Català - Castellano
DONAR-SE D’ALTA
Besos humanos
Francisco Ferrer Lerín 3/2018
Pot ser que l'adjectiu que més convingui als relats reunits en aquest volum sigui el de «cruels». Però la crueltat que els distingeix no es desprèn solament de la matèria que molt sovint els ocupa atrocitats sense conte, salvatjades sense nom, bestialitats que gelen la sang, sinó que té a veure, a més i sobretot, amb l'actitud del narrador, amb la seva manera tan despietada de tractar aquesta matèria, de tractar al lector mateix. Com en aquest munt de membres i vísceres informis en el qual es reconeix no obstant això un cos humà, així també, en no poques d'aquestes peces, es reconeix la seva condició de relats a pesar que manquen de gairebé tots els atributs del gènere. Tant major és l'impacte de la seva escriptura directa, carregada de tensió i de perill, de suspens i de misteri, i també d'humor. Perquè l'humor un humor tan el·líptic com desopilant el clau cremant que al lector se li brinda per sostreure-ho a l'horror que tan sovint inunda aquestes pàgines, repletes de crims, de monstres, de malsons, d'enormitats. De sorprenents confessions, a més. Així com d'una bellesa inesperada. Aquests Petons humans vénen a proclamar obertament una evidència fins ara amb prou feines murmurada: que, camuflada sota la seva reputació de poeta esquivo, d'escriptor «rar», «inclassificable», l'obra de Ferrer Lerín amaga una de les propostes més audaces i radicals de la narrativa espanyola de les últimes dècades. Espigolades tant dels seus diferents llibres com del seu blog personal, les peces reunides en aquest volum recorren aquesta faceta insuficientment destacada d'un autor en tots els sentits políticament incorrecte: un mestre de la por que és alhora, sense cap paradoxa, un seductor.
Francisco Ferrer Lerín 3/2018
Pot ser que l'adjectiu que més convingui als relats reunits en aquest volum sigui el de «cruels». Però la crueltat que els distingeix no es desprèn solament de la matèria que molt sovint els ocupa atrocitats sense conte, salvatjades sense nom, bestialitats que gelen la sang, sinó que té a veure, a més i sobretot, amb l'actitud del narrador, amb la seva manera tan despietada de tractar aquesta matèria, de tractar al lector mateix. Com en aquest munt de membres i vísceres informis en el qual es reconeix no obstant això un cos humà, així també, en no poques d'aquestes peces, es reconeix la seva condició de relats a pesar que manquen de gairebé tots els atributs del gènere. Tant major és l'impacte de la seva escriptura directa, carregada de tensió i de perill, de suspens i de misteri, i també d'humor. Perquè l'humor un humor tan el·líptic com desopilant el clau cremant que al lector se li brinda per sostreure-ho a l'horror que tan sovint inunda aquestes pàgines, repletes de crims, de monstres, de malsons, d'enormitats. De sorprenents confessions, a més. Així com d'una bellesa inesperada. Aquests Petons humans vénen a proclamar obertament una evidència fins ara amb prou feines murmurada: que, camuflada sota la seva reputació de poeta esquivo, d'escriptor «rar», «inclassificable», l'obra de Ferrer Lerín amaga una de les propostes més audaces i radicals de la narrativa espanyola de les últimes dècades. Espigolades tant dels seus diferents llibres com del seu blog personal, les peces reunides en aquest volum recorren aquesta faceta insuficientment destacada d'un autor en tots els sentits políticament incorrecte: un mestre de la por que és alhora, sense cap paradoxa, un seductor.
Tornar a publicacions dels socis
