguardia «Ja complerts els setanta, Pániker obre una nova etapa amb la publicació d'uns dietaris reelaborats en els quals sembla haver trobat el seu estil de maduresa i tenen ampli èxit de vendes.» Mauricio Bach, Cultures, La Vanguardia «Salvador Pániker és la intel·ligència en estat superlatiu.» El Mundo «Un dels pensadors més lúcids, aguts i independents de l'actual panorama literari i filosòfic.» El Bumerang «L'autoretrat d'un heterodox, una espècie realment rara i valuosa del nostre país.» Cultures, La Vanguardia «Pániker com a personatge, i com a escriptor, és frívol i profund, lúcid i càlid on cal ser-ho i implacable sense perdre els estreps.» Iván Tubau «El seu estil literari és lacònic, parc en metàfores, sec, però escombra l'escenari amb el fulgor penetrant d'un làser.» Miguel Dalmau
Salvador Pániker 12/2015
«Un crític ha assenyalat que el millor de la meva obra (i el més amè) es troba en els meus diaris. Aquests textos són, en tot cas, els que més he gaudit escrivint. Diari de l'ancià avariat comprèn el període que va de l'any 2000 al 2004, ja en ple segle XXI. Com de costum, parlo de les meves vivències, les meves reflexions, anècdotes de la meva vida social i, fins i tot, de dues noves històries d'amor que poden sorprendre al lector tant com m'han sorprès a mi mateix. De la qual cosa s'infereix que, en contra del que diu el títol del llibre, l'ancià no està encara del tot avariat.» Salvador Pániker Diari de l'ancià avariat prossegueix la sèrie iniciada per Cuadernillo amarillo, Variaciones 95 i Diario de otoño. Ressenyes: «En els seus diaris Pániker juga amb les cartes de cap per amunt, es mostra sense embuts: contradictori, disgresiu, dopat, malalt, insultantment atractiu als setanta i punts, exultant, cansat, curiós, procaz, amb l'afany de reunir al vell savi i al nen interior, i amb l'aspiració de posar la paraula al servei de la felicitat i la lucidesa: un misticisme desproveït de santurroneria, entre el zen, el tao i el tantra.» Manel Ollé, Cultures, La Vanguardia «Ja complerts els setanta, Pániker obre una nova etapa amb la publicació d'uns dietaris reelaborats en els quals sembla haver trobat el seu estil de maduresa i tenen ampli èxit de vendes.» Mauricio Bach, Cultures, La Vanguardia «Salvador Pániker és la intel·ligència en estat superlatiu.» El Mundo «Un dels pensadors més lúcids, aguts i independents de l'actual panorama literari i filosòfic.» El Bumerang «L'autoretrat d'un heterodox, una espècie realment rara i valuosa del nostre país.» Cultures, La Vanguardia «Pániker com a personatge, i com a escriptor, és frívol i profund, lúcid i càlid on cal ser-ho i implacable sense perdre els estreps.» Iván Tubau «El seu estil literari és lacònic, parc en metàfores, sec, però escombra l'escenari amb el fulgor penetrant d'un làser.» Miguel Dalmau
Tornar a publicacions dels socis
