Català - Castellano
DONAR-SE D’ALTA
La frontera de cristal
Josep Anton Soldevila 6/2015
La frontera de cristal és el primer poemari que Soldevila va escriure –i va publicar en 1977–, el primer d'una extensa i premiada obra que s'obre amb aquest llibre. La frontera de cristal estableix les bases del que serà la seva trajectòria poètica, posteriorment escrita tota ella en llengua catalana. Avui presentem aquesta obra en el seu idioma original, perquè un bon poeta l'és pel que escriu al marge de la llengua en la qual s'expressi. Aquesta òpera primera de Soldevila ens obre la «frontera» en la qual s'ha desenvolupat la seva poètica: depurada, austera i, en conseqüència, coherent amb la seva obra posterior. En paraules de José Mª Micó: De nou, La frontera de cristal ens mostra la seva vocació d'expressar l'inefable. En l'obra de JA Soldevila abunden les antítesis, que desmenteixen la realitat i posen de manifest un món tan present com inasible. La seva aparent simplicitat verbal amaga una profunda comprensió de les paradoxes que viuen agotnades en les coses, els fets, els sentiments. El bon poeta sempre diu més del que enuncia, per això val la pena atrevir-se a creuar la transparent frontera dels seus versos.
Josep Anton Soldevila 6/2015
La frontera de cristal és el primer poemari que Soldevila va escriure –i va publicar en 1977–, el primer d'una extensa i premiada obra que s'obre amb aquest llibre. La frontera de cristal estableix les bases del que serà la seva trajectòria poètica, posteriorment escrita tota ella en llengua catalana. Avui presentem aquesta obra en el seu idioma original, perquè un bon poeta l'és pel que escriu al marge de la llengua en la qual s'expressi. Aquesta òpera primera de Soldevila ens obre la «frontera» en la qual s'ha desenvolupat la seva poètica: depurada, austera i, en conseqüència, coherent amb la seva obra posterior. En paraules de José Mª Micó: De nou, La frontera de cristal ens mostra la seva vocació d'expressar l'inefable. En l'obra de JA Soldevila abunden les antítesis, que desmenteixen la realitat i posen de manifest un món tan present com inasible. La seva aparent simplicitat verbal amaga una profunda comprensió de les paradoxes que viuen agotnades en les coses, els fets, els sentiments. El bon poeta sempre diu més del que enuncia, per això val la pena atrevir-se a creuar la transparent frontera dels seus versos.
Tornar a publicacions dels socis
