Català - Castellano
DONAR-SE D’ALTA
Tele/eXprés cultura y crítica literaria
Alberto Cabello 6/2015
El primer número de Tele/eXprés va sortir al carrer de la tarda del 16 de setembre de 1964 amb el repte de ser el primer diari privat que s'editava a Catalunya després de la Guerra Civil Espanyola. En els seus setze anys d'existència, es va erigir en el diari de la progressia barcelonina, sent la seva etapa central -propietat del comte de Godó i dirigit per Manuel Ibáñez Escofet- la més fructífera en l'ordre literari i cultural. És llavors quan es crea, per exemple, el suplement Tele/eXprés Literari, que es va convertir en referent del sector més crític de la societat. El diari, d'edició vespertina i cobertura a Barcelona, va propiciar el diàleg entre les diferents memòries col·lectives i alternatives a l'oficial del Règim. Les connexions entre l'Espanya de preguerra i de postguerra; entre l'Espanya de l'exili i la interior; entre la literatura autòctona i l'estrangera, especialment l'alemanya, l'anglesa i la hispanoamericana; o entre l'oficialitat del Franquisme i la cultura alternativa, minoritària de les denominades llengües perifèriques, les literatures estranyes i la narrativa de dones... van mantenir viva la cultura, en un context gens propici, com a eina per desenvolupar el judici crític de l'individu i la societat.
Alberto Cabello 6/2015
El primer número de Tele/eXprés va sortir al carrer de la tarda del 16 de setembre de 1964 amb el repte de ser el primer diari privat que s'editava a Catalunya després de la Guerra Civil Espanyola. En els seus setze anys d'existència, es va erigir en el diari de la progressia barcelonina, sent la seva etapa central -propietat del comte de Godó i dirigit per Manuel Ibáñez Escofet- la més fructífera en l'ordre literari i cultural. És llavors quan es crea, per exemple, el suplement Tele/eXprés Literari, que es va convertir en referent del sector més crític de la societat. El diari, d'edició vespertina i cobertura a Barcelona, va propiciar el diàleg entre les diferents memòries col·lectives i alternatives a l'oficial del Règim. Les connexions entre l'Espanya de preguerra i de postguerra; entre l'Espanya de l'exili i la interior; entre la literatura autòctona i l'estrangera, especialment l'alemanya, l'anglesa i la hispanoamericana; o entre l'oficialitat del Franquisme i la cultura alternativa, minoritària de les denominades llengües perifèriques, les literatures estranyes i la narrativa de dones... van mantenir viva la cultura, en un context gens propici, com a eina per desenvolupar el judici crític de l'individu i la societat.
Tornar a publicacions dels socis
