Català - Castellano
DONAR-SE D’ALTA
Borges como oxímoron
Federico Nogara 2/2017
L'escriptor i crític literari Ricardo Piglia opina que Borges pertany a la tradició d'escriptors "reaccionaris" del segle XX, entre els quals cita a Céline, Pound i Faulkner: "Són escriptors que, des de posicions i criteris diferents, han resistit el procés de mercantilització de la societat i han defensat valors precapitalistes i en molts casos han estat antidemocràtics". La idea de l'escriptor (de l'artista) íntegre, d'una sola peça, que acompanya el seu bon fer en les lletres amb unes opinions sobre la realitat serioses, profundes, incontestables, és una proposta nova, que sorgeix en l'última etapa del capitalisme, quan l'intel·lectual deixa el seu lloc a la televisió i la cultura es mesura per les vendes i l'entreteniment. Abans d'això l'escriptor era un outsider, algú que mirava la societat des de fora i al que s'aguantava perquè l'escriptura —una professió marginal, femenina, sense lloc en la cadena de producció— ja estava inventada. Aquest escriptor —parlo de principis i intervinguts del segle XX— estava associat a diverses reivindicacions: de la llibertat sexual, de la dona, del perdedor, de les minories racials, i posava en dubte la família, les institucions, la religió, el poder, fins a la vida mateixa.
Federico Nogara 2/2017
L'escriptor i crític literari Ricardo Piglia opina que Borges pertany a la tradició d'escriptors "reaccionaris" del segle XX, entre els quals cita a Céline, Pound i Faulkner: "Són escriptors que, des de posicions i criteris diferents, han resistit el procés de mercantilització de la societat i han defensat valors precapitalistes i en molts casos han estat antidemocràtics". La idea de l'escriptor (de l'artista) íntegre, d'una sola peça, que acompanya el seu bon fer en les lletres amb unes opinions sobre la realitat serioses, profundes, incontestables, és una proposta nova, que sorgeix en l'última etapa del capitalisme, quan l'intel·lectual deixa el seu lloc a la televisió i la cultura es mesura per les vendes i l'entreteniment. Abans d'això l'escriptor era un outsider, algú que mirava la societat des de fora i al que s'aguantava perquè l'escriptura —una professió marginal, femenina, sense lloc en la cadena de producció— ja estava inventada. Aquest escriptor —parlo de principis i intervinguts del segle XX— estava associat a diverses reivindicacions: de la llibertat sexual, de la dona, del perdedor, de les minories racials, i posava en dubte la família, les institucions, la religió, el poder, fins a la vida mateixa.
Tornar a publicacions dels socis
