Català - Castellano
DONAR-SE D’ALTA
Juan Benet: Guerra y literatura
Nora Catelli 2/2016
Ni presentació de l'obra de Juan Benet ni intent de sumar-se a la història interna de la literatura castellana, aquest treball consisteix més aviat en una exposició dels instruments crítics amb els quals es poden pensar alguns trams del seu projecte estètic. Llegeixo a Benet des de fora: des de fora de la literatura castellana i des de fora de la història d'Espanya. Al mateix temps, tinc amb la seva obra una proximitat que no és la dels hispanistes ni la dels comparatistes. Només puc fer crítica amb Benet; és a dir, intervenció. En l'espectre que va de la veneració per la seva obra a l'admissió de la seva dificultat, de la llegenda del gran senyor anglòfil a la soterrada consideració que en la seva producció va haver-hi aspiracions gegantesques que no es van complir, és possible situar-se en un punt que rebutgi tant la idea d'una totalitat coherent com la d'una biografia feta d'admiracions irrestrictes. En aquest punt només es tracta d'entendre certs trams –textos, projectes, figures– de la manera en què es va pensar, en què va pensar la literatura i en què va pensar la guerra civil.
Nora Catelli 2/2016
Ni presentació de l'obra de Juan Benet ni intent de sumar-se a la història interna de la literatura castellana, aquest treball consisteix més aviat en una exposició dels instruments crítics amb els quals es poden pensar alguns trams del seu projecte estètic. Llegeixo a Benet des de fora: des de fora de la literatura castellana i des de fora de la història d'Espanya. Al mateix temps, tinc amb la seva obra una proximitat que no és la dels hispanistes ni la dels comparatistes. Només puc fer crítica amb Benet; és a dir, intervenció. En l'espectre que va de la veneració per la seva obra a l'admissió de la seva dificultat, de la llegenda del gran senyor anglòfil a la soterrada consideració que en la seva producció va haver-hi aspiracions gegantesques que no es van complir, és possible situar-se en un punt que rebutgi tant la idea d'una totalitat coherent com la d'una biografia feta d'admiracions irrestrictes. En aquest punt només es tracta d'entendre certs trams –textos, projectes, figures– de la manera en què es va pensar, en què va pensar la literatura i en què va pensar la guerra civil.
Tornar a publicacions dels socis
