Català - Castellano
DONAR-SE D’ALTA
Aún podemos ganar
Juan José Flores 10/2016
En aparença, el narrador i protagonista de Aún podemos ganar és un home feliç. Treballa com a executiu en una important empresa de publicitat; està casat amb una advocada de renom que algun dia heretarà el grup empresarial familiar; i té dos fills adorables. No obstant això, el seu matrimoni no funciona; acaba de perdre la seva ocupació, encara que cada matí fingeixi anar-se a l'oficina; i, tal vegada no per casualitat, el seu habitatge està infestat d'abelles. En aquesta impostura, passeja per la ciutat i pels seus records al pas dels dies. Mentrestant, va inventant nous hàbits, com espiar a unes dones que deixen rams de flors en una cuneta o escoltar jazz en el Midnight Special, un local que freqüentava el seu germà, mort en accident, de qui ara se sent molt proper. Un missatge en el seu mòbil de Georges Wheston —un actor famós que ha de protagonitzar l'espot més important de la seva antiga agència— li obre la possibilitat de venjar-se dels qui s'han desfet d'ell com si fos una andròmina vella. Però la vida, ja se sap, és el que ens passa mentre fem plans... Amb un màgic domini dels registres narratius, Juan José Flores ens presenta la veu d'un home que ha viscut en un luxós exili de si mateix i al que li toca retrobar-se amb els seus principis, descobrir l'espurna de llum que il·lumina, enmig de la nit, la cançó del presoner. Deia William Faulkner que la consciència moral és el tribut que hem de pagar als déus perquè ens permetin somiar. Tal vegada el pagament d'aquest delme és el que ens fa intuir, quan el partit està a punt d'acabar i el resultat és advers, que encara es pot guanyar, o no?
Juan José Flores 10/2016
En aparença, el narrador i protagonista de Aún podemos ganar és un home feliç. Treballa com a executiu en una important empresa de publicitat; està casat amb una advocada de renom que algun dia heretarà el grup empresarial familiar; i té dos fills adorables. No obstant això, el seu matrimoni no funciona; acaba de perdre la seva ocupació, encara que cada matí fingeixi anar-se a l'oficina; i, tal vegada no per casualitat, el seu habitatge està infestat d'abelles. En aquesta impostura, passeja per la ciutat i pels seus records al pas dels dies. Mentrestant, va inventant nous hàbits, com espiar a unes dones que deixen rams de flors en una cuneta o escoltar jazz en el Midnight Special, un local que freqüentava el seu germà, mort en accident, de qui ara se sent molt proper. Un missatge en el seu mòbil de Georges Wheston —un actor famós que ha de protagonitzar l'espot més important de la seva antiga agència— li obre la possibilitat de venjar-se dels qui s'han desfet d'ell com si fos una andròmina vella. Però la vida, ja se sap, és el que ens passa mentre fem plans... Amb un màgic domini dels registres narratius, Juan José Flores ens presenta la veu d'un home que ha viscut en un luxós exili de si mateix i al que li toca retrobar-se amb els seus principis, descobrir l'espurna de llum que il·lumina, enmig de la nit, la cançó del presoner. Deia William Faulkner que la consciència moral és el tribut que hem de pagar als déus perquè ens permetin somiar. Tal vegada el pagament d'aquest delme és el que ens fa intuir, quan el partit està a punt d'acabar i el resultat és advers, que encara es pot guanyar, o no?
Tornar a publicacions dels socis
