Català - Castellano
DONAR-SE D’ALTA
El edificio de la memoria
Joan Carles Fogo 11/2014
En els espais de la nostra memòria habiten les persones absents que més estimem. La seva recepció en aquestes sales va ser tant més càlida com més profunda va resultar la vivència amorosa. L'edifici on resideixen no pot perfilar-se amb massa precisió, només podem albirar algunes claus per accedir a ell per les portes dels sentits, però té vincles amb espais habitats o evocats des de la llunyania. Les paraules d'escriptors com Gabriel Miró, Juan Chabás i Louis Aragon s'ajunten amb les nostres, en una llarga conversa que va més enllà del temps. El diàleg amb aquests autors que van compartir una perspectiva humana en circumstàncies difícils, el fervor per la cerca minuciosa de la paraula i la passió oberta per la mirada pictòrica, es desenvolupa en llocs concrets: la casa mediterrània de Miró, amb la visió des de les seves finestres cap al mar blau i els xiprers de l'hort de creus, a la comarca alacantina de la Marina; els litorals cubans de l'exili de Chabás, desolat per la pèrdua amorosa i la derrota en la Guerra Civil, amb la seva lluminosa Denia sempre en el record; i el vell molí rehabilitat de Aragon, amb les seves habitacions detingudes en el temps per l'absència de la seva companya Elsa, la tomba compartida de pedra i el so de la música clàssica en un ampli i frondós jardí, en les rodalies de París.
Joan Carles Fogo 11/2014
En els espais de la nostra memòria habiten les persones absents que més estimem. La seva recepció en aquestes sales va ser tant més càlida com més profunda va resultar la vivència amorosa. L'edifici on resideixen no pot perfilar-se amb massa precisió, només podem albirar algunes claus per accedir a ell per les portes dels sentits, però té vincles amb espais habitats o evocats des de la llunyania. Les paraules d'escriptors com Gabriel Miró, Juan Chabás i Louis Aragon s'ajunten amb les nostres, en una llarga conversa que va més enllà del temps. El diàleg amb aquests autors que van compartir una perspectiva humana en circumstàncies difícils, el fervor per la cerca minuciosa de la paraula i la passió oberta per la mirada pictòrica, es desenvolupa en llocs concrets: la casa mediterrània de Miró, amb la visió des de les seves finestres cap al mar blau i els xiprers de l'hort de creus, a la comarca alacantina de la Marina; els litorals cubans de l'exili de Chabás, desolat per la pèrdua amorosa i la derrota en la Guerra Civil, amb la seva lluminosa Denia sempre en el record; i el vell molí rehabilitat de Aragon, amb les seves habitacions detingudes en el temps per l'absència de la seva companya Elsa, la tomba compartida de pedra i el so de la música clàssica en un ampli i frondós jardí, en les rodalies de París.
Tornar a publicacions dels socis
